Si jo et contara...

A les portes d'un nou Congrés

2012-01-30T11:36:00.001+01:00

La vida és un seguit continu de cicles. A política és on més s'aprecia i es constata. Cada quatre anys ens enfrontem cap als ciutadans i cap a nosaltres mateixa. I com en tot, hi han vegades que pareix que tot vinga rodat i d'altres a les que ens enfretem a un mur. Ara mateixa, a nivell polític i no cal ser massa espabilat per a dir-ho, el Partit s'enfronta a una situació difícil, de les que no agrada. I de les que, a més, cal donar una resposta ràpida, concisa i contundent. És per tant una realitat que el Congrés Federal que es celebrarà a Sevilla els propers 3, 4 i 5 de Febrer deu de ser un punt d'inflexió en la vida orgànica d'aquest centenari partit... però... quin deu de ser eixe canvi?

Fins el darrer dia no sabrem exactament quines seran les persones que encapçalaran el repte de tornar a portar el consens social i el progressisme a la Moncloa, però ara per ara es barallen dos noms ben coneguts, noms de dos ex-ministres que portaren endavant carteres ben complicades i que resolgueren amb solvència. Així i tot, el que envolta el Congrés, no sols és un debat de persones; sino més important que tot això, de idees.

I així ho demostren les més de 16.000 esmenes que s'han presentat a debat per a la propera setmana. El doble que a l'anterior Congrés. Jo mateixa he aportat al voltant d'una vintena d'idees, per a sumar, ja que en aquest partit com en cap altre i per molt en que insisteixin en dir el contrari, tots tenim veu a l'hora de decidir què volem fer al nostre partit. Evidentment, qui parla d'això, és gent que no coneix la nostra vida orgànica i parla dels bous des de la barrera més allunyada possible i amb la bena als ulls del qui no vol vore allò que no vol que li agrade.

A partir d'eixe debat d'idees, dues propostes amb força, a l'espera de que pugui arribar a surtir una hipotètica tercera vía, que a hores d'ara encara no ha pres forma. Una difícil elecció la que se'ns planteja entre dues persones, Carme i Alfredo, que estan sobradament preparades per a poder portar la Secretaria General d'aquest partit centenari. Quina opció triar?

Jo acudiré a Sevilla i voré qui es tria. No formaré part directa de l'elecció, ja que no seré delegat, però formaré part de l'esperit que allà es formarà i que cal que sigui de construcció sense fisures. No podem deixar que les denominades famíles ens aparten del camí de la cordura, de la tornada al trellat, de la tornada al carrer, de formar empaties no sols amb associacions i grans empreses... sinó amb els mateixos treballadors i la gent del carrer. Ajudar-los clarament en els seus problemes, estar al seu costat, anar colze a colze amb les seves reivindicacions. Eixe és el nostre únic camí possible. Qualsevol altre, esdevindria equivocat.

Però sé que em preguntarieu amb qui vaig. I realment em suposa complicat elegir entre aquestes dues persones. És com dir a qui vols més, al pare o la mare. Però si que tinc una elecció, un pensament, i és conseqüència directa de vore les cares de la segon línia que porten els candidats. I no solsment a qui recolzen majoritàriament els meus companys de la província d'Alacant, amb qui a pesar de l'amistat i de la seva capacitat, puc arribar a diferir en aquesta ocasió. Sé que la candidata que molts dels meus amics recolzen, contarà amb un equip excel·lent de persones de la província d'Alacant; però vore les cares de María González Veracruz, Patxi López, de Sergio Gutierrez, de Pedro Sánchez Castejón... i essencialment d'Edu Madina, a qui veig com la persona que encarnarà el futur del PSOE en breu temps; em fan decantar-me més per la opció Rubalcaba. L'elecció de la Secretaria General Federal es una decissió de suma importància, encara que ara mateix em preocupa més l'estat del socialisme valencià en totes les seves ramificacions. Té un estat clínic més preocupant si cap que el Federal, i per tant al malalt més greu li prestaré més atencions.

Així i tot, qui deu de guanyar és el partit. Perquè guanyant el partit, fent-lo fort, qui realment guanyarà serà la ciutadania; que comptarà amb un principal partit de l'oposició fort i decidit a lluitar pels seus drets. En aquests moments d'incertesa, més socialisme que mai. Surtirem per l'esquerra. Adelantarem per l'esquerra. Guanyarem per l'esquerra.

La (mala) educación

2012-01-25T13:16:00.001+01:00

Dicen los entendidos en economía doméstica, que antes que proponerse ir de viaje, primero hay que pagar la casa. Que antes que comprarse un nuevo coche, hay que llenar la nevera. Que antes de comprarse un lujo, se deben comprar los zapatos del día a día. Esto que parece una evidencia en un ámbito estrictamente hogareño, podría ser una norma de funcionamiento en otros niveles: si no tenemos para sanidad, habría que recortar los grandes eventos; si no tenemos para dependencia, olvidaremos los aeropuertos sin aviones; si no podemos pagar la educación, recortaremos los gastos de representación supérfluos. Pero eso que debería formar parte de la deontología política básica de cualquier gobernante, se muestra como un fín casi inalcanzable.

Estos días estamos viviendo en la Generalitat Valenciana la consecuencia de años de despilfarro, de mala gestión, de previsiones caducas y de cortoplacismos que agrandaban la barriga y el ego de unos pocos. Cabe decir que el formato que se presentaba y con el que se actuaba, no daba pie a otra cosa. Y se avisaba, se predecía, se anunciaba... y no se actuaba ni se decía nada para subsanarlo. Tal vez sea culpa nuestra no explicarlo mejor, no ser la cabecilla de las reivindicaciones o cualquier otra cosa. Pero de todas formas, ya hemos visto las orejas al lobo.

En unos pocos días miles de valencianos y valencianas han salido a la calle a consecuencia de las deudas contraídas por el Consell en Educación. Un pilar fundamental sobre el que asentar nuestro futuro, el de todos. Apostar por ella, es apostar por un modelo sostenible. Apostar por entrar con un mejor pie en la lucha del día a día. Invertir en educación debiera de ser una obligación para cualquier aspirante a político.

Las deudas planteadas acarrean graves problemas en el día a día de los centros, y por tanto, en la calidad de la enseñanza. Lo que pasa hoy, tal vez no se verá mañana... pero sí que es un problema peligroso a medio-largo plazo. Me preocupa que un niño tenga frío en un aula. Me inquieta que no se puedan dar las clases porque ha llovido y la clase está inundada. Me cabrea que se priorice en ayudar a los colegios concertados y privados, excluyendo a los públicos de esas ayudas. Me angustia que el modelo que se quiere imponer sea el propio de una sociedad deshumanizada, en el que quien pueda estudiar que lo pague, combatiendo así un principio inalienable: la igualdad de condiciones y oportunidades de tod@s. Me aflige que en mi ciudad, una ciudad media de 65.000 habitantes, se deban a los centros alrededor de 600.000€ sin llegar a contar dos centros más que no han avanzado las deudas aún. Me alarma que en la Comunidad con más tasa de desempleo juvenil, no se apueste claramente por la educación, para poder darles una segunda oportunidad. Me parece despreciable que no se puedan ni comprar alimentos, a aquellos que estudian hostelería. Y por desgracia un largo etc. de preocupaciones infundadas.

Si esto ya produce desazón, parece que no es más que la punta de un iceberg, del que no tenemos referencias a consecuencia del oscurantismo con que lo lleva todo el Partido Popular en esta Comunidad. Sanidad y Dependencia son otros de los puntos negros de esta marea que nos lleva a un precipicio del que únicamente sabemos una cosa a ciencia cierta: quienes nos han metido no van a podernos sacar de allí.

Mientras tanto, continuan los desmanes de aquella economía doméstica que decíamos al principio: repetimos con la Fórmula 1; iniciamos la construcción de estatuas en culto al dios Fabra; pagamos halcones para la seguridad de aviones que no existen; reiteramos el error de Open's, Masters y demás, haciendo opulencia con el dinero de todos. Y todo eso mientras los niños pasan frío, los profesores no tienen condiciones para trabajar, y los directores viven bajo la amenaza de proveedores y perros de presa políticos.

Y cuando la situación es crítica, cuando no podemos ver más allá del día a día porque tenemos un futuro negro, cuando quienes nos tienen que sacar a flote no dan respuestas, sino más preguntas; aparece el señor Rus, alcalde de Xátiva y Presidente de la Diputación de Valencia diciendo: "Aquí no hay crisis, aquí hay ilusión, alegría (*)" . Eso amigos y amigas lectoras de este blog, a eso precisamente se le llama "La Mala Educación".

¿Formas de revertir por completo esta situación?. Cada día que pasa, cada elección que ganan los mismos que nos han metido en el ojo del huracán, cada vítore que se reciba por cualquier desmán, es una posibilidad menos de que esto se pueda solucionar de forma rápida. Participa, actúa, implícate y consigamos de nuevo la Educación que necesitamos y merecemos. Nuestro futuro, el de todos y todas, lo necesita.

*El País, 19 de enero de 2012

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Consell/aparca/grandes/eventos/reclamo/turistico/elpepuespval/20120119elpval_17/Tes

Disculpem si no m'alce per a despedir-me

2012-01-16T13:43:00.001+01:00

Ahir va faltar "Don Manuel", segons li deien els seus acòlits. Per als demés Fraga, una persona a la que sempre hem vist entre bambalines, en Congressos i Senats, en Xuntes i Ministeris Franquistes. La gent sol tenir la costum, en principi un error, de beatificar a tota aquella persona que mor encara que al llarg de la seva vida hagi estat una persona infame i dolenta. No vull dir que és el cas. Encara que algunes de les coses que escolte, disten molt de la imatge que tinc de Don Manuel.

A Fraga cal reconeixer-li que va fagocitar en un moment complicat com ho fou la transició, tota aquella dreta reaccionària i antidemocràtica dins d'una dreta unificada. Cal reconeixer-li la signatura a la Carta Magna. Evidentment. A Fraga cal reconeixer-li una inteligència enorme, quasi ingent. Una capacitat innata per a aprendre de propis i enemics tot allò que podria beneficiar-li. I fins el final, fins que no ha pogut més, ha estat treballant (des de el seu punt de vista molt particular), al servei de l'Estat. I negar o dubtar d'aquestes coses seria ser massa subjectiu.

Però evidentment el mateix Fraga que va fer possible una dreta democràtica a este país, té molts punts negres. Massa ombres. Són eixes mateixes ombres les que possiblement hui no sigui el millor dia per recordar-les, encara que al mateix temps i encara que sigui contradictori, també és el dia on no caldria oblidar-les.

No cal oblidar que mai ha condemnat el franquisme. Que a la Dictadura l'anomenava "los años difíciles". Que inclús va escriure que sols hi havia una Espanya vertadera, i que la resta era sols un paràsit que creixia. Que considerava a Pinochet un amic, i va fer el possible per a que Garzón no el jutgés. Que quan es va detindre la guerra entre germans, continuava sumant morts al seu casiller. Que a l'homosexualitat la considerava com una anomalia. Que als ecologistes els odiava. Que deia "la calle es mía", quan es produien manifestacions al carrer, tics autoritaris de qui ha sigut autoritari i ningú l'ha fet acallar. Que deia que els nacionalismes eren una traició a Espanya i a la Constitució, com si tot el món deguera tenir la mateixa concepció política que ell, ens agraden més o menys els nacionalismes...

Eren tantes les coses que ens podrien separar per la forma de ser, de pensar, de concebir, de reaccionar i de com fer les coses; amb independència de la edat que cadascú tingués, que sols em queda dir... Que descanse Don Manuel, i disculpem si no m'alce per a despedir-me de vosté...

Serelles: llum al final del tunel

2011-11-25T10:17:00.002+01:00

Fa menys de sis mesos que els alcoians i alcoianes dipositaren la seva confiança per a que a l’Ajuntament d’Alcoi es produïra un canvi de Govern. Però no sols volien un mer canvi d’un partit a un altre, sinó també amb una forma de fer les coses. Volien que els qui els representaren aportaren solucions i no problemes. Diàleg front l’enfrontament amb la societat. Que s’imposés el seny front a les imprudències. Una de les quals, va fer pensar als anteriors governants d’aquest poble, que podien deixar construir 1500 habitatges a una zona d’esmortiments d’impactes d’un Parc Natural.

Per a que ens posem en situació, aquesta actuació es va començar a fargar en l’any 2003, i si bé la Conselleria de Territori sols li va donar permís per construir la primera de les fases, el mal ja estava fet. Ni les advertències dels grups ecologistes, ni els dels grups de la oposició com la dels Socialistes Alcoians que s’oposaren des de un primer moment, pogueren fer canviar el rumb d’aquesta insensatesa. El resultat tots el coneixem, una urbanització inacabada a l’estil de Seseña a Toledo en xicotet, persones que havien mostrat interés en adquirir-les i/o les tenien ja comprades sense casa ni diners... Una situació extremadament greu. Una herència més del Partit Popular que calia resoldre.

Amb l’empresa Luxender en concurs d’acreedors, amb un obra inacabada, amb clars símptomes d’abandonament i vandalisme; no podíem mirar des de l’actual Govern a un altre costat i deixar que acabés sent un barri fantasma. No és un projecte que els Socialistes Alcoians creiem necessari des d’un primer moment: ni perquè veiem que hi havia una demanda reial d’eixe nombre i tipologia d’habitatge, ni per la dispersió de la ciutat en barris disseminats, ni perquè medi ambientalment era sostenible. Però com deiem, no podíem deixar-lo així.

D’eixa forma hem agafat el bou per les banyes i vàrem decidir rescindir el contracte amb l’empresa, per a que deixés de ser Agent Urbanitzador. No són decisions senzilles. Però un Govern està per a prendre decisions. I després de parlar amb el jutge que porta el cas de Serelles, i de una tasca importantíssima dels tècnics de l’Ajuntament hem decidit executar eixa rescissió.

