dimarts, 27 d’abril de 2010

Reflexions a l'albor del 1er de Maig

Com veieu, feia uns dies que no escrivia cap post, però com diuen per ahi, tot el que té que vindre, ve de colp. A l'operació de genoll, se li havia de sumar la proximitat amb les nostres estimades Festes d'Alcoi, i posteriorment el trencament dels dos ordinadors que hi ha per casa; tant del sobretaula com del portatil, que em fa mendigar computadors per enllà on vaig.

Ara bé, i encara que sigui un post curtet, volia fer un comentari sobre les complicacions de l'enlairament de la economia espanyola. I és que vivim moments altament complicats, i no cal ser massa espabilats per saber que per damunt de pactes polítics i acords amb la patronal, el que vol la gent són resultats. És obligació nostra per tant, com gestors de lo públic, canviar eixe model productiu que ja era obsolet a la economia espanyola per un altra del segle XXI.

Solc explicar amb un exemple bastant gràfic el d'on veníem i el on volem arrivar. Solia dir que la economia espanyola era un gran vaixell de vapor, un barc que anava fent camí i que com portava anys navegant de la mateixa manera, sabies que al final acabaria trencant-se, però que mentrestant se li volia aprofitar i exprimir fins les últimes consequències, fins que es puguera. Els altres vaixells de les altres economies, anaven fent canvis: afegint-li GPSs, canviant el vapor per gasoil i després per energies renovables, canviant-li la xapa bruta per fibra de carboni, etc.

Mentrestant el nostre vaixell, anava tirant i de volta en quant li pegavem una pintaeta de color, per a que pareguera nou, però per desgràcia sense massa canvis significatius. Fins que al mar ens va sobrevindre la "tempesta perfecta", i sols aquelles naus que s'havien previament adaptat al medi, i així i tot amb dificultats, pareix que ara mateixa estiguen ja fora de perill. Ara bé, el nostre obsolet model a vapor, es va aturar i va exigir als patrons a fer unes modificacions ja previstes, però en aquest cas, d'un dia a un altre.

En eixe impàs ens trobem ara mateixa a Espanya, i les modificacions de la nova Llei d'Economia Sostenible són les millores del nostre model productiu. Els empleos "verds" suposen ja més de 530.000 llocs de feina, i tenen una previsió d'arrivar en una dècada fins al milió de persones dedicades a sector ambientals. Sectors com els de l'I+D+i ambiental, la gestió i tractament de residus, la gestió d'espais forestals, la agricultura i ganaderia ecològica deuen de ser adalils de la nova economia espanyola. Transformar la rajola, en liderar mundialment les millores del cotxe ecològic. Les grans inversions urbanístiques, en rehabilitació i edificació sostenible. Aqueixes són les directrius per les quals cal que vaja Espanya.

A pesar de tot en aquest 1er de Maig, i com jove que sóc, reivindicarem també que no podem perdre cap ni un dels drets adquirits pels treballadors durant aquest segle passat. Com a 1er de Maig, no volem que als joves se'ns despedeisca sense indemnització, i se'ns pague la meitat del nostre sou, com volia la patronal i apunta l'altre partit majoritari d'Espanya.

No deixarem per tant, al nostre barc a meitat arreglar, per tornar-li a donar una nova capa de color i perdre un altra oportunitat per avançar en la tempesta.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Costa més borrar-se del PP, que de Telefònica

Avui us contaré un cas reial, d'una xica jove d'Alcoi que porta al voltant de dos anys volent-se afiliar a Joves Socialistes.

I si dic porta volent-se afiliar, és perquè evidentment, encara no ho ha pogut fer. Us explique el cas. Feu-se una composició de una mare pepereta, molt alcoiana ella, amb el seu monyo cardat amb laca Nelly i la seua verborrea populista. I d'una filla que políticament no comparteix els seus mateixos criteris de vore el món.

