dimarts, 19 d’octubre de 2010

Guanyem el futur, mirem als joves

Koffi Annan, antic Secretari General de la ONU i Premi Nòbel de la Pau en 2001 deia que “Una societat que aïlla als seus joves, talla els seus amarres, està condemnada a dessagnar-se”. A Alcoi tenim motius seriosos per preocupar-nos. A l’últim cens poblacional de la ciutat d’Alcoi es veu clarament l’envelliment de la nostra ciutat. Hi han 286 joves menys del tram d’edat d’entre 25 i 34 anys. 81 joves menys si es tracta del tram dels 15 als 19 anys. 45 menys de 10 a 14. 56 nens menys que a l’anterior padró de 0 a 4 anys. Un absolut desastre per a Alcoi. Una autèntica diàspora jove provocada per l’oblit de les politiques juvenils. Gent que donaria a Alcoi un nou impuls i que té que anar-se’n fora dels nostres límits perque no tenen cap incentiu en quedar-se, ni s’han produït les politiques adequades per a que puguen establir-se a la nostra ciutat. Aquest és el resultat de 10 anys de desgovern del Partit Popular.


Com pareix que Jordi Gisbert no s’entera i a Sedano no li preocupen els joves alcoians fins que arriben eleccions amb la pretensió, damunt, que li donen el vot de forma gratuïta per l’únic fet de passetjar pel carrer i pareixer bon xic; caldria dir-li al Partit Popular què es fer politiques joves per guanyar el futur. I cal recorda-los que difereix molt de passar l’expedient amb dos pseudo-actes anuals i dos concertets per continuar amb el “pan y circo” que volen oferir-nos.

La política juvenil treballa per dissenyar polítiques integrals i execució d'accions per a joves. Es tracta d'una estructura de caràcter transversal, interinstitucional i interdisciplinar. Engloben àmbits tant diferents com l’accés a una vivenda, a una feina, passant per l’oci, la cultura, l’esport, la promoció de la igualtat de oportunitats, el foment de la participació, i el de l’educació… Aquell dret, el de l’educació que el Partit Popular converteix en negoci, com el Servei de Transport Universitari, qüestió que considere intolerable i que ja de per si mereixeria alguna dimissió.

Alcoi es mor sense els joves. Sense crear el germe necessari com per a revertir la situació. Volem esperar-se 4 anys més? Aleshores Alcoi estarà perdut completament i es convertirà en una mera ciutat dormitori. Provoquem que els joves tinguen un oci saludable. Provoquem que l’educació sigui fonamental i el seu accés fàcil. Provoquem que la Universitat i les ments preclares que surten d’allà siguin el centre del nostre futur. Facilitem als nostre joves la possibilitat de muntar empreses, de ajudar-los a l’accés d’una vivenda, d’uns serveis integrals que facilitin casar-se i establir-se a Alcoi. Incentivem als nostre joves a l’accés a la cultura. Hi ha tantes coses per a fer, que asustaria tenir un ajuntament parat 4 anys més.

Desde Joves Socialistes sabem que Toni Francés té la capacitat per ser punt d’inflexió. Volem un alcalde per passetjar o per gestionar? Volem un alcalde que considere l’educació com un negoci com pasa amb l’STU, o que la incentive i promoga? Volem un alcalde que bese a les veïnes o un altre que fomente als joves emprenedors com Toni mateix ho és? Uno que aposte per un hotel a la Font Roja, o aquell que asegure el nostre medi ambient? L’elecció és senzilla, i el canvi es produïra inexorablement el proper Maig.

Finalitze amb un altra cita, aquesta de Woody Allen i que deia que “M’interessa el futur, perque és el lloc on vaig a passar la resta de la meua vida”. Jo vull passar-la a Alcoi… però… ens deixaran als joves inventar la nostra pròpia joventut? L’únic que sé és que amb Sedano i Gisbert, aquesta tasca esdevenirà en impossible. Demostrat ho tenen després de 10 anys. Que no us enganyen un altra vegada. Joves alcoians, teniu el poder amb el vostre vot, de canviar la situació. Guanyem el nostre futur, canviem les coses.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

D'ací als 30...

Un any més, i ja són 29... M'acoste irremediablement al canvi de dècada, amb la depressió consequent que comportarà durant un temps ( i prou llarg); i a pesar d'anar de cap, de ser divendres a les 3 del matí... no podia per menys que escriure quatre frases d'aquest bloc que m'estime i que m'és impossible dedicar-li una mica més de temps... senzillament perque no en tinc...