I el que deuen de saber els alcoians és que a l’Ajuntament en aquest cas en concret, no tindran que abonar un euro més. Hi han més de tres milions i mig d’euros d’avals de l’empresa en els bancs, avals que garantien la qualitat de l’obra i la seva finalització. Executarem eixes garanties, que els bancs no poden retenir ni denegar-los, i amb eixos diners podrem acabar la urbanització, així com els serveis que restaven (una connexió, dipòsits d’aigua per al consum, etc.).

Serà un procés que durarà al voltant d’un any per a poder començar a treure el concurs. Costarà, però donarem seguretat i garanties a proveïdors i compradors. El mal ja estava fet, però no podíem abandonar a les persones. D’esta forma el Govern que encapçala el nostre Alcalde Toni Francés, resol un dels majors problemes i de les pitjors herències que ens havia legat el desGovern de Sedano amb celeritat, eficiència, decisió i solvència.

Educació sense futur

2011-10-18T14:21:00.002+02:00

Una ombra se'ns posa al damunt. Una més. Però una que compromet el futur, i això ja és realment seriós. Perquè no podem concebre un futur sense la formació del nostre present. El futur que suposen els xiquets i xiquetes, els joves de l'avui. Reduir la despesa educativa és comprometre la formació de tota una generació i produir més pobresa, més exclusió i més desigualtat.

Per a mi, l'educació pública suposa un pilar fonamental per a la consecució de la igualtat d'oportunitats i l'equitat social en la nostra societat, per això, és la nostra responsabilitat mobilitzar-nos per a denunciar unes retallades en educació sense precedents, que a més de perjudicar laboralment als docents, suposen un atac a la qualitat de l'educació pública.

De fet, existeix una relació directa entre el nombre de professors i el grau de fracàs escolar, amb el que aquestes retallades podrien suposar un augment del fracàs escolar a Espanya. Les retallades d'avui, es pagaran demà i els principals perjudicats seran els alumnes per la reducció de la qualitat educativa, i per tant el futur de la nació serà més complicat al no tenir una societat fermament formada i qualificada. Només amb més educació sortirem de la crisi ja que a més ensenyament més possibilitats de trobar una millor ocupació i avançar.

Cada euro que es retalla en educació és un euro menys que s'inverteix en el futur d’Espanya. La senda que està marcant el PP és un atemptat als fonaments de la nostra societat per a les pròximes dècades. Cal recordar a la societat que l'educació és una prestació fonamental de l'estat del benestar, encara que el PP sembla no compartir ja que únicament defensen el seu propi benestar.

Amb aquestes accions el tío Rajoy, Fabra i els seus secuaços demostren que per a ells i els dirigents del seu partit l'educació no és un dret sinó un privilegi al que només han d'accedir qui tenen un alt poder adquisitiu, restringint així la llibertat i el dret de tots els espanyols d'accedir a un ensenyament de qualitat. Trist realment.

A més s'agreuja a Comunitats com la Valenciana. Aquest any es preveu l'existència de prop de 900 classes prefabricades, en les quals estudiaran al voltant de 19.000 alumnes valencians (el 40% dels quals es situen a la província d’Alacant). El cost mig de cada barracó es situa al voltant dels 10.000€. Uns 9 milions d'euros al any. Molts nous col·legis podrien fer amb eixa xifra? A qui beneficia aquest nombre desorbitat de barracons? A banda 62 Conservatoris de música tenen un perill real de tancament per la manca de pressupost, el 30% dels Centres Educatius registraran problemes bàsics, etc. Tot un desgavell.

I per a acabar-ho de rematar, tenim al nou Conseller José Císcar que en declaracions del passat 22 de Setembre ja insta a les iniciatives privades a ser les que facin els nous centres escolars de la Comunitat Valenciana. Una forma de crear més si cap desigualtat entre els ciutadans i que els Centres Públics en poc temps siguin guetos d'aquells qui menys tinguin... Amb aquest tipus d'educació, hi haurà menys futur... Quina por!

4 Explicaciones Básicas para Principiantes en Sanidad Pública

2011-10-10T19:06:00.001+02:00

Disculpadme, pero hay veces que me enciendo y esta es una de las ocasiones, al escuchar a Luis Rosado, nuestro Conseller de Sanidad de la Generalitat Valenciana hablando de su materia. Son variopintas las burradas que se escuchan estos tiempos y que la gente acepta sin más. Espero que por desconocimiento y no por dejadez o ceguera inmensa. Pero intentaré dar una pequeña traducción de lo que se comenta por ahí. Me dejaré muchas afirmaciones, pero ahí van algunas deficiones y su explicación:

COPAGO: Es una denominación FALSA. La verdadera sería REPAGO. Que yo sepa y hasta que no me demuestren lo contrario con mis impuestos pago ciertos servicios públicos, entre ellos la Sanidad, ¡¡¡que es universal y gratuita!!!. Lo que se debe de hacer es tener una mejor gestión de recursos, y así seguro que no faltarán "los dineros" que decía mi abuela. En los círculos entre los que se justifica esta propuesta, se alega con el pretexto de "reducir todo lo superfluo". ¿Para quién es superflua la sanidad? ¿ Y la educación? ¿Y el desempleo, se debe de dejar a las familias tiradas? ¿Será acaso en Servicios Sociales, en un momento en que las penurias de la gente se encuentran en un momento crítico? ¿Será acaso supérflua la Dependencia?. Desde luego, ya sabemos que hay un modelo en concreto sí que lo considera de esta forma a tenor de sus declaraciones y actuaciones. Por mi parte, y creo que por parte del partido en el que milito, nunca lo sería.

40% DE OCUPACIÓN, CERREMOS HOSPITALES: Luis Rosado decía esto y matizaba posteriormente que debían de cerrarse alas de un Hospital para simplemente "conseguir el máximo rendimiento del sistema sanitario sin necesidad de cerrar nada". Aunque dice cerrar espacios, porque no se llega a cubrir el cupo del 40% de ocupación, debemos recordar que la Comunidad Valenciana es la segunda Comunidad con menos camas por habitante. Estas declaraciones por tanto supondrían un reconocimiento de mala gestión: tener menos camas por ratio que nadie... y que encima sobren; cuestión inédita en todo el Estado. Por otro lado me sorprende leer esto, cuanda con un simple vistazo de Google aparecen noticias de Hospitales Valencianos con camas en los pasillos saturados en 2005, en 2007, y este mismo año en 2011. Mucho han cambiado las cosas en muy poco tiempo, ¿verdad?

TENEMOS CAMAS DE SOBRA EN LA COMUNIDAD VALENCIANA: Mentira. Queremos confundir a la ciudadanía sumando uvas y peras. La Sanidad Pública, que es la que pagamos con nuestros impuestos y a la que deberíamos de exigir su perfecto funcionamiento como decíamos antes, tiene muchísimas carencias, entre ellas la del ratio de camas por habitante. Aquí el Partido Popular suma las camas de los Hospitales Privados que van proliferando por nuestra geografía. Es más, por contra, se recochinean de nosotros: con dinero público se crean Hospitales (Alzira, Manises, Denia, Torrevieja...); que pasan a ser gestionados por empresas privadas. Manos amigas, que se aprovechan de los ciudadanos, puesto que se aprovechan del dinero público. ¿A quién no le han ofrecido después de meses de espera para una mera consulta derivarlo a la privada?. Al usuario final, si no paga le puede dar igual, pero debe de saber que aceptando esa prebenda está destinando dinero público de lo que costaría su tratamiento y/o hospitalización a un empresario que se enriquece a cada paciente que le llega con dinero público.

EL MODELO DE SANIDAD DE LA C. VALENCIANA SE EXPORTARÁ CON EL PP (Manuel Cervera, Ex-Conseller de Sanidad, 19/04/2011): Finalmente, ¿es esto lo que querremos los españoles para nuestra Sanidad Pública? Según el Conseller de Sanidad, este será el modelo que se exportará a partir de Noviembre si el Partido Popular se alza con la victoria en las elecciones generales del próximo 20N. Para ellos es un orgullo y un modelo ejemplar. Para nosotros, que lo padecemos, muy diferente. Pero no sólamente es una mera impresión subjetiva: la FADSP (Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública), y como cada año, nos da la peor puntuación a nivel de CCAA en materia de Sanidad. Y por desgracia con una diferencia destacada. Pongamos unos pocos ejemplos y sencillos del por qué:

- El gasto Sanitario per Cápita, el 2º más bajo por delante de Balerares.

- Un gasto farmacéutico desmesurado (no hay una gestión eficiente por tanto en los medicamentos), que además se agrava porque no utilizamos genéricos (sólo un 5'58% frenteal casi el 15% de Andalucía, por ejemplo).

- La valoración global de percepción que tenemos de la Sanidad Valenciana es la peor de todas las Comunidades autónomas... normal por otra parte.
- La mejora de la Sanidad desde que es competencia de las CCAA se sitúa en un 19,61 puntos. La tercera peor sólamente por detrás de Asturias y Castilla León; y alejada tremendamente de las mejoras que han tenido en otras comunidades como Navarra, País Vasco o Cataluña que se sitúan entre los 40 y los 60 puntos de mejora.

¿Es esto lo que la gente quiere? No lo creo... Ahora bien, la dinámica y la cresta de la ola en la que se siente el Partido Popular le empuja a mostrar su verdadera cara, aunque sea a pinceladas antes de las Generales. Se van diciendo barbaridades, se van desmintiendo... y luego cuando las hagan, dirán que ya las habían avisado. Por cierto: avisado, que no propuesto... Ya que las propuestas en cualquier ámbito de la política actual deben de ser tan turbias y oscuras en el seno de la Calle Génova, que ni se dicen para no asustar a la gente.

Aunque... en el fondo y por desgracia, la gente lo sabe... y a pesar de ello las perspectivas son que el voto sea de color azul en gran medida. Así pues, deben de conocer el valor de su voto. Y entre otras cuestiones el valor de su voto es el valor que le darán al modelo que se quiere establecer en pilares fundamentales del Estado como lo son Sanidad, Educación, Dependencia, Servicios Sociales, etc... Si éste es el modelo que se quiere exportar de Sanidad... uff... poco valor le damos a la Sanidad Universal y gratuita de este país...

Polítiques Joves, Polítiques que es fan amb ganes

2011-09-29T14:25:00.002+02:00

Al llarg d'aquestos dies, a Alcoi hem pogut gaudir del "Fòrum d'Educació, Ocupació i Noves Tecnologies" que l'INJUVE depenent del Ministeri de Sanitat, Polítiques Socials i Igualtat, juntament amb l'Ajuntament d'Alcoi han organitzat.

He estat bastant pendent del tràmit. Des de la seva gestació i estat embrionari, fins la seva posada en marxa. I continuaré estant pendent avui que els xics i xiques d'ADINUT, l'empresa de Lora del Río (Sevilla) que està especialitzada en fer aquestos cursos, acaben per donar l'última xerrada ara a migdia. A eixes hores, més de 600 xavals de secundària, batxiller i cicles formatius hauran passat pels seus consells, xerrades, tallers, etc. Tot un èxit que també pogueren gaudir professors en una cita el passat dimarts, i els propis pares ahir mateixa, dimecres per la vesprada.

I creia necessari parlar d'açò en concret, perquè és la primera vegada en molts anys que a Alcoi se celebren Jornades enfocades per als més Joves. Ja estava bé de parlar de Joventut i fer-ho directament amb referències a botellons, follons, fracassos escolars... I ja estava bé de parlar de polítiques juvenils, fent solsment un viatge a la neu anual. Únic bagatge dels qui estaven en la bancada del Govern fins Maig. Un bagatge patètic.

Els amics d'INJUVE i ADINUT han realitzat una tasca ingent, espectacular. Els xavals que han passat escoltaven coses que els implicaven, que coneixien i que no sabien les repercussions, i han estat atents i participatius en tot moment. Els professors han après una nova forma de com connectar amb els joves que tenen a les aules al seu mateix idioma. I els pares, els perills i avantatges de la ferramenta més gran del món: Internet.

En un món en desajustament, en una societat en crisis (també de valors), en un Ajuntament amb pocs recursos, no podem a pesar de tot oblidar-se d'aquells qui seran el nostre futur, els més joves. I si no hi ha diners, cal suplir això amb imaginació, feina i de forma certera. Al final del camí, la política es fa amb ganes. I més ganes que les que teniem Ajuntament, INJUVE i ADINUT per treballar pels nostres Joves Alcoians, per fer algo de profit reial per ells, no hi havien a altres llocs. El resultat, un èxit de Fòrum amb la participació d'un Director General i una Ministra inclosa.

Al final, les polítiques de Joventut, i la política en si, es fan si hi han ganes... Surten dels calaixos si hi ha convicció. I continuem tenint-ne: ganes, convicció i compromís envers els nostres ciutadans. I per tant, continuarem fent coses. I per tant continuarà el dinamisme a la nostra ciutat. Ja ho voreu. Feia falta.

#75FGL

2011-08-17T09:59:00.003+02:00

En una guerra es produeixen desgràcies. Sempre. Mai hi ha res positiu en cap conflicte armat. I menys entre germans. Culpa de tots i de ningú. Culpa d'uns pocs. Culpa d'exaltats. Culpa de qui mostra ira. Culpa de qui no té pietat. Culpa de qui no vol escoltar. Culpa de qui no vol aprendre. Culpa de qui no vol perdonar. Culpa de qui empunya l'arma. Culpa de qui ho consenteix. Culpa de qui mira a un altre costat. Culpa dels qui no toleren. Culpa de qui es desenten. Culpa de qui no plora. Culpa de qui estigui tranquil.