Imagineu el moment en que la mare, pletòrica per parlar amb l'alcalde d'Alcoi, el seu Sedano, a un dels moments més àlgids de la seua ja maltreta popularitat fa uns anys, volia reafirmar el seu compromís amb el partit de la gaviota i no se li va ocorre més que dir que afiliaren a la seua filla i que així serien més per combatre les hosts roges. Evidentment sense avís a la mateixa i sense autorització. Això que dius: "Xe, apunta a la meua xiqueta a la causa". I poseu per cas, que la secretària de l'alcalde, li demana el nom i cognoms de la filla i un telèfon per posar-se en contacte amb la nostra protagonista.

No varen haver trucades, ni li demanaren el DNI, ni el número de compte, no li enviaren cartes ni notificacions... i va passar el temps...

La nostra companya, aleshores va reafirmar la seua convicció política i decidí ser part activa amb la seua militància a una entitat política jove, com ho és la nostra JSPV. Però al comprovar el nom, veiem que estava afiliada a Noves Generacions (en principi). Al dir-s'ho, la sorpresa i la incredulitat de la xica es va fer palesa. I al mateix temps la indignació. I per conseqüència la normal discussió a casa de "i tu qui ets per apuntar-me a un lloc sense consultar-m'ho", etc, etc.

Des d'aleshores, i com deiem fa un parell d'anys ha anat vàries vegades a la seu del PP a Alcoi per donar-se de baixa, s'han enviat faxos i escrits, s'ha trucat fins i tot a Génova!!... sense cap resultat.

Fins que la paciència, i l'orgull de la xica que tampoc volia enfrontaments públics per no tornar-la a tindre dins de sa casa s'han esgotat i es va presentar a l'ajuntament d'Alcoi, amb una carta per la qual si en dues setmanes no la donàven de baixa, es posaria en contacte amb la premsa per contar el procediment que porten en quant a afiliacions aquestos senyors del PP. I dic del PP, perque la resposta fou inmediata, als 10 minuts li digueren que no estava al llista de NNGG, sino al "partit dels majors", i que per tant que per favor repetira l'escrit amb les noves sigles.

És més, li confesaven des d'allà que és que era complicat donar-se de baixa, ja que ells mai en tramiten una... Ni fins i tot a aquells que es moren!!!

Així dedueixes els afiliats que deuen de tenir per poder fer front a les seues batalles internes (que ací en Alcoi estant fregant l'esperpèntic entre Campsistes i Ripollistes, amb una bona mostra com ho és la "Mostra de Teatre"). No donar de baixa i anar sumant. Sense compromisos, donant el nom un altre per tu. Sense ratificar-ho per telefon. Ni demanar DNI, ni comptes corrents, ni res per l'estil.

Per tant, abans de donar un altre pas... consulteu amb el vostre PP local, per si una persona que pasava per enllà ha donat el vostre nom i us han afiliat al partit del senyor Rajoy i del senyor Zaplana (i així entronque), ja que cal que aneu en compte perque com deia al títol de la entrada...

Costa més borrar-se del PP, que de Telefònica

PD: Porten una setmana i encara no han ratificat la seua baixa de la militància... ja saben a què s'exposen...

dijous, 15 d’abril de 2010

15 coses que em pasen pel cap avui

Aquest serà un post irregular, no dels que solc/soldré posar. Però realment, hi ha una explicació ben senzilla. I és que la inactivitat fa que se't pasen moltes coses pel cap. Hi ha molt temps per a pensar, llegir, divagar... i avui mateixa, estes són 15 questions que han passat per la meua ment. No les ordenaré, sino que aniran surtint. I no sols seran questions relacionades amb política... que també... En fí, comencem:


1) No entenc com és possible que una esglèsia que diu que és tolerant i que són portadors de la fé; calumnien a gent normal per la seua orientació sexual i intenten encubrir les accions ben allunyades de la justícia i el raciocini dels seus representants (Ratzi - Pederastía a l'esglèsia)

2) Comdemnar a Garzón per part dels falangistes, per investigar els crims del franquisme em pareix tant absurd, com denunciar a un conductor amb els faros del cotxe trencats després que tu xocares amb ell. (rotllo agent americà de les pelis trencant-li un faro i dient "ahora le puedo denunciar")

3) Sentiments agredolços amb Uriarte de Noves Generacions. Diu el que pensa amb honestedat, però al poc temps rectifica perque li han pegat el toc desde Gènova i té que esborrar la entrada al seu bloc. Tant durament l'han conminat a retirar les seues paraules, o és una mostra de feblessa al no ratificar-los? Almenys que pense així, encara que sigui a partir d'ara en la intimitat, és positiu per a un estat democràtic.