Comença el temps de fer valoracions. Moltes són les coses que se'ns queden pel camí que voldriem haver desenvolupat. Molts projectes a mig fer. Moltes idees que no han pogut establir-se com realitats. Moltes coses que si tornarem enrere canviariem. Però hi ha una frase de Robe Iniesta, d'Extremoduro que em reconforta: De lo únic que em solc arrepentir és del que no he fet... I en aquest cas, mire cap enrere i veig centenars de qüestions realitzades, de vivències que sé que la gent de 29 anys com jo, no hagués ni somiat ni pensat fer. Però sempre queden més coses per a fer. I en aquest post, posaré coses que vull realitzar abans dels meus 30. Al any vinent, retrospecció i vorem si s'han acomplit o no:

1) Vull treballar pel meu poble. Però de devó. Amb força, ganes i projectes. Canviar la realitat que vivim i que fa que Alcoi sigui cada vegada més una ciutat dormitori, amb una edat mitjana més alta; per fer que es converteisca en eixa ciutat dinàmica, innovadora i capdavantera que sempre ha estat i que mai deuria d'haver canviat.

2) Vull viatjar. Sempre que tinc dos dies i dos "pesetes" (o eurets... no s'enfadeu), sóc dels qui considera com millor opció allò de surtir de casa. Allà on més lluny sigui, millor. I aquest any em propose una nova ciutat espanyola, una nova ciutat europea i una de la resta del món. M'agradaria tocar algo d'Asia (Inclús aceptariem Turquia, com "animal acuático"... (realment és un estat euro-asiàtic... així que...))

3) No passa fins als 30 per visitar el Congrés dels Diputats a una sessió. I mira que han hagut ocasions i que en la meua situació és senzill el fer-ho... però entre unes coses i d'altres sempre es posposa. D'enguany no passa. Ah! I a la Cambra Alta, on sols vaig poder romandre uns pocs minuts, caldrà repetir.

4) Tinc que tornar a coincidir per a escoltar a la gent major del partit i que encara ens té tantes coses a dir. Felipe, Guerra, Peces-Barba... tothom qui tinga que ensenyar-nos alguna cosa. I si no ens parlen de política, quasi que millor fins i tot, atés a la excelent xerrada que vaig escoltar ahir a Oriola de Guerra parlant de Miguel Hernández.

5) Tornar a fer esport de forma activa. El any de sequera pel genoll, ja ha acavat i puc tornar a una activitat constant, que tant m'agrada i que tant necesite. D'ací a un any, o gimnàs, o equip de futbet a pesar de les recomanacions dels metges en que em deixe el futbol... o el que sigui. Però necesite eixe ambient

6) Aniré als ensaios de la meua filà almenys una vegada cada dos mesos. Que porte unes temporades, que sempre em coincideixen actes i viatges. I no cal oblidar-se mai de les arrels, a pesar del poc, poc, poc temps del que dispose habitualment (sobretot caps de setmana)

7) Abans de que cumpleisca els 30, demanaré als amics que s'esperen almenys dos anyets en casar-se, per recuperar-se econòmicament del anyet que ens espera... Ja no sé ni el nombre de bodes i despedides de bons amics em toca enguany... No sé si tinc valor per contar-les...

8) Em compraré un ebook... capritxos que té uno... Però en el meu cas, necesari, ja que paraules textuals de ma mare: " si entra un llibre més a la teua habitació, els tire pel balcó"... mentre amontone de amagades un més per qualsevol racó, ja que no em caben ni pels caixons, ni als estants, ni per les banquetes...

9) Tornaré a agafar els llibres, però per estudiar i per gust. L'última feina a mig acavar va ser tornar a aprendre el francés que ja se'm oblidava... i em vaig quedar sense temps per poder continuar fent orella i boca d'aquest idioma. Fins als 30 sigui una nova llengua o qualsevol altra cosa pel simple gust d'aprendre, ensenyar-me i de millorar, deu de caure.

10) Aquest deu de ser any de consolidació. I pense en moltíssimes coses que entrarien en aquest apartat i que me les calle per a mi, i no us deixe que feu hipòtesis errònies... igual aneu malament encaminats... jajajaja. Però si, aquest any, eixes 3 coses que tinc al cap molt íntimes es consolidaran, faran, relitzaran, ems... no sé quans verbs més posar-li per a que no feu apostes... però vamos... Sempre es queda algo per a si mateixa, no? Doncs en aquest cas, el apartat número 10, és el meu... i també tocarà realitzar-lo...

D'ací als 30...