Hui fa 75 anys l'ira el disbarat i la irracionalitat, ens va arravassar a un geni que devia d'haver continuat escrivint durant anys i anys. Un Federico qui mirava per damunt del muscle a Miguel Hernández, i que de totes formes compartia criteris. Un Federico que han volgut matar per oblit. El seu cos potser no el trobarem. Les seues idees i lletres, per sempre estaran al nostre cor.

Avui transcric un dels seus poemes. Concretament "Romance de la Luna", escrit al 1928. Gaudiu-lo:

La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira mira.
El niño la está mirando.

En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.

Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.

Niño déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.

Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
Niño déjame, no pises,
mi blancor almidonado.

El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.

Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.

¡Cómo canta la zumaya,
ay como canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con el niño de la mano.

Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
el aire la está velando.

Europa: El origen perdido

2011-08-12T11:01:00.001+02:00

Europa nació tras la Segunda Guerra Mundial, con la necesidad de reconstruir un continente lleno de resentimientos y desconfianzas. Reconstrucción a base de acero y carbón, estructura y energía que pusieron en 1951 el punto de inicio a lo que hoy conocemos como la Unión Europea. Nunca en ningún sitio se ha desarrollado un sistema jurídico y político igual entre diferentes paises. Nunca se han puesto en común tantos intereses. Nunca de la solidaridad entre paises y de sus acuerdos habían nacido tantos proyectos. Una forma de hacer política común: un espacio para la libertad, la seguridad y la justicia. Una moneda única para contrarrestar el poder del dólar americano. Pero algo se truncó en el camino, un punto de inflexión a mi parecer, la no ratificación de la Constitución Europea.

A partir de entonces lo que eran acuerdos, se tornan en negociaciones para la felicidad de unos y la tristeza de otros, sin pensar en el bien común. A partir de entonces, hay quienes mandan más y hay quienes pintan poco. A partir de entonces las respuestas a los especuladores de la banca se tratan de uno en uno, y no en conjunto hasta que puedan afectar a un poderoso. A partir de entonces la solidaridad entre pueblos decae. A partir de entonces, la Unión Europea es mero observador de cualquier problema que afecta al mundo. A partir de entonces, las respuestas sobre cualquier tema se demoran porque no hay un Gobierno Central Europeo fuerte, con autoridad, con voz.

Curiosamente el declive de la Unión Europea coincide con una serie de gobiernos europeos del ala conservadora, especialmente de aquellos a los que se escucha, de los denominados "fuertes". Mera coincidencia deduzco que será para algunos... Aunque no lo es tanto para mí...

Por todo esto mi habitual eurofília, el proyecto que creía beneficiaba a millones de europeos, se está conviertiendo poco a poco en lo que nunca había sido y nunca había querido, en euroescepticismo. Espero que cambie. Espero volver a ilusionarme con Europa. No lo olvido, le debemos mucho al Viejo Continente, especialmente nuestro país que ha recibido miles y miles de millones de euros... Esperemos que el enfermo, se cure... Aunque a día de hoy y a mi parecer, Europa parece que está en estado terminal.

Rumore, rumore, rumore...

2011-08-11T11:06:00.000+02:00

¿Qué es un rumor?

Un rumor en fútbol es la posibilidad, normalmente ficticia, de un hipotético fichaje por otro equipo

Un rumor en el amor, es una posible aventura en una noche de locura y desenfreno, y que puede surgir simplemente por ver hablando a un par de personas tomando una copa juntos.

Un rumor en un matrimonio, es una posible separación, por el hecho de ver comprando cada uno por su lado a los dos integrantes del mismo.

Un rumor en ciclismo, es un posible dopping que nunca se confirma.

Un rumor en política, es una posible lista electoral, en la que habitualmente el que entra en las quinielas puede salir, y quien no ha salido nunca acaba entrando.

Un rumor en el trabajo, es preguntarse sin confirmar, si el compañero/a de turno se ha cambiado de casa porque le han subido hipotéticamente el sueldo.

Un rumor en Telecinco, es cualquier tema que afecte a un pseudo-famosillo... aunque de este circo, del que ir al baño y pasarse 5 minutos implica habérsela cascado, mejor no hablar

Un rumor en el periodismo, es un chivatazo que después se debe de constatar y que en muchas ocasiones no se confirma y se queda en los cajones.

Un rumor en Defensa, es una prevención para poner en cuarentena, y analizar una amenaza que normalmente acaba en nada (gracias a dios)

Un rumor en una guerra, es una mentira para loar a tropas y ciudadanos; para que piensen que van ganando, animar al espíritu nacional del pais y recaudar más fondos para esa misma guerra.

Un rumor en un colegio, es un posible beso entre dos niños.

Ahora bien:

Un rumor en economía, parece que sea un hecho constatado y refutado, por el cual una panda de sinvergüenzas cabrones especuladores intentan lucrarse de un pais (ya parece igual el pais que sea, simplemente con que tenga el suficiente dulce para llevarse a la boca, ya les sobra), llevándolo a la ruina y aprovechándose de sus migajas para componer su propio imperio personal, a costa de las prestaciones y los servicios públicos mínimos exigibles de la gente de la calle. Gente que dicho sea de paso, les importa una mierda.

¿Rumores? ¡¡¡Mierdas de rumores, rumores, rumores...!!!

En record dels companys dels Joves Laboristes de Noruega (AUF)

2011-07-23T12:52:00.003+02:00

La meua total repulsa, indignació, rebuig i condemna cap als atemptas terroristes de caire polític a Noruega, on desenes de Joves Laboristes, entitat germana dels Joves Socialistes d'Espanya i membres actius de la IUSY varen perdre la vida a mans d'un extremista, amb la lamentable ironia que suposa el fet que els Joves Socialistes Noruecs estaven precissament recordant-se dels Joves Socialistes assassinats a la Guerra Civil Espanyola.

A més, vull expressar tot el meu recolzament a les famílies de les víctimes tant dels Joves com d'aquells que varen perdre la vida també a la Seu del Govern Noruec.

Hui és un dia trist, molt trist en la vida d'aquest Jove Socialista que us parla. I se'ns dubte el Festival Internacional de la IUSY que transcorrerà a Salszburg a partir de dilluns, vindrà determinat per l'horror i la tristesa d'aquells qui deurien d'haver-nos acompanyat en aquesta convivència intercultural.

Sols em queda dir una cosa que repeteisc de paraules de Rubalcaba d'avui mateix al Comité Federal de JSE: "L'enemic dels demòcrates és la por i el odi. Davant de tot això firmessa democràtica. L'atemptat polític no assolirà acabar amb la paraula, l'acord i la tolerància."

Jo no estic content

2011-07-21T14:24:00.001+02:00

Passen els dies... i es fan setmanes... i mesos... I el meu estimat bloc, continua al meu cor i cap... però no acaba de tornar a arrencar. Una persona a la que aprècie em va dir que fins que no tornara a indignar-me per alguna cosa no tornaria a escriure. I tenia raó. Hui estic indignat. Per contra a més, del que està passant a la ment de la majoria de la gent. Jo no estic content de que sols es quede amb el fet de que Camps ha dimitit.

No ens quedem amb l'argumentari del Partit Popular, dient que és un acte de generositat cap a la ciutadania. No. Baix el meu punt de vista, i crec que és compartit per molts, hagués estat una responsabilitat POLÍTICA el fet que desde el primer dia de la seua imputació, hagués deixat el seu càrrec públic, fins que la sentència fora ferma. Una responsabilitat política que és independent de la responsabilitat JURÍDICA a la que s'exposa amb els càrrecs que se li imputen; i que no són simplement els 4 trages.

Estem parlant que un empresari, del qual va rebre aquest i més obsequis, com així queda reflectit a les conversacions registrades, es va fer amb contractes milionaris. Parlem que la persona dels obsequis, que era un "amiguito del alma", va crear un partit polític simplement per debilitar a un altre. Parlem que la persona dels obsequis està implicada amb la presunta financiació irregular del Partit Popular amb la complicitat de Camps i d'altres. Estem parlant de que se'n va a més, acusat de corrupció política. Així que oblidem-se del fet que volen minimitzar i que diuen que simplement eren "4 trages".

Se'n ha anat, però no puc estar content, reitere. Encara queda per aclarar moltíssim. I encara es queden moltes persones impunes políticament a l'espera de que se'ls jutge judicialment. Com ara "Ric" Costa, que dedueisc, ha estat part fonamental en la dimissió del "Molt Honorable" prenent-se una venjança en plat fred pel seu aïllament temporal de fa uns mesos. I per si tot fora poc... el cognom de "Fabra" no sols se'n va del panorama polític actual, sinó que torna amb més força si cap. Una família al més pur estil sicilià, on pareix que l'Omertà impera i està establerta com part fonamental de supervivència. Que déu ens agafe confesats, com diu el refrà.

Un déu/Déu (majúscula-minúscula.. tant se val, no crec que es cabregi per eixa nimietat) al que s'aferra Francisco Camps i al que li agradaria semblar-se, com màrtir per la pàtria i tots els valencians. Ara bé, per molt màrtir que vullga ser... Per molt sacrifici que fací... Per molt contenta que estigui la població amb eixa dimissió... Jo no estic content...

El partit es juga a casa, el partit es juga a Alcoi

2011-05-20T10:41:00.001+02:00

Si. Pareix mentida. Però el diumenge no s’elegeix el proper president del Govern. A cadascú quan li toqui, i el temps de demanar explicacions el Govern Central serà d’ací a uns mesos. I el que deuria de parlar ara i ací és Camps i essencialment Sedano. Dos amics…

Jo avui parle d’Alcoi. Com toca. I no sóc endeví (agorero en castellà, per entendre’ns), ni m’agradaria parlar malament, encara que és complicat. Què més m’agradaria dir que Alcoi ha viscut als temps bons un gran avanç; i que en temps més roïns ha estat capaç de no perdre la iniciativa… però no pot ser. M’hagués encantat parlar des de l’oposició, que a Alcoi s’han fet coses bé i malament; i que per això deuríem de millorar; però m’és impossible. M’hagués agradat dir podien haver estat més positives algunes actuacions; i no la pràctica totalitat. M’hagués agradat dir que han escoltat a aquells qui hem proposat; però no han volgut assolir res aliè a la seua idea quadriculada.

M’hagués agradat que la posició sobre la construcció de la Font Roja hagués canviat a l’escoltar a la gent. M’hagués agradat dir que han compartit interessos amb els ciutadans; però amb contractes com els de la constructora Ortiz al Boulevard pareix que sols hagen compartit interessos amb amics. Que no han desfet coses que anaven bé, i que han construït d’altres que han resultat positives per a la ciutat. M’hagués agradat escoltar reconèixer algun error amb Serelles o la Rosaleda; però sols han hagut insults a col·lectius que han fet la seua tasca correctament. M’hagués agradat dir que Sedano ha perdut algun debat… però no ha assistit fins avui a cap. M’hagués agradat… però no.

Han estat quatre anys nefasts per a la nostra ciutat. Enfadat amb el Govern de València, les úniques inversions que ara mostren com pròpies han estat les del Pla E (o Pla Zapatero) i l’autovia, ambdues del Govern Central del Partit Socialista. Per un altra banda, m’espanta la paraula “Canvi” a política. De massa recurrent, perd l’essència. Així doncs direm que cal una espenta. Una bona espenta. I l’experiència d’aquests deu anys ha demostrat que és impossible que ho faça el partit que governa la ciutat actualment. I sent més o menys objectiu, (però intentant acostar-me a eixa idea, de veres); si no mirés ni segles polítiques i solsment veiés la gent que la composa i les propostes que fan, podria arribar a la conclusió que aquella llista que porta a Toni Francés al capdavant, seria l’opció més encertada. Se’ns dubte a més a més.

Persones com tu i jo. Persones que han demostrat la seua valia al món professional i que donen molts/moltes d’ells/elles el primer pas cap a la política, amb la responsabilitat que comporten unes sigles que tenen més de 130 anys, i una possibilitat reial de ser qui governi aquesta ciutat. Persones encapçalades per un bon gestor, i no una mera persona que cau millor o pitjor. Un bon gestor com fa falta d’una vegada per totes a aquesta ciutat. Gestor de persones i recursos, per a afavorir a les persones i a la ciutat. Per afavorir-te a tu, que vius al teu barri i que vols que se’t recordi dia a dia, i no cada quatre anys.

I propostes realistes, per a fer ja mateixa (que el poble no ens espera i ja hem deixat passar massa trens); combinat amb projectes innovadors per tenir de nou la capitalitat de l’interior del País Valencià. Amb una idea de fons, la d’associar de nou el nom d’Alcoi a una idea de progrés i prosperitat. I amb un altra fita, aconseguir ser cohesionadors de la ciutadania. De no disgregar-la. D’entendre-la una a una, i com a col·lectiu al mateix temps. I eixa responsabilitat dura, davant de quatre anys que seran molt ardus, cal que ho portin endavant el grup més preparat i més responsable per una banda, i el partit més consolidat que tingui les arrels més fermes de tots aquells que es presenten per un altra; i aqueixos se’ns dubte són de nou Toni Francés i els Socialistes Alcoians.

I per demostrar-te a més que no sols són les millors persones per portar-ho endavant, podria parlar-te de projectes concrets que els Socialistes Alcoians s’han compromès amb tu i amb mi, per a la nostra ciutat i que de segur t’agradaran. Podem parlar del Centre de Recuperació de Fauna, del Turisme Jove i l’Alberg del Partidor que serà part del REAJ (Xarxa Espanyola d’Albergs Juvenils). Podem parlar del Centre de Dia de Batoi, i de l’oficina a l’esportista al Francesc Laporta. Podem parlar d’Alcoi L@b i dels Plans de Mobilitat Urbana. Podem parlar del Projecte de la Fundició (o Foneria, tant se val), i d’impulsar la cultura mitjançant una agenda com toca (APACA). Podem parlar del Pla Integral de Joventut, o de la millora de l’educació infantil 0-3 anys. Podem parlar de l’adequació del casc històric o del Projecte Emprenedor per aquells qui vulguin iniciar el seu camí a l’empresa. Podem parlar de polígons industrials mancomunats i d’espais per a un Parc Tecnològic que no estigui a la Canal...