4) Ahir fou 14 d'Abril, dia de la República i continue pensant que hi ha una incoherència implícita a l'estat actual: Si tots som iguals, per què un tio per nèixer en una família determinada cal que porti implícit el que de major em governe? No ho entec

5) Caurà algú al País Valencià per la trama Gürtel? Per que s'aferren tant al càrrec amb la de mostres sobrades que hi han per a que dimitiren i s'enfrontaren als tribunals? És que hi ha més i si deixen la paraeta la gent ho descubrirà?

6) Sedano ha estat el pitjor alcalde que podia tenir Alcoi i ho ha demostrat durant anys. Ens ha convertit en una ciutat dormitori amb fuga de joves cervells, d'empreses i avanços a altres poblacions per no enfrontar-se amb les realitats del seu poble. La gent es donarà compte? Deu de fer-ho. 4 anys més, i Alcoi no es recuperarà.

7) Per què fa tan mala olor el projecte de la Font Roja? No es donen compte que al mig d'un paratge natural no es deuria mai construir un hotel? Més interessos, Sedano?

8) Per què he estat tant temps sense vore "Ciudadano Kane"? Una gran pel·lícula. Encara que per mi, no la millor, com la posen a totes les llistes històriques de cine.

9) Valdés deu d'anar a la selecció. I em sap mal dir-ho, perque personalment és una persona que no m'ha mostrat cap simpatia d'ençà que es negara a tornar al 2on equip en una mostra de sobèrbia ja fa uns anys, i que a qualsevol altra persona li hagués costat la carrera. Però està en un moment de forma excepcional.

10) L'Alcoyano ahir va perdre a casa. No sé si arribaran a jugar de nou la promoció, però una cosa és indubtable: amb els mitjans de que disposen, es mereixen un monument.

11) Què por em fa la compra de Cuatro per part de Telecinco. Per a una cadena seriosa que hi havia i la convertiran en un altre niu de Belenes Esteban. Ja ho han dit: "Aplicaremos en Cuatro nuestro modelo de negocio"

12) No comprenc que continue Díaz Ferrán al càrrec de la patronal. És com si aquell capità de vaixells que ja ha afonat vàries barcasses, li donaren de recompensa un trasanlàntic i volguera fer la mateixa ruta per on va encallar. (CEOE - Marsans)

13) Perdidos és per mi, la millor sèrie actualment que s'emet a televisió. Després de sis anys de lost-adicte, tindrà trellat el final? Almenys ens queda un consol, no serà com el final "chabacano" dels Serrano... espere...

14) Si ha hagut reforma del poder militar, i del poder polític... Per a quan una reforma del sistema judicial? No ens donem compte que està al borde de ser obsolet?

15) Xavi Castillo actuarà demà i demà passat al Teatre Principal, en el que pareix que haja estat una cabotoneria feliç del gerent del teatre en ratificar als actors i companyies de teatre locals (bendita ocurrència), a pesar de qui ens governa. A les diferents sessions ja no queden entrades. Podren vore'l actuar d'una vegada al Teatre Calderón que és el de més capacitat d'Alcoi?

i... no podia evitar-ho, però sóc alcoià i tenia un altra cosa al cap... Evident per un altra banda...

16) Plourà en Festes? Podré estar en condicions de gaudir-les? Esperem que si. Queda ja molt poc per saber-ho.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Senda del Poeta 2010 // Institucional

Buenos días a todos

Como bien sabreis por las múltiples actividades que se han realizado ya, y por las decenas de interpelaciones que se han hecho al respecto desde todos los ámbitos del mundo de la política y la cultura; no debo de decir nada nuevo cuando recalco que este año es Año Hernandiano. Un Año en que Juventudes Socialistas debe de redoblar sus fuerzas por saldar una deuda con el poeta oriolano, con su memoria y con su legado.

Es por ello, que volvemos a conminaros a colaborar en una nueva actividad de recuerdo hacia su persona en la "Senda del Poeta" que se realizará este fin de semana. Sabemos de las dificultades del día (un viernes entre semana) y de la travesía, pero creo que en esa primera jornada que partirá de Orihuela el próximo viernes, no podemos mostrarnos indiferentes y debemos de ser visibles en el camino.

Para conseguir este fín, en la partida sería importante poder contar con todos aquellos que podais acercaros hasta Orihuela, y dar muestra de presencia de nuestra organización. La "Senda" está promovida por el IVAJ. Es decir, por el PP, que como de costumbre quiere aprovecharse de todos los símbolos que no tienen y hacerlos suyos. No podemos permitírselo.

Os paso el link para que veais la hora oficial y el lugar de partida, y en el que además encontrareis varios PDFs que marcan las diferentes actividades que se realizarán ese primer día tanto en la ciudad de Miguel, como por las ciudades de paso de esa primera jornada.

http://www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/es/tiempo/actividades/Senda_poeta.html

Animaos, sois importantes.

Un cordial abrazo

Marcos Muñoz
Secr. General de JSPV-Provincia de Alicante

dissabte, 10 d’abril de 2010

La veritat universal de l'esglèsia

Ahir em va passar una cosa ben curiosa mentre estava a l'estància hospitalària. No feia més de hora i mitja d'ençà que m'operaren, quan vaig rebre una visita que mai esperaria.

Es tractava d'un cura, del pàrroc de l'esglèsia del Salvador d'Alcoi, un habitual dels articles d'opinió al diari local que, enfundat entre sotana, "alzacuellos" (com es diu en català?? alçacolls??; i bata de l'hospital anava entrant per cadascuna de les habitacions predicant i volen fer neteja de cervell dels pacients que evidentment en eixes estàncies, no poden escapar de la xerrada.

Per supost que està en el seu dret de fer "política" allà on la seua vergonya li deixe, però em va extranyar que a un hospital públic, d'un estat laic se li facilitin i se li donen els privilegis de poder passetjar-se per les estàncies com si del "metge de la fe" es tractara. No crec que si jo demanara el permís per explicar la llei de sanitat o la de l'avortament, que sí podria arrivar a ser coherent dir-la als pacients d'un hospital per la seua vinculació a l'àmbit en que ens trobaríem, em deixaren. Per un altra banda no crec que ho fera mai, ja que seria aprofitar-se'n d'unes situacions en molts casos complicades i on la gent unicament vol surtir d'allà i deixar a banda romanços. Però seria un cas extrapolat per fer d'exemple, i per a que ens entengam.

El que no va pensar mai aquell home és trobar-se amb una persona que li rebatira tot. Per sort o desgràcia altra cosa no tindré, però si una curiositat ingent i uns centenars de llibres llegits a les meues esquenes, també de teologia, filosofia i d'història de les religions. Què llàstima per a ell, que a més no puga callar-me, ja que em va surtir la vena i vaig començar a llençar-li vàrios dardos per a que m'explicara les incongruències de la seua esglèsia.

Durant 45 minuts, aproximadament passarem pel Concili de Nicea, pel sincretisme de les religions (que el tio em negava, brutal), per diferents religions politeístes que ell directament despreciava tals com l'hinduisme, l'animisme o el candomblé. Parlarem així també de gent com "Manolo" Kant, Marx o Mahatma Gandhi.

No vaig voler comentar les últimes implicacions amb la pederastia, ni les ajudes directes de l'esglèsia a dictadors, ni el vot de pobressa de que deurien de tenir, etc: però si que li vaig enfocar allò de que cada religió no predica en l'exemple amb allò que diu. La seua resposta fou: la Biblia és verdadera i perfecta i tots els altres som pecadors i per això no arrivem a la perfecció i podem perdres pel camí, fins i tot els mateixos cures. La meua contestació, i si tots sou pecadors com és possible que no pugam estar segurs de que allò que llegiu i intepreteu no estiga per tant equivocat?