Podem parlar de tot açò i més, encara que segurament, tu que estàs fastiguejat d’escoltar promeses simplement vols escoltar que canviaran les formes de fer les coses, d’escoltar-te quan et queixes... I amb Toni Francés i els Socialistes Alcoians també canviaran eixes maneres. Fugint de personalismes i autoritarismes. Fugint del populisme barat d’alguns partits d’Alcoi i d’adulacions vanes. Pensant amb i per tu per damunt de tot.

Tots tenim part de culpa i som corresponsables de millorar el nostre àmbit més proper. I qui té poder de decisió sobre la nostra ciutat no està exempt d’eixa incumbència. Ben al contrari, en té més. Sedano és responsable per tant de molt del que a Alcoi ha passat. És temps, aleshores, de que nosaltres compartim corresponsabilitat cap la nostra ciutat i votem en conseqüència. La responsabilitat del que passi a Alcoi, passa també perquè no t’abstingues. Si t’abstens també ets part implicada si el que surt no t’agrada.

Així que diumenge cal que tots formem part de la solució que Alcoi mereix. Una solució que està lligada indefectiblement a Toni Francés. No t’enganyaràs. I en el fons tu que saps que açò es juga a casa, que es juga a Alcoi, saps que la millor opció de nou es que torne un Govern Socialista a la nostra ciutat. Vota en conseqüència. D’eixa forma finalment, guanyarem tots els alcoians.

Joventut, tot un camí per encetar

2011-05-18T00:31:00.000+02:00

Joves, els grans incompresos de qualsevol societat. “Jo quan era jove….” És una de les frases recurrents, que s’escolta cada vegada que es vol fer comparativa amb una época pasada, rememorant allò que temps passats sempre fóren millors. Per un altra banda, s’escolta recurrentment, i cada vegada per més polítics, allò de “La Joventut és el futur”. Us dic una cosa: desconfieu d’aquell polític que ho diga. El futur del jovent és avui i ara. I necessita actuacions per al seu desenvolupament JA. Els polítics conèixen als joves? Saben de les seues necessitats? Puc afirmar rotundament que alguns SI, i d’altres un NO amb majúscules

Context actual

Els joves d'avui dia tenen una identitat arrelada i, en general, poc coneguda per a la resta de la societat, que no sempre entén bé les seves actituds i pautes de comportament i de vegades les enjudicia a través de prejudicis i clixés equívocs, en lloc d'enquadrar-les en el context que envolta a la joventut actual.

Qui som els jovens alcoians?

Per a saber què oferir-nos, primer se’ns deu de conèixer i vore què ens fa falta. Els joves alcoians som els joves més preparats de la història. I per desgràcia potser siguem els primers que no millorem la situació dels nostres pares. Els joves alcoians som actius i amb unes profundes arrels democràtiques. Si no fos així i a pesar de les traves de l’Ajuntament, mai s’hagués pogut constituir un Consell de la Joventut, o una associació per exigir-li un concurs públic just, o no s’hagués fet mai una manifestació d’Anonymous, o no hi hauria una Ràdio Jove, etc.

Situació alcoiana

Ací podem vore les dades objectives, i són per possar-se a tremolar. El desGovern de Sedano ha fet envellir la nostra ciutat. En 2009 hi havien 408 joves menys que l’any anterior. En 2010 eixa xifra augmentava fins els 510 menys que l’any 2009. Penós, vergonyós. Una realitat incontestable. Una situació a la que arribem per no oferir-nos expectatives a la nostra ciutat. No hi ha un lloc per a l’oci dels 12-16, no es fan polítiques actives i transversals, no hi ha cap espai per als joves, no hi han oficines municipals per a l’assessorament de temes com l’emancipàció, el treball, el turisme jove, no ha hagut vivenda VPO… I damunt, ens compliquen l’accés als nostres estudis, com el cas flagrant de l’STU, per posar sols un exemple…

Cal un canvi de dinàmica

Els Socialistes Alcoians ho ténen clar. Els joves dissenyaran què volen fer. Desde un estudi previ, amb totes les dades possibles; desde el coneixement de la realitat per combatre-la amb accions transversals. Hi ha un projecte per a fer un Pla Integral de la Joventut, que ja compta amb més de 70 fulls plens de propostes que s’han conseguit parlant amb molts joves i moltes associacions; i que deurà de ser revisat pels mateixos joves, per adequar les propostes que allà estan, a les seues prioritats. Accions a curt, medi i llarg termini.

Propostes reals, per a temps complicats

Què més ens agradaria als Socialistes Alcoians que dir que podem fer el projecte de la Fundició en 4 anys. No sabeu quant voldríem comprometre’ns en dir que l’IVVSA ens projectaria cases d’VPO a la zona del Partidor per revitalitzar-lo. Però sabem que són temps complicats, i que ací a l’Ajuntament d’Alcoi ens haurem d’enfrontar a uns comptes en roig, obra de la mala gestió del Partit Popular i de Sedano.

És per això que la base de la qual partim será el Plà Integral de la Joventut, que englobarà qualsevol acció que tingui que vore amb nosaltres. Allà es tocarà matèries que ens interesen, en totes les àrees a les que hi té competència l’Ajuntament… Oci, cultura, esport, habitatge, ocupació, emprenedurisme, noves tecnologies, medi ambient, turisme… Tot tindrà un apartat especial i es deuran de fer actuacions al respecte. Exemples com l’assesorament amb les Oficines d’Emancipació i Habitatge, la Factoria Jove per als nous creadors de qualsevol tipus de forma d’art, la creació d’espais d’oci dins de la ciutat per als joves de 12-16 anys… és un compromís per a que Alcoi sigui porta d’entrada i no de surtida dels Joves Alcoians.

I a més, hi ha una necessitat d’un Espai propi, que recupere la vitalitat de l’antic Espai Jove. I aquest emergirà al Partidor, punt neuràlgic de totes les polítiques joves del proper Govern Socialista a la ciutat. A més, comptarà amb un Alberg Juvenil que formarà part de la xarxa de Albergs Juvenils d’Espanya (REAJ); tal i com es va comprometre el Director General de l’INJUVE en la seua visita a alcoi, Gabriel Alconchel.

La visió dels Socialistes Alcoians per als joves és prioritària, essencial i pilar fonamental de les decissions que es prenguen a partir del 23 de Maig.

Per què Toni Francés i no altre partit?

Davant de la incapacitat demostrada del Partit Popular, els petits exemples per quedar bé del Bloc i les propostes utòpiques d’Esquerra Unida en materia de joventut; els Socialistes Alcoians oferim una visió integradora i reial, amb propostes que es poden fer a partir del 23 de Maig. La joventut, com hem vist abans, no ens espera i necesita d’un canvi de dinámica. Ara mateixa, vist lo vist votar als Socialistes Alcoians amb Toni Francés al capdavant és un vot segur, un vot per a la joventut d’aquest poble.

Reflexions de l'inici de Campanya, a mode de twitter

2011-05-06T04:42:00.000+02:00

Si alguna cosa ens ha ensenyat als polítics, pseudo-polítics o als qui ens agrada aquest món la xarxa social twitter és a ser breu i concís en les reflexions i les paraules. És molt tard, de matinada i encara amb coses que fer per a demà matí de bon hora. Avui no faré vídeo, ja que editar-lo i esperar-me a que es munte, tardaria bastant. A la propera continuarem amb eixa forma de estar amb vosaltres que m'ha agradat i està ajudant-me a nivell personal a donar-me compte (ja ho sabia, és més constatació), que estic molt allunyat de saber parlar bé. I em done compte, que escoltar-nos a nosaltres mateixos i (pitjor) vore'ns és una tasca dura i ingrata... però que et fa pulir errors. Continuarem amb ella.

Però no volia anar-me'n al llit sense fer una sèrie de reflexions. I com estic cansat, i molt, ho faré de mode breu, a lo twitter, per a no extendrem massa (improbable?)

Comencem:

BILDU: Es presenta. És complicat, però han estat els jutges qui així ho han determinat. És fotut implicar en el joc democràtic a qui es constata que és amic de terroristes... però és igual de reprotxable tancar-li les portes a algú perque pense de forma diferent a tu, per molt nacionaliste que sigui.

CIS (general): Enquestes dolentes, però amb doble fil. Històricament el PSOE sempre té millors resultats que el que li donen les enquestes, i aquesta és del mes de març, abans de l'adeu de ZP. D'ençà ha canviat la perspectiva de la gent bastant.

CIS (CV): Enquestes de pel.lícula de terror, amb de nou un doble fil. Si no mirem diputats, i mirem la cara B de la enquesta: descontent dels governants, pensament de gestió, etc. Ens trobem amb un panorama on si la gent s'implica de debó, hi poden haver sorpreses per a aquells que pensen que ja està tot decidit.

CARTELLERIA A ALCOI: Hi han menys parades, menys llocs que mai. I no conte el Centre, dic fins i tot altres barris històricament amb valles per a la publicitat electoral. Serà que els del PP no volen ni ensenyar la poteta? Tanta por li tenen a estes eleccions? És la constància de que saben que perdran?

REPARTIMENT DE CARTELLERIA Deuria de ser més just i democràtic? Evidentment. Però si es dictamina un 1% a alguns partits... qui és el matemàtic que fa la cartelleria dels mateixos? I qui la posen no saben que un 1% no és UN cartell del tamany que sigui on vullguen? I molt menys damunt d'altres cartells d'altre partits? Que no saben que per un partit o d'altre acabaran denunciats a la Junta Electoral (com seria normal)?

IMATGE DE PARTIT: La dels Socialistes alcoians, la més espectacular, amb la imatge del candidat reforçada, cobrint el sencer de una valla de 3x2metres, oblidant-se així dels tamanys pre-establerts. La de EU reforçant els primers de la llista, però ben aconseguida, cal a dir-ho i reconeixer-ho. Dels demés? Lo de sempre, tocant a ranci el PP. I UPyD... que collons fa Rosa Díez als cartells? Es presenta ara? Està Rajoy, ZP o Cayo Lara a alguna? Penós.

DEBAT CANDIDATS: El PP i Sedano marginen a qui no els vota, i pasen del poble. No han anat a cap debat. No els interessa. Pel demés, de nou es nota que Toni és el més preparat i de veres que intente ser objectiu. Que Rafa, salta i no té paciència i per tant no pot ser un bon governant (2 de 2 en enfrontaments amb gent del públic que no li riuen les gràcies). Amb un Jordi Tormo, bon tio però que se li va quedar gran este encontre. Un CDL amb llacunes, però amb alguna proposta solta amb més o menys trellat; i amb un UPyD que no sap ni on juga, ni a que juga, ni que fa, i que sols diu consignes d'una clara vinculació amb el nacionalisme espanyol (que encara, a algú li agradarà i tot... en fí...)

FUTUR: El Futur d'Alcoi passa inexorablement per Toni Francés. Agraden les sigles més o menys, estiguen de capa caiguda, de muntada, de costat o com sigui. És el candidat millor preparat, el més realista en quant a projectes, i el que té un equip conjunt que li pega moltes voltes a tots els demés. Per haver-hi hi ha gent bona i molta, que ni estan en llistes, perque sols caben 25. Amb això queda tot dit. I el Futur del País Valencià deuria de passar per Jorge Alarte. Per canviar la dinàmica d'un poble com el valencià, ofegat pels deutes i la corrupció. Qualsevol que vullga considerar-se demòcrata cal que penalitze al Partit Popular. Inclús els seus mateixos simpatitzants.

OBAMA/OSAMA: Terrorisme d'estat. Vergonya aliena celebrar un assassinat. Mai m'alegraré d'un acte violent, mai. Com de costum els EUA menteixen. Ací entre d'altre bules, una sobre les condicions de captura. Por a represàlies, a dir veritat ja que la violència crida a la violència. I fins i tot el més malvat de tot el món deu de passar per la balança de la justícia. De fet, precissament per això deuria d'haver sigut jutjat. Trist.

I ja hem comentat bastants temes, són les quatre i mitja passades de la matinada; i encara em toca fer alguna que d'altra cosa. Per tant, no em despedeisc amb un bona nit. Quasi que millor un: Fins després de la siesta, amics!!!

Valencià/català: Un debat obsolet

2011-04-28T16:32:00.001+02:00

Respecte a les declaracions de NNGG i el seu Congrés Nacional

2011-04-27T04:39:00.000+02:00

Estem de tornada

2011-04-27T01:59:00.000+02:00

Les Campanyes Vàlium

2010-12-13T14:02:00.001+01:00

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir al Palau dels Congressos de València a la presentació de Calabuig com alcaldable de la ciutat i de Jorge Alarte com candidat a la Presidència de la Generalitat. A l'acte va assistir també el Portaveu del Govern Espanyol i Ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba que ens va enssenyar a fer un no-mitin i mantindre desperta a la audiència un diumenge pel matí.

Alfredo, que per sort el vaig poder escoltar ben bé, ja que estavem a pocs pasos d'ell en primera línia ens va explicar d'una forma clarificadora el per què de totes les accions del Govern d'Espanya, el d'on veníem i el on anem. Ja ens agradaria que la dinàmica del dia a dia ens permetera tenir a la gent de tota Espanya cinc minuts per escoltar-lo. Estarien tots més assabentats del què s'està fent, i a més d'un i dos els faria obrir els ulls i donar-se compte del que ha estat passant. Això no podrà ser com bé ho sabem, però d'ençà de la nova remodelació del Govern, la comunicació està sent una mica millor. I era una de les assignatures pendents, o almenys si millorables que tenia.

Però va haver una de les questions que es va parlar que em va fer gràcia i que volia transmetre per aquest medi: el tema de la anomenada Campanya Vàlium. A nivell nacional, el Partit Popular basa la seua estratègia en el no res. A qualsevol pregunta de què faríen per millorar l'economia, la seua resposta és eleccions anticipades. En front a quines mesures haguèssin proposat amb el tema dels controladors aèris, responen que eleccions anticipades. En front a quines millores faríen en les diferents reformes que es plantegen a l'estat, comentava que.... eleccions anticipades. Però quan alguna vegada se li escapa el que pensa, encara que sigui una mica, no diu que les seues reformes van en consonància a aquelles que han tret als estudiants del Regne Unit al carrer. Uns estudiants que es quedaríen en casa a eleccions, i que ara pensaran... i qui em manaria a mi el quedar-me en casa i no votar... Per això és important que tot el món vaja a votar, per a ser partíceps de les decisions, siguen quines siguen. Per contra els populars ens plantegen la Campanya Vàlium.

Una campanya enfocada a no dir res, a inmobilitzar, a que sigui minimalista en extrem per a no molestar a la gent d'esquerres i que l'inèrcia de l'estat provoque que soles vagen a votar ells. Però sense dir-nos les seues propostes i que se les encontre la gent després, com ha passat al Regne Unit. I de passada així ho enmascaren dins de no fer despesa econòmica. La no-campanya en resum.

A Alcoi, a banda tenim les Festes de Sant Jordi pel mig. I desde fa un temps que Peralta amb la seua columneta setmanal al periòdic local va alimentant la necesitat de no fer campanya electoral pel gastament que suposaria. És clar... a Alcoi és la única taula de salvament que els quedaria per anar-se'n fora del Govern Municipal, que sols anaren a votar ells. Les incontables barrabassades amb que estan acostumant-nos als alcoians sols podran acallades si hi ha un clima d'inmobilisme electoral. El PP és l'únic partit democràtic al que no li agrada que la gent vaja a votar. No sé si pensar que són herències del passat.

Ara bé si una Campanya Electoral vol dir què proposem a la ciutadania un alternativa per a millorar el nostre entorn, no vull una Campanya Vàlium. Si una Campanya Electoral significa signar un compromís amb la gent, no vull una campanya Vàlium. Si una Campanya Electoral és dir-li a la gent que s'ha fet bé o mal... no vull una Campanya Vàlium. Si una Campanya Electoral serveix per incitar a la gent al joc democràtic, com som demòcrates, no vull una Campanya Vàlium. Així que, ja sabeu què és allò de les campanyes vàlium i una mica el que pense al respecte.

Ha nascut una nova forma de fer política a Alcoi. Es denomina: "Pa lo que me queda en el convento..."

2010-11-30T12:14:00.002+01:00

Doncs si senyors. Hi havíen formes i formes de com gestionar una ciutat. Fins i tot hi havia una que era la de no gestionar i tenir un projecte de ciutat curtplacista, i amb les mateixes mires que Rompetechos (que seria l'actual). Però evidentment, se'ns oblidava una. La nova forma. La del "Pa lo que me queda en el convento...". Almenys no podrem dir ja que el PP alcoià no innova.

Els ingredients són senzills. I cal juntar-los el més prompte possible, ja que a partir de maig esdevenirà impossible. Les dinàmiques electorals d'Espanya seran les que seran, però la gent no és tonta i sap que a Alcoi fa falta un canvi i per això l'Arguiñano local del PP... (que no sabriem denominar qui és realment, si els germans Peralta, Fernando Pastor, Rafa Sanus o Jordi Sedano...); s'afanya en tenir preparat l'escenari per a tenir totes les promeses cobertes i fetes. Les promeses electorals preguntarien alguns? Doncs no, les promeses fetes a amics de camí, com el Brugalero Ortiz per exemple; i per assegurar-se les traves des de dins de l'ajuntament per als propers quatre anys per un altre, amb la facilitació de llocs funcionarials de responsabilitat per als "amiguitos del alma".

La recepta és fàcil. O fem a corre-cuita tot el que ens falta per fer, o ja no ho farem. I per un altra banda, deixar correr marrons per a que se'ls menge qui entri. Exemples:

- Accelerar el projecte de l'Hotel de la Font Roja

- Frenar el possible la resolució de la Plaça de la Rosaleda per a que se'l mengi un altre el marró

- Licitar i donar el projecte del Boulevard per una burrada al senyor Ortiz

- Preparar el camí a SuBus per a que se li adjudique el transport universitari

- Modificar de tal forma una plaça de Jefe de Departament, per a que sols una persona (afí, és clar) pugui optar a ella.

- Posar a treballar a dit a dues persones que són del seu grat en un Museu fa poc

- Fer un Palau de Justícia amb diners municipal (ja s'ho vorà això de pagar-ho qui entre després...)

- No dotar a la Policia local d'uns mínims de material. (Les pistoles seran finalment d'aigua...)

- Accelerar el Polígon de la Canal, a pesar de llevar-li la partida pressupostària

- No crear ni una sola àrea per als més jovens, de trams d'edat complicats com ho sóc dels 12-17 anys

- Intentar continuar amb el projecte de Serelles, a pesar de les traves que hi té... entre d'altres com fer la conducció de l'aigua sense llicència...

- Consolidar el camp de golf a Xirillent... sense dir que el realment important del projecte són les vivendes que anirien al costat, i no realment la preocupació del camp de golf en si...

- I un etc. que no m'extranyaria que augmentara donades les presses que tenen

Ara ens surtiran amb el llop del tripartit, que si tal i que si qual... Que diguin el que vullguen, no és una cosa que em preocupe. De fet, no em fa perdre el son ni un moment. I segur que a vosaltres tampoc donada la imcompetència d'un només dels partits d'Alcoi que s'ha negat sistemàticament a escoltar i arrivar a acords amb aquells grups que estan a l'oposició per tal de poder sumar esforços.

Alcoi vol i necesita un Govern de progrés. I ells saben que s'han convertit en una trava per a la nostra ciutat. Ja ni les nostres Festes de Moros i Cristians es salven de les males relacions d'aquest Ajuntament, i el Consell les exclou de les ajudes a events turístics a pesar de ser d'Interés Turístic Internacional. Ja ni això es salva del seu afer negatiu per la nostra ciutat.

Així que ens tocarà suportar uns mesos més aquest tipus de política, la denominada "Pa lo que me queda en el convento...", canviar-la a partir del maig proper i oblidar aquesta dècada ominosa.

Sensaciones a través del Sáhara..

2010-11-17T15:15:00.002+01:00

Trinidad Jiménez a su llegada al Ministerio de Sanidad tuvo que atajar el caso de la gripe A. En esta ocasión un nuevo problema se le advierte tan sólo aterrizar en un nuevo Ministerio. Uno complicado como lo es el de Exteriores y con un predecesor fuera de serie, como en mi opinión fue Moratinos. A Trini cuando llegó a Sanidad en sustitución de Bernat Soria, se le achacaba desconocimiento de la materia. Y a pesar de ello, gestionó de forma eficiente la tempestad en base a los informes de la OMS, a pesar de que visto a posteriori no era tan fiero el león como lo pintaban.

En el caso que atañe a esta entrada de blog, el del Sáhara Occidental, por desgracia no tendrá mucho organismo por arriba que dictamine qué pasos y procedimientos deben competer a España. Aunque soy de los que piensa que sí tenemos responsabilidad en ese trozo de tierra. En 1975, el Acuerdo de Madrid no solucionó como debiera el qué hacer en ese trozo de tierra. Franco agonizaba y la verdad, los ministros falangistas tenían mayores problemas que un trozo de desierto pasado el Estrecho. Y a pesar de que fue a los pies del Sáhara donde Paquito subió en el escalafón militar, sacaron de allá vivos y muertos (literal), y dejaron el Sáhara y sus habitantes al amparo de la providencia.

Pero antes de nada, creo que deberíamos de hacer un ejercicio de historia. Intentaré ser breve y no pesado (aunque es imposible, lo sé). España ya había desembarcado por el Sáhara allá por el siglo XV, si bien el fuerte construido no duró más de 50 años. Pero uno de los puntos clave del Sáhara Español fue sin duda la Batalla de Tetuán en 1860, que posteriormente nos hizo poder tener potestad sobre ese trozo de tierra, en aquel momento aparentemente estéril. En 1885 España la demanda como propia y en 1934 se ocupa. Hasta aquí todo correcto... más o menos.

Pero llega uno de los por qué del tema. En 1949 un geólogo español descubre los yacimientos más importantes de fosfatos del mundo, y además hay reservas de gas y petróleo. Así que, el punto de mira se centra en el Sáhara, que pasó a ser provincia española en 1958, dos años después de que Marruecos fuera finalmente independiente (1956). Por un lado por tanto, tenemos a Marruecos queriendo formar su "Gran Marruecos", con el Sáhara, Ceuta, Melilla, etc. de por medio, así como Bechar y Tinduf de Argelia y más. Por otro, Mauritania que se une a la fiesta y reclama su trozo de pastel. Y finalmente los autóctonos del terreno, que primero forman el Movimiento de Liberación (con una represión por parte del entonces gobierno franquista con cerca de 40 muertos) y posteriormente el Frente Polisario. Así que ya tenemos a todos los actores presentes (al menos los que dan la cara). Y empiezan las refriegas y los enfrentamientos por el Sáhara que conocemos en la actualidad.

La ONU media en el conflicto y tras hacer suspender un referéndum sobre la autonomía del territorio, se acude al Tribunal de la Haya, que realmente no sirvió para nada ni para nadie, ya que en el fondo, no quería meterse en medio. Así que visto que los estamentos superiores no iban hacia ningún término, Marruecos organiza la Marcha Verde, todo eso auspiciado por los Estados Unidos, que allá donde ve reservas naturales, tiene que históricamente meter el morro. Con el cotarro lleno de tensión, y con Franco postrado agonizando, se firma el Acuerdo de Madrid por lo que el pastel se divide en dos trozos con competencias para tres partes... y eso sin contar con la gente autóctona del Sáhara, que evidentemente reclaman aquello con lo que la España de Franco se comprometió y que fue su referéndum. Para no hacerlo mucho más largo, Mauritania se retira de las pretensiones, España abandona a su suerte el terreno, Marruecos se pone al frente del Sáhara Occidental y muchos de los saharauis se marchan hasta campamentos como el de Tinduf, en Argelia.

Desde ese momento y hasta ahora, nos encontramos con que la ONU dice que es un territorio no autónomo aunque define a España por derecho (de iure), la potencia colonizadora y por tanto parte responsable. Marruecos por otro lado la considera suya, y además tiene en las minas firmadas varias concesiones con multinacionales de EEUU y Francia. Estos dos paises son los grandes refuerzos de Marruecos, ya que de perder ese territorio les haría perder pasta, que es lo que les importa a ellos. Y además hay una parte separada por más de 2000 km de muro, que sería las que el Frente Polisario denomina como Sáhara Libre. Y con todos estos condicionantes y muchas más que me dejo en el tintero, la impresión es que no habrá un final sencillo ni cerca.

De hecho desde que en 1991 se creará por la ONU la Misión para el Referéndum del Sáhara Occidental (MINURSO), han habido varias intentonas para regularizar un censo con el que poder realizar la votación, sin llegar a ningún tipo de acuerdo. Y desde 2005, más o menos, las protestas de los saharauis y la represión por parte del estado marroquí se han intensificado, dando lugar a los acontecimientos actuales que se mantienen en el obscurantismo más absoluto. Y realmente me parece bochornoso y aberrante la postura de Rabat sobre el derecho a informar de la prensa española. Que se lo pregunten a Àngels Barceló. Con ello, tenemos graves sospechas de que allá, se están produciendo varios atentados sobre los saharauis... aunque no podemos cuantificarlo por desgracia, y sí deducirlo y asustarnos.

A mi, qué queréis que os diga para concluir con la historia. Pienso que España por derecho debe de tener más peso y más decisión en todo lo concerniente al Sáhara. Así mismo se pronuncia la ONU cuando nos define aún como potencia colonizadora del terreno. Fue un legado franquista que debemos de asumir porque se hizo mal. Y por desgracia, tenemos que retomar las riendas del asunto. Sé de lo complicado del tema. Hay numerosos acuerdos comerciales con Marruecos, pescamos en las mismas aguas, mantenemos como podemos la balanza con Ceuta y Melilla, no nos vienen tantas pateras desde Marruecos como antaño gracias a la colaboración entre ambos estados... y sabemos cómo las gastan desde Marruecos cuando algo se les pone en contra... Pero aún así, debemos de tener más responsabilidad. No hablaré de Memoria Histórica para con nuestra anterior provincia... pero casi que se podría hablar en esos términos. Allí se están vulnerando los Derechos Humanos, y como parte implicada, aunque no queramos, no podemos mirar hacia otro lado. Que se resuelva como sea, pero que se haga ya. Cualquier día que pase, se agravará la situación hasta un punto de no retorno y entonces tendremos un grave problema. Atajémoslo tarde, pero ya se sabe que más vale tarde que nunca. Hagamos frente por responsabilidad a EEUU, Francia y Marruecos en sus intereses económicos.

Pero con todo ello, no eximo al Frente Polisario de sus responsabilidades. También han jugado a la violencia y eso de por sí tiene mi más absoluta repulsa. Aquel que empuña un arma, pierde toda la razón. Los Polisarios han estado siempre auspiciados por Argelia aunque anteriormente también contaban con el apoyo de la Libia de Gadaffi. De hecho, cuando toman una decisión, miran a Argel para buscar complicidad, con lo que mi mente oscura me acerca a los intereses de este país, de querer tener control en los dos mares; así de que para ellos es una burda excusa de sus históricas disputas con Rabat.

Y los saharauis, en medio sin poder de decisión. Miles de civiles, reprimidos y asustados como en El Aaiún por un lado y que sobreviven con extrema pobreza en Tinduf por otro. Démosles dignidad a esta gente. Por eso, reitero, España debe de mediar en el conflicto de una forma más clara. Y reitero, es una humilde opinión de un tío que sabe más bien poco o nada acerca de todo esto y que solamente acierta a ver dificultades en el proyecto... pero... qué queréis que os diga... estas son mis sensaciones a través del Sáhara...

Sobre los periodistas: ideas, valoraciones, pensamientos...

2010-11-12T04:44:00.000+01:00

Estaba escuchando la SER como de costumbre y llegaban las noticias sobre Angels Barceló, Nicolás Castellano y Ángel Cabrera desde el punto candente del panorama internacional por desgracia, desde el Sáhara, desde El Aaiún. No eran buenas noticias. Les habían llevado a comisaría y pedido los pasaportes, además de acusado de delitos graves como por ejemplo el de entrar en el país de forma ilegal (evidentemente falso). Mientras me indigna esta situación reflexiono sobre los periodistas que han podido saltarse el bloqueo para mostrar al mundo lo que allí pasa. Para tratar de dar luz a la oscuridad impuesta por Rabat. Para contar lo que nos interesa. Para ejercer la libertad de expresión. En definitiva, para informar a tus padres, a tu amiga/o, a ti o a mi lo que ocurre realmente tras los rumores de numerosas muertes violentas y represivas en El Aaiún.

Y mientras escuchaba a Angels Barceló comunicar que se encontraban por ahora bien, pensaba: "Hay un indicativo de por qué esta cadena es líder de audiencia. Son los mejores". No es una valoración objetiva, lo sé. No es objetivo un tío como yo, que escucho la SER desde que tengo uso de razón y casi a todas horas. No lo soy... es lo que hay. Pero realmente pensar que una periodista consagrada y valorada como Angels, salga de la cabina radiofónica para calzarse las botas y colgarse la mochila al hombro y vaya al desierto a informar de primera mano... simplemente me llena de respeto y de admiración con mayúsculas lo que puede hacer gente de esa profesión magnífica que es el periodismo.

A partir de ahí empiezo a informarme de cosas, a meter en la balanza cuestiones, a estudiar otras tantas y finalmente a valorar lo extraído y exponerlo en este humilde blog para aquellos que queráis leerlo. No voy a entrar en valoraciones ahora mismo sobre lo que pasa en el Sáhara, que tendrá una reflexión posterior en este mismo espacio y de la que ya hemos avanzado una nota de prensa en el blog provincial http://jspv-alicante.blogspot.com/; pero sí de mi opinión sobre el periodismo. Y como de costumbre me paseo por Internet, el invento del siglo XX y de lo que va de XXI sin lugar a dudas.

Y navego entre las hojas de Wikipedia, de Reporteros sin Fronteras, de noticias del diario Mundo, de Europa Press, del País, del ABC, etc. Y me doy cuenta de que es difícil ser periodista. Rectifico, es muy difícil ser BUEN periodista, sobre todo a tenor de aquellos que profesan esa misma profesión y dicen nombrarse de igual forma que aquellos que desde la objetividad, la verdad y el trabajo constante hacen de este su trabajo. Y distingo a ver varios tipos de elementos absolutamente diferenciados dentro del mismo nombre genérico, y después igual con suerte nombraré unos cuantos que acierto a discernir.

Pero me quedo pasmado con unos datos que me tornan pálido a estas horas de mi tranquila y habitual madrugada. Los de este mismo año 2010. Se pueden encontrar en la portada de la web de Reporteros sin Fronteras, no hace falta indagar mucho más. Por ahora, en lo que va de año 37 periodistas y 2 colaboradores han muerto. 157 comunicadores y 9 colaboradores han sido encarcelados.Y además 113 ciberdisidentes han sido también arrestados por plasmar sus ideas mediante blogs como este. Confieso que este último término he tenido que buscarlo. Un ciberdisidente es aquel que expresa su libre opinión y la propaga mediante la red, como tu y yo que podemos hacerlo sin temor a que coarten nuestros criterios. Evidentemente, esto no forma parte del guión (con acento por ahora... guiño al cambio formulado por la RAE) en muchos de los paises con régimen autoritario.

Me quedo absolutamente anonadado cuando veo estas cifras. Vienen a la memoria José Couso, Julio Anguita Parrado, Ricardo Ortega o Julio Fuentes. Españolitos de a pie pero valientes corresponsales que lo único que hacían era informar y que vieron truncada su vida y la de sus familias por hacernos llegar aquellas primicias que en demasiadas ocasiones cambiamos con el mando porque no nos gusta ver, pasamos de página del diario sin apenas mirar la foto y prestamos menos atención de la debida. Y de nuevo me viene una intensa oleada de admiración hacia esos tipos que me informan a diario.

Pero como todo yin, hay un yang. Y la contraposición es evidente. Si por un lado hay periodistas que tratan las noticias con veracidad y perspectiva sea cual sea su opinión y tendencia política, hay otros que mienten a conciencia y envenenan el espectro informativo. Sí, por desgracia hay una caverna mediática. Mienten, difaman y censuran con el argumento de la libertad de expresión y prensa por bandera. Y tal y como una cosa da respeto y admiración, esta da repulsa y tristeza. Porque encima hay gente ávida de cotilleos amarillos que se dejan engatusar, y que la esperan como agua de mayo sedientos de sangre y vísceras. Estos especuladores de las crónicas sin rigor los veo sentados desde su tertulia u ordenador, frotándose las manos y buscando entre la basura algún resto con que dar a comer al monstruo creado, con una sonrisa macabra en la faz. Si, no debemos obviar que también hay periodismo de ese tipo. Por desgracia. Me da igual la tendencia que sea... aunque esencialmente viene del mismo retrógrado lado.

Y en otro lado del yang, recuerdo que hay tipos que sacan nuevas basuras, estas del corazón y se denominan también con el mismo término que todos los anteriores. Prensa rosa odiosa, de la de peor clase. Hablaba no hace mucho con una compañera y comentaba que muchos de los que estudian la profesión tienen como meta ser los nuevos Jorge Javier o las nuevas Belén Esteban (si la podemos denominar algo, tertuliana... Y soy excesivamente generoso con esta mujer de la que callo opinión porque, al final, es un mero juguete de Tele 5 al que le queda poco por romper. Y si no, al tiempo). Triste. No me gusta esta nueva especie de periodistas. Me resultan aburridos, odiosos, repetitivos... hienas del guiño fácil y el grito por única razón. No me gustan, no lo puedo esconder.

Me gustan aquellos que trabajan, por ejemplo, en un medio local sin apenas medios y que se esfuerzan por llenar las ondas, las páginas, las webs o las televisiones de contenido digno. Estoy de acuerdo con las palabras que leí ayer de José Ramón de la Morena y que a pesar de mi enervada vocación por la SER creo que son muy acertadas. De hecho sí, creo que las haré propias. Decía literalmente (según http://www.cadenaser.com/): "Estoy convencido de que el mejor periodista es alguien muy honrado que gana muy poco, trabaja muchas horas y ha tenido menos oportunidades que nosotros. A ese periodista anónimo es al que yo admiro".

Me gustan los periodistas que salen a la calle a buscar el reportaje, los que descubren cosas, los que son honrados, los que se informan y nos informan eficazmente. Los que lo son por vocación, los que tienen las miras amplias, los que indagan y rebuscan; los que nos divierten, los que nos dicen lo que piensan porque lo sienten así. Los que se pegan horas sin encontrar nada, los que cámara-micro-grabadora-libreta en mano escuchan a la gente y les dan voz. Los que se acuestan tarde y los que madrugan mucho. Los de los fines de semana y los de entre semana. Los que soportan estoicamente la censura y el desprecio de quien sea. Los que no se ven y que son técnicos, los que hacen los informes o suben las fotos a las webs; los que se divierten con su profesión... Me gustan los que entrarían es esta serie de tipologías y muchos más. Detesto a los que anteriormente he citado y que han tenido demasiado protagonismo ya en este blog y no lo merecen.

Pero hoy especialmente (y escucho en directo, ya forzados a salir de Marruecos por imperativo de Rabat) me dejaréis que admire a una excelente profesional, una mujer valiente y preparada como lo es Angels Barceló y a sus compañeros de travesía Nicolás Castellano y Ángel Cabrera. Merecen mi más sentido afecto y cariño.

El que donen de si 15 dies sense ordinador

2010-11-04T04:22:00.002+01:00

Com de costum i al meu horari habitual, aquell que compartim noctàmbuls, vampirs, festerets i gent que truca a programes per a contar els seus problemes, volia fer petites reflexions en forma de xicotets paràgrafs, com ja he fet en alguna ocasió per recapitular algunes de les questions que he deixat de comentar per ací per temps, per carència d'ordinador i una mica i tot s'ha de dir, perea a l'hora d'actualitzar aquest bloc que amb la tonteria estic prenent bastant carinyo...

Ara bé, les primeres frases deurien de ser per recordar dos puntualitats... Ahir varem commemorar que ens va deixar feia 70 anys, Manuel Azaña President de la Segon República (nunca hay un dos sin tres, diríem alguns...). Per un altra banda, en aquests 15 dies, la tragèdia en forma de terrorisme masclista s'ha cobrat noves víctimes. Per això, encara que aquest humild bloc el llegeisquen poques persones (més visites de les que em pensara a priori, això si), cal recordar que el telefon per a denunciar maltractaments és el 016 i que no deixa constància de la trucada en la factura. Segurament tots/totes els que pasem per aquesta entrada ho sabrem, però si per una d'aquestes fa que s'entere una sola persona i li serveisca... una sola dona... em sentiria realment content.

Per això, entroncant amb el paràgraf anterior i a col·lació amb els temes d'Igualtat, les paraules sobre els "morritos" que va pronunciar l'Alcalde de Valladolid, em resulten verdaderament fastigoses. Ja no perque conega a la persona afectada d'eixes paraules, a Leire, que al cap i a la fí donaria el mateix ella que qualsevol altra dona; però pareix que quan una dona jove arriva a un lloc de responsabilitat, és com si deguera un favor per un costat i tinguera inclós en el sou que assumir bajanades de descerebrats per un altra banda. I ja per acavar d'arrodonir-ho i dins de l'àmbit del no menejar res, del que ací no passa res... no es demanen responsabilitats reials desde el seu propi partit per a aquell qui fa eixes declaracions sent alcalde i per tant, representant d'un òrgan públic i d'uns votants que segurament no pensen el mateix que ell. Fent la pregunta a l'inversa... si les paraules eixes se l'haguessin fet a una persona volguda per ell, com s'hagués sentit? I si fos ell mateixa l'objecte d'aquest tipus de declaracions? Estaria content amb una mínima rectificació? Crec que no...

Una Leire, que, seguim sumant col·lacions, ha estat nomenada Ministra de Sanitat, Igualtat i Política Social; dins d'una reforma al Govern per a mi encertada i que donarà sense cap tipus de dubte un impuls al Govern de l'Estat. Que cadascú hagués fet quinieles diferents? És possible. A Moratinos el tindré en el meu pensament com el polític que més m'ha asombrat de tots aquells a qui he conegut. I si no és així, ja que hi ha una competència brutal (per a lo bó) de persones genials a les qui he tingut el provilegi de conèixer o escoltar; si que és la persona de la que menys m'esperava i la que més em va sorprendre. Farà uns 4-5 anys des d'aleshores, i d'ençà que he descobert un excepcional i gran Ministre d'Exteriors. De totes formes, una persona com Trini Jimenez serà una digna succesora. I si no, al temps. Encerts com les del Ministre de Treball Valeriano Gómez, la inclusió d'una magnífica política com ho és Rosa Aguilar o la tornada de Ramón Jauregui a la política nacional després de la seua estada a Europa es voran reflexades ben prompte. Sols dues petites coses que no acabe de vore. La supressió del Ministeri d'Igualtat i que com este Ministeri portava les competències de Joventut que estes siguen assumides per un Ministeri com el de Sanitat. Leire serà una excelent Ministra i en aquestes competències possiblement ho faça millor que cap altra persona, però això d'entroncar Joventut amb Sanitat... umh... com que no ho veig... Seria parlar massa de Joventut a nivell de pediatria...

I dic açò, per continuar amb la següent barbaritat de la quinzena. Dues xiquetes d'edat pediàtrica desde l'òptica d'un pedòfil... (és que no sé com calificar-lo per a no ser massa groller, ja s'ha calificat ell mateixa). El rotllo del tema: si lo del alcalde de Valladolid és fastigós, lo del Sánchez Dragó és vomitiu com mínim. Fa apologia de la pedofilia. S'enorgulleix d'haver-ho fet. No s'arrepenteix... i damunt continua cobrant de l'erari públic amb el seu programa a la televisió pública madrilenya (encara que no ho parega, però paguen tots els madrilenys), com si no hagués passat res. Lo d'Aguirre és per fer-ho vore i mereixeria vàries entrades al bloc a banda. Entre ella i Camps i els seus secuaços podríem passar totes les nits per aquest medi parlant de barbaritats... en fí, serà en un altre text. Lo graciós (per dir-li graciós), és que el Dragó li dona la culpa a una conspiració judeo-masònica instruïda per Rubalcaba... Ams... molt bé, enhorabona...

I si d'escriptors parlem, Pérez-Reverte que tantes satisfaccions literàries m'ha donat se'n ha passat vàrios pobles amb la surtida del Ministre Moratinos. Jo per la meua banda, pense continuar llegint els seus llibres que tant m'han divertit fins ara. De fet, és un dels autors als qui pràcticament he llegit tot el que han publicat. Una cosa no exclou un altra. Ara bé, que sigui un excelent escriptor, no dona dret de descalificar gratuitament, com si del Zorro es tractés. De justiciers, ja en tenim bastants. Un d'ells s'ha enganyat de cotxe avui després de la segona entrevista que concedeix en pocs dies.

I és que Rajoy amb les seues últimes entrevistes encara el discurs al seu electorat, al de la dreta-dreta. Comença a proposar dues cosetes, que són poques per a les que faria, però la gent es lleva la bena dels ulls i es dona compte del que insinuen les seues afirmacions. El que ens portarà a Espanya si per una d'estes governa, vaja. Crítica la baixada del sou a funcionaris... clar, si fa com Cameron a Regne Unit directament els tira al carrer... Fora drets conseguits amb sang, suor i llàgrimes. Fora l'abort (excepte per a les senyorites que s'ho puguen pagar fora d'Espanya, com fa 30 anys, és clar). Fora el matrimoni homosexual (una llei que ens posava al capdavant del món, es veu que són crancs que els agrada anar cap enrere...). Que el Papa parle català és el millor que li ha passat a eixa llengua en 1000 anys segons ell... És a dir, fora la multiculturalitat del nostre país que tant ens ha donat. Una, gran i lliure, centralitzada amb un model neo-lliberal i amb estructures privatitzades per a que aquells qui se les puguen pagar les puguen tenir. Ja intuïm i avisem el que ens portarà el PP si governa. Que ningú s'extranye després.

I deiem de Rajoy que s'enganyava de cotxe, perque pareix que li done igual tot, ja que es pensara que tot es seu. Però realment el cotxe era d'Alarte, que ha tingut que surtir fora de la nostra Comunitat per a poder surtir en una televisió pública. De fet ha surtit més en una entrevista a TV3 en un dia, que d'ençà que es va fer càrrec del PSPV a Canal 9. Qui ho entenga, que m'ho diga. I després diràn que hi ha pluralitat a C9. Perque de dignitat no parlem. Deu parèixer que estan per damunt del bé i del mal. I seguint en la nostra Comunitat, cada vegada que fem repasos sobre els imputats de les diferents causes obertes (Brugal, Gürtel...), deuria de caure'ns la cara de vergonya. Almenys al meu partit la gent quan hi ha sospita dimiteix del seu càrrec i es posa a disposició de qui faça falta. Al PP, la falta d'ètica em resulta exasperant, incòmoda, vergonyosa, intolerant, patètica i ignominiosa... per dir-ne solsment alguns dels adjectius que en venen al cap.

I a Alcoi? Doncs per una banda resaltar que juntament amb Toni Francés hi haurà una persona preparada i vàlida com ho és Manuel Gomicia. Un gran número dos per al PSOE Alcoià. Per l'altra, continuem veient a un Sedano més autoritari que mai i més "faltón" que mai (les seues paraules cap a Rafa Carbonell sobraven, com mínim). Jo crec que són les certesses de que són els seus últims mesos com Alcalde el que li fan posar-se nerviós. I ara damunt, es poden vore els plenaris íntegres a la televisió local (algo bó que fan). Així la gent per fí es donarà compte d'una cosa que repetim tots aquells els qui hem passat per l'Ajuntament a algun Pleno, que la imatge de bon xic, és simplement façana. Serà el que serà, però dialogant no. I bon gestor, a tenor de com ha derivat la ciutat, tampoc.

Finalitze, que volia fer-ho curtet. L'altre dia vaig demanar la dimissió de Jordi Gisbert en una nota de premsa i als dos dies vaig publicar un article d'opinió. Curiosament als fòrums surtiren vàries (vàries o una o dos repetides?) veus ficant-se personalment amb mi. Supose que serà el càstig per demanar en veu alta, allò que molts jovens pensem, i que és la incapacitat del actual regidor de Joventut en portar la seua tasca de forma òptima. Per una banda, supose que hauran parlat aquells qui són del PP i que es fiquen amb qui pose alguna cosa en la seua contra. Per un altra banda serà la reacció i la culpa d'haver demanat una dimissió. Una tercera via seria aquella persona a la qui li caiga malament aquell qui us escriu (no a tot el món tenim que agradar-li, no?). Finalment i era el que volia posar, em resultava curiós aquell qui posava que em coneixia i que havia canviat. Evidentment, no posava el seu nom. Però aposte que si diu que em coneix, no s'haurà fet més de un café amb mi a la última dècada, ni haurà parlat amb mi més de cinc minuts als últims anys. Crec que per això els blocs estan bé. Si voleu saber com sóc, o com pense... llegiu-me açò. És la meua pàgina oberta a la gent. Feu-ne ús.

Guanyem el futur, mirem als joves

2010-10-19T01:27:00.000+02:00

Koffi Annan, antic Secretari General de la ONU i Premi Nòbel de la Pau en 2001 deia que “Una societat que aïlla als seus joves, talla els seus amarres, està condemnada a dessagnar-se”. A Alcoi tenim motius seriosos per preocupar-nos. A l’últim cens poblacional de la ciutat d’Alcoi es veu clarament l’envelliment de la nostra ciutat. Hi han 286 joves menys del tram d’edat d’entre 25 i 34 anys. 81 joves menys si es tracta del tram dels 15 als 19 anys. 45 menys de 10 a 14. 56 nens menys que a l’anterior padró de 0 a 4 anys. Un absolut desastre per a Alcoi. Una autèntica diàspora jove provocada per l’oblit de les politiques juvenils. Gent que donaria a Alcoi un nou impuls i que té que anar-se’n fora dels nostres límits perque no tenen cap incentiu en quedar-se, ni s’han produït les politiques adequades per a que puguen establir-se a la nostra ciutat. Aquest és el resultat de 10 anys de desgovern del Partit Popular.

Com pareix que Jordi Gisbert no s’entera i a Sedano no li preocupen els joves alcoians fins que arriben eleccions amb la pretensió, damunt, que li donen el vot de forma gratuïta per l’únic fet de passetjar pel carrer i pareixer bon xic; caldria dir-li al Partit Popular què es fer politiques joves per guanyar el futur. I cal recorda-los que difereix molt de passar l’expedient amb dos pseudo-actes anuals i dos concertets per continuar amb el “pan y circo” que volen oferir-nos.

La política juvenil treballa per dissenyar polítiques integrals i execució d'accions per a joves. Es tracta d'una estructura de caràcter transversal, interinstitucional i interdisciplinar. Engloben àmbits tant diferents com l’accés a una vivenda, a una feina, passant per l’oci, la cultura, l’esport, la promoció de la igualtat de oportunitats, el foment de la participació, i el de l’educació… Aquell dret, el de l’educació que el Partit Popular converteix en negoci, com el Servei de Transport Universitari, qüestió que considere intolerable i que ja de per si mereixeria alguna dimissió.

Alcoi es mor sense els joves. Sense crear el germe necessari com per a revertir la situació. Volem esperar-se 4 anys més? Aleshores Alcoi estarà perdut completament i es convertirà en una mera ciutat dormitori. Provoquem que els joves tinguen un oci saludable. Provoquem que l’educació sigui fonamental i el seu accés fàcil. Provoquem que la Universitat i les ments preclares que surten d’allà siguin el centre del nostre futur. Facilitem als nostre joves la possibilitat de muntar empreses, de ajudar-los a l’accés d’una vivenda, d’uns serveis integrals que facilitin casar-se i establir-se a Alcoi. Incentivem als nostre joves a l’accés a la cultura. Hi ha tantes coses per a fer, que asustaria tenir un ajuntament parat 4 anys més.

Desde Joves Socialistes sabem que Toni Francés té la capacitat per ser punt d’inflexió. Volem un alcalde per passetjar o per gestionar? Volem un alcalde que considere l’educació com un negoci com pasa amb l’STU, o que la incentive i promoga? Volem un alcalde que bese a les veïnes o un altre que fomente als joves emprenedors com Toni mateix ho és? Uno que aposte per un hotel a la Font Roja, o aquell que asegure el nostre medi ambient? L’elecció és senzilla, i el canvi es produïra inexorablement el proper Maig.

Finalitze amb un altra cita, aquesta de Woody Allen i que deia que “M’interessa el futur, perque és el lloc on vaig a passar la resta de la meua vida”. Jo vull passar-la a Alcoi… però… ens deixaran als joves inventar la nostra pròpia joventut? L’únic que sé és que amb Sedano i Gisbert, aquesta tasca esdevenirà en impossible. Demostrat ho tenen després de 10 anys. Que no us enganyen un altra vegada. Joves alcoians, teniu el poder amb el vostre vot, de canviar la situació. Guanyem el nostre futur, canviem les coses.

D'ací als 30...

2010-10-09T03:34:00.000+02:00

Un any més, i ja són 29... M'acoste irremediablement al canvi de dècada, amb la depressió consequent que comportarà durant un temps ( i prou llarg); i a pesar d'anar de cap, de ser divendres a les 3 del matí... no podia per menys que escriure quatre frases d'aquest bloc que m'estime i que m'és impossible dedicar-li una mica més de temps... senzillament perque no en tinc...

Comença el temps de fer valoracions. Moltes són les coses que se'ns queden pel camí que voldriem haver desenvolupat. Molts projectes a mig fer. Moltes idees que no han pogut establir-se com realitats. Moltes coses que si tornarem enrere canviariem. Però hi ha una frase de Robe Iniesta, d'Extremoduro que em reconforta: De lo únic que em solc arrepentir és del que no he fet... I en aquest cas, mire cap enrere i veig centenars de qüestions realitzades, de vivències que sé que la gent de 29 anys com jo, no hagués ni somiat ni pensat fer. Però sempre queden més coses per a fer. I en aquest post, posaré coses que vull realitzar abans dels meus 30. Al any vinent, retrospecció i vorem si s'han acomplit o no:

1) Vull treballar pel meu poble. Però de devó. Amb força, ganes i projectes. Canviar la realitat que vivim i que fa que Alcoi sigui cada vegada més una ciutat dormitori, amb una edat mitjana més alta; per fer que es converteisca en eixa ciutat dinàmica, innovadora i capdavantera que sempre ha estat i que mai deuria d'haver canviat.

2) Vull viatjar. Sempre que tinc dos dies i dos "pesetes" (o eurets... no s'enfadeu), sóc dels qui considera com millor opció allò de surtir de casa. Allà on més lluny sigui, millor. I aquest any em propose una nova ciutat espanyola, una nova ciutat europea i una de la resta del món. M'agradaria tocar algo d'Asia (Inclús aceptariem Turquia, com "animal acuático"... (realment és un estat euro-asiàtic... així que...))

3) No passa fins als 30 per visitar el Congrés dels Diputats a una sessió. I mira que han hagut ocasions i que en la meua situació és senzill el fer-ho... però entre unes coses i d'altres sempre es posposa. D'enguany no passa. Ah! I a la Cambra Alta, on sols vaig poder romandre uns pocs minuts, caldrà repetir.

4) Tinc que tornar a coincidir per a escoltar a la gent major del partit i que encara ens té tantes coses a dir. Felipe, Guerra, Peces-Barba... tothom qui tinga que ensenyar-nos alguna cosa. I si no ens parlen de política, quasi que millor fins i tot, atés a la excelent xerrada que vaig escoltar ahir a Oriola de Guerra parlant de Miguel Hernández.

5) Tornar a fer esport de forma activa. El any de sequera pel genoll, ja ha acavat i puc tornar a una activitat constant, que tant m'agrada i que tant necesite. D'ací a un any, o gimnàs, o equip de futbet a pesar de les recomanacions dels metges en que em deixe el futbol... o el que sigui. Però necesite eixe ambient

6) Aniré als ensaios de la meua filà almenys una vegada cada dos mesos. Que porte unes temporades, que sempre em coincideixen actes i viatges. I no cal oblidar-se mai de les arrels, a pesar del poc, poc, poc temps del que dispose habitualment (sobretot caps de setmana)

7) Abans de que cumpleisca els 30, demanaré als amics que s'esperen almenys dos anyets en casar-se, per recuperar-se econòmicament del anyet que ens espera... Ja no sé ni el nombre de bodes i despedides de bons amics em toca enguany... No sé si tinc valor per contar-les...

8) Em compraré un ebook... capritxos que té uno... Però en el meu cas, necesari, ja que paraules textuals de ma mare: " si entra un llibre més a la teua habitació, els tire pel balcó"... mentre amontone de amagades un més per qualsevol racó, ja que no em caben ni pels caixons, ni als estants, ni per les banquetes...

9) Tornaré a agafar els llibres, però per estudiar i per gust. L'última feina a mig acavar va ser tornar a aprendre el francés que ja se'm oblidava... i em vaig quedar sense temps per poder continuar fent orella i boca d'aquest idioma. Fins als 30 sigui una nova llengua o qualsevol altra cosa pel simple gust d'aprendre, ensenyar-me i de millorar, deu de caure.

10) Aquest deu de ser any de consolidació. I pense en moltíssimes coses que entrarien en aquest apartat i que me les calle per a mi, i no us deixe que feu hipòtesis errònies... igual aneu malament encaminats... jajajaja. Però si, aquest any, eixes 3 coses que tinc al cap molt íntimes es consolidaran, faran, relitzaran, ems... no sé quans verbs més posar-li per a que no feu apostes... però vamos... Sempre es queda algo per a si mateixa, no? Doncs en aquest cas, el apartat número 10, és el meu... i també tocarà realitzar-lo...

D'ací als 30...

Com privatitzar un bus universitari...

2010-09-13T15:46:00.000+02:00

Aquestos dies, aquells qui som més jovens estem pegant-li voltes a una nova situació esPPerpèntica sobre el nostre transport universitari. Un transport, que utilitzen centenars de jovens alcoians per poder continuar els seus estudis a la Universitat d'Alacant, i que sense aquest mitjà possiblement no podrien assolir un lloguer a Sant Vicent i per tant deurien de canviar els estudis per altres coses...

Un transport universitari, el STU, nascut en temps socialista i que tal i com va entrar el Partit Popular al Govern de la nostra ciutat han volgut convertir en un nou negoci per als seus amics. Em remonte no a aquesta concesió, sino a la anterior, on Gregorio i SuBús eren qui mantenien el transport. D'açò fa ja uns anys i sóc coneixedor del tema ja que per aquells dies, estava jo a la UA amb la meua odiada Òptica i Optomètria.

Us ho resumeisc en poques paraules, amb un comentari ben explicitat que li he fet a Toni Francés al seu facebook i que a pesar de lo curt que és, crec que sintetitza el que ha passat ací:

"Aquesta situació es ve arrossegant desde que fa 7 anys es va canviar la concesió. En aqueix cas, la empresa licitada era Gregorio i la intenció del Govern del PP, la de privatitzar el transport universitari.

Per això es va llevar d'enmig a Gregorio, va signar un contracte amb baixada temeraria del 22% amb Masegosa (que per llei, no es pot); i va incitar a SuBús, a crear la xarxa "Universitari Express" per a que el nombre de gent es diversificara entre els dos serveis i així proclamar que el transport era massa deficitari com per a mantindre'l.

Aquesta jugada li va surtir mal, així que han esperat uns anyets, i sense problemes, i de forma unilateral i sense vore les millores de contracte que podrien oferir, té tota la pinta de que vaja a parar a mans de La Alcoyana.

Masegosa està cabrejada, però és un error ficar el servei per la seua banda, ja que el que conseguirà al final, serà allò que perseguien fa uns anys: La privatització del servei."

Joves universitaris alcoians, no sigau bobos, no us alegreu de que Masegosa ara faça els viatges gratuïts cap Alacant; ja que serà "el pan para hoy y hambre para mañana". Si per una d'aquestes el enfrontament de Masegosa surt cap endavant, ací el únic beneficiat serà l'Ajuntament qui conseguirà per fí el seu propòsit de privatitzar el servei.

I no us enganyeu, l'única empresa que està en condicions de poder agafar de forma autònoma un transport així pel seu tamany, és SuBús. Els mateixos que han fet del transport urbà, un autèntic desastre. I reitere, no us enganyeu... si arrivem a la situació de privatitzar el bus, al primer any tot anirà igual... però després us muntaràn el preu dels viatges... i a vore a qui aneu a protestar-li? A la empresa? I et diran: Si vols pagues i si no et quedes de lloguer a Alacant...

Ara per ara, em veig SuBús i l'Ajuntament gratar-se les mans i feliços per com estan anant les coses... Ara bé, ja sabeu com podeu canviar les coses. En Maig teniu una gran oportunitat...

Fa mala olor, el fum del foc

2010-09-09T23:21:00.000+02:00

Darrere de la tragèdia natural que envolta qualsevol incendi, amb la pèrdua de terreny verd que ens tardarà dècades recuperar, moltes vegades s'amaga una tragèdia més comuna del que ens pareix, i és la intencionalitat del mateix.

Aquesta setmana hem patit un nou cas d'aquests a un paratge que em conec bastant bé, i que limita amb la meua estimada Serra de Mariola. El cas del foc que ha perseguit els paratges de Bocairent, Ontinyent i Alfafara, etc. provocat per un brigada forestal al que ja han soltat (amb càrrecs, però han soltat), ha estat a punt de provocar la histèria de tot un poble de al voltant 4.500 habitants. La zona arrasada ubicada a l'anomenada Valleta d'Agrés costarà molt i molt de temps de recuperar. Una autèntica llàstima mediambiental.

Jo que en aquests casos en el que el foc ha estat provocat, sóc sempre més bé mal fiat. I a més, perque han hagut múltiples exemples que així ens ho demostren, on s'han fet barbaritats per a la consecució d'alguna obra urbanística essencialment. I si no, caldrà recordar alguna "Serra Mítica", per adonar-se'n del que us dic com em mencionava el meu amic Santi.

Pegant-li voltes al cap, no per menys em desconcerta la idea de que allà on s'ha cremat hi havia una proposta d'autovia anomenada Villena-Muro i que travesava la Valleta d'Agrés en el que mai podria arrivar a ser superior el interés logístic per contra del interés natural.

Recorde que per a la citada autovia, promoguda pel Consell d'Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana, es va redactar un un Estudi de Integració Paisatgístic. Al mateix estudi desde la Plataforma contraria a que es fera, varen surgir múltiples denúncies pels punts oscurs que veien en la seua elaboració. Des d'aleshores, silenci.

I com sóc mal fiat en aquestos casos, reitere que també és una coincidència que recordara una notícia a la que es pot accedir ara fàcilment desde internet i que ens portaria a una hipotètica casualitat (o causalitat). El Consell també vol accedir a fer una via ràpida entre Muro d'Alcoi i Benidorm. De moment no s'ha cremat res de forma miraculosa per eixa zona, i esperem que a cap malparit se li ocorrega ni pensar-s'ho... però la idea d'un projecte global, donaria més relevància a un foc intencionat.

Foc per un altra banda que consultat amb un company meu d'Alcoi de la UME que ha actuat a la zona(Unitat Militar d'Emergències), ha estat absolutament medit. Havien determinat exactament on es devia de cremar i quan, ja que a la nit quan no hi ha mitjans aeris. Curiosament el foc es situava allà on no arribaven els mitjans terrestres i on el vent de ponent del dia següent feia impossible i imparable la situació.

Jo no dic res, no es pot acusar a ningú més que als qui han provocat l'incendi i que la justícia actue amb la severitat que calgui. Però reflexionant sobre el que hem estat parlant abans... Fa mala olor, el fum del foc...

45

2010-09-09T11:24:00.002+02:00

I ja van 45 les dones que ens han deixat aquest any per la terrible Violència de Gènere. Un post més per denunciar aquesta lacra, per desgràcia.

Aquesta notícia, sumada a la ja sabuda desaparició en breu del Observatori contra la Violència de Gènere de Madrid que presidia Neira a raó de 2.000 euros al mes, sense cap activitat coneguda més que de nutrir als afins amb diners públics, sense preocupar-los res més; fa que de nou se'ns caiga l'ànima als peus.

Avui tornaré a portar al meu canell la pulsera de color violeta. Espere que algun dia, no faça falta posar-me-la mai més.

Simplement aquest post volia ser un recordatori molt petit, humild i afectuós per a aquestes 45 víctimes i per a les seues famílies

25% Demagogia + 25% Mentiras + 25% Despotismo + 25% Cinismo = 100% PP

2010-09-08T15:18:00.000+02:00

Un rápido repaso por las noticias que podemos encontrar hoy mismo mediante los periódicos digitales... y una frase para la reflexión de lo que nos cuentan:

- El PP impone su mayoría en las Cortes y veta la tramitación de 750 preguntas. La Mesa incumple el fallo del Constitucional que obliga a contestar sobre Gürtel (Diario Información)
     * Cuando uno demanda transparencia y actúa con obscurantismo desoyendo al Constitucional.... es que algo realmente turbio quieren esconder, además de ser una burla para la ciudadanía.

- Supresión del Consejo Asesor del Observatorio de la Violencia de Género. De la Merced acusa a Aído de “ligereza y falta de sensibilidad”“La ministra habla de oídas, critica sin saber y se olvida de sus responsabilidades” (www.pp.es)
     * Si la salida de tono de un dirigente implica la supresión del órgano para el que trabajaba... ¿quiere decir que ese Organismo hacía algo? ¿Realmente velaba por los intereses de las mujeres maltratadas? ¿Acaso entonces les ha interesado alguna vez ese Observatorio?

- El Consell se gastó en plena crisis 328.000 euros para un gran premio de hípica (Diario Información)
     * Si éste es el modelo despilfarrador de aquellos que dicen sabrán gestionar la mejor salida de la crisis y este es uno de sus ejemplos, vamos listos ( y me he ceñido simplemente a una de las múltiples noticias de este tipo que aparecen. He obviado lo de los 32.000€ para los viajes de las falleras, el dinero para la visita Papa, el dineral que cuesta la Fórmula 1, etc, etc)

- Aguirre: "Camps es una persona honradísima". La presidenta de la Comunidad de Madrid asegura que su homólogo valenciano «lleva un montón de años en la política y no se ha enriquecido en absoluto» (ABC)
     * Mira en esto, podría llegar a tener razón y todo, ya que en la declaración de Camps, aún mantiene su mismo coche desde hace 20 años, con cuentas corrientes en números rojos.... pero...¿Tu te lo crees? Yo tampoco.

- Rechazan construir escuelas infantiles públicas. La secretaria autonómica de Educación sostiene que toda la inversión de Infantil será para el bono en centros privados (Diario Información)
     * Esta es la Educación que tenemos con Font de Mora, pasar de 2 aulas, a una con 44 alumnos. Concertar todo lo posible, privatizar otro tanto y que la familia de Cotino se alegre por continuar con el negocio de los barracones. Porque hablar de Aulas 2.0, con ordenadores y esas cosas del siglo XXI... ni pensarlo, ¿eh?

- Mayor Oreja dice que el alto el fuego "confirma" la negociación entre ETA y el Gobierno (agencia EFE)
     * Esto es tan repulsivo que poco comentario cabe decir. Zapatero ya ha dicho que la única noticia que puede anunciar ETA es su abandono definitivo de las armas. Hacer política de esto es tan repugnante, como inncecesario; tan innecesario como tener una noticia más de esta persona que ha perdido la razón.

- El Consell no renueva el convenio para abonar la residencia a 1.800 mayores. Bienestar Social mantiene que "ninguna plaza está en peligro" (Diario Información)
     * Siendo (según dicen) adalides de los derechos de las personas, cabe decir que no están nada atinados a conservar y preservar la dignidad de aquellos más débiles. Ni Aplicación de la Ley de Dependencia, ni apoyo a los mayores dejándolos en la calle.

- Font de Mora reitera que el sistema de líneas lingüísticas "no es sostenible" (Diario Crítico CV)
     * Evidentemente le faltaba decir que lo que falla es enseñar valenciano, una lengua del pueblo llano y por tanto prescindible. Pero no pasa nada, lo apaña disminuyendo el presupuesto, juntando a los alumnos al mínimo de aulas y colegios y obligando así a hacer una única línea en castellano. Tan simple.

- La declaración de área prioritaria no acelerará La Canal. El concejal de Hacienda, Rafael Sanus, justificó esta declaración asegurando que aceleraría los trámites con la Generalitat (Pagina 66)
     * Tan prioritaria, tan prioritaria, que hace 10 años que hablan de ella y estamos en el mismo punto (o peor). Eso sí el hecho de recalificar terrenos para sus amigos, sabiendo a ciencia cierta que es inviable tener suelo de calidad, será contraproducente para ellos. Ya se lo verán cuando les pidan explicaciones y responsabilidades aquellos a quienes les prometieron el chollazo del siglo. Una más, y son muchas las mentiras del PP Alcoyano.

Fins sempre, Carlos

2010-08-25T08:23:00.000+02:00

Fa ja un temps que vaig deixar de posar els pensaments d'aquest humild alcoianet, coincidint amb l'arrivada de l'estiu i a pesar de que aquest ha estat ple d'activitat i amb poc temps de platja o esbarjo. En Setembre tornarà amb més força si cap, aquest espai de reflexió molt particular. Però no podia anar-me'n el parell de dies que em done de treva sense fer un molt petit homenatge a un home de dretes, si, però a una persona que per la seua relació sobretot amb la Cadena SER he estat escoltant els utlims anys cada nit a Hora 25. És evidentment, un petit record a Carlos Mendo.

Si ja fa un temps la desventura i la desgràcia ens va deixar sense Carlos Llamas a aquells qui escoltem diàriament Hora 25, ara ens toca deixar d'escoltar a aquest home profundament conservador i que a pesar de les surtides de test que tenim tothom (jo el primer, per supost); ha estat un home que ha defensat sempre la llibertat periodística com així demostra la seua íntima relació amb el grup PRISA i quan va deixar de ser del consell d'administració de TVE per la decisió de José Maria Aznar allà pel '97 quan no estava d'acord amb la línia informativa del medi que va manipular durant anys la informació a la televisió pública.

A l'anglés el verb discutir se li anomena "to argue", que ens recorda evidentment la paraula argumentar; i que és precissament el que demanem els demòcrates a la gent quan vol posicionar-se respecte a qualsevol tema... que ens l'argumente, i no com està passant a la nostra regió on la política està evidentment desprestigiada com consequència llògica de les accions de qui ens governen.

Per a qui discutir argumentant fou una màxima, per a aquell qui tenia una amplia cultura i que ens la feia constar cada dia a Hora 25, aquest petit homenatge. Fins sempre, Carlos Mendo.

Gràcies, Roja!

2010-07-08T01:02:00.000+02:00

Avui la portada és per a ells. Sols una imatge, no fa falta més. La imatge de la victòria, del gol, de la consecució d'un triomf anhelat per generacions d'espanyols durant anys i anys.

El triomf del creativisme, del joc bonic, de la humiltat, de la il·lusió, del mereixement.

Així doncs, cal donar les gràcies a aquest grup de amcis, que jugant a un esport, han fet feliç a tota una nació de nacions