I el discurs linial del mateix repetia i reiterava que tot es fonamenta en la fé. Traduït: creu-me, fes-me cas i calla. I jo de nou li responia: la veritat universal no es basa en una única paraula, sino en l'estudi minuciós de cada fet que ens afecta i en una visió global dels resultats.

El pobre home cansat i amb l'excusa de que tenia que visitar més pacients es va voler despedir no sense deixar una nova perla. Que si, que deuriem de parlar més per tractar de "convencer-nos mutuament", però que hi ha una cosa que és una veritat que caldria respectar i és el dret de la vida; i que per tant l'avort i la eutanàsia són una violació de Deu. Quan li vaig dir que no compartia gens eixa afirmació, es despedí amb una sonrisa en la boca, i supose que pregaria per la meua ànima descarriada.

Per ells, una institució que va detindre la seua evolució fa segles, tenen la veritat universal i qui s'aparte d'ella està comdemnat.

Jo no us dic, perque no sóc ningú per dir res. Però us recomane que llegiu, que s'informeu, que confronteu afirmacions, que investigueu, que tingau curiositat, que debatiu, que tingau una visió global i que al final del camí definiu la vostra veritat; una que es fonamente en fer més ferma la societat en que us toque viure i estigui en equilibri amb tot allò que us envolte sempre pel bé dels nostres coetanis i dels nostres descendents.

Amb això no farà falta cap iglèsia, ni cap capellà per saber que heu anat pel bon camí.

dijous, 1 d’abril de 2010

Nostra Festa ja, cridant-nos està

Estem ja a Abril, i la activitat a Alcoi, com cada any es multiplica per aquestes dates. El primer avís, a banda de la col·locació de llums i castell és el descobriment del Cartell anunciador. Un orgull tràgic per a cada persona que el desenvolupa, ja que per una banda ets partícep directe de la Festa i per l'altra perque saps que serà escrutat per milers d'ulls àvids de crítiques no sempre constructives.


A Alcoi tenim per sort un excés d'artistes pintors. Moltíssima gent es dedica professionalment a la pintura. Un clúster poc desenvolupat i a vegades oblidat. I ho sé perque durant anys he compartit la meua vida amb una pintora, que finalment s'ha esdevés com una molt bona amiga. Gràcies a ella he anat a infinitat de exposicions, galeries d'art i mostres; i he aconseguit disfrutar de cada traçada de cada llenç que he vist. No sóc evidentment expert, però almenys les qüestions bàsiques de la pintura les distingeisc i puc fer una crítica sopesada amb un mínim de base.

Al Cartell d'Alcoi, moltes vegades no se'l critica per la seua vistositat o no, sino pels sentiments que fan aflorar als alcoians al vore'l. Aquest d'enguany, realitzat per un familiar llunyà meu, Ignacio Trelis (el cognom de Trelis, no molt comú, dona bona mostra del víncul); em va resultar a primera vista gelat. Això si, ben pintat i plé de matissos i referències. Potser massa vinculat al aspecte religiós d'unes festes que fugeixen de sants i esglèsies, però correcte al cap i a la fí.

La sorpresa del dia fou quan em passaren un quadre de Santa Juana
de Arco, on es vislumbrava clarament, que aquest ha estat un plagi. Llàstima que Trelis no sàpiga que estem en l'era de la comunicació i la informació; i que surtiria açò tard o prompte. El plagi i el copiar en unes festes que busquen incansablement la innovació, el detall i la exclusivitat no està gens ben vist. Vorem que li diuen a l'artiste els propers dies

Independentment, per fí entrem al mes d'Abril. Mes de colors, de festa, de música. Mes de flors, café licor i focs. Com deia l'Ovidi, a qui recorde especialment enguany:
"Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi."

Ja estem a Abril. Nostra Festa ja, cridant-nos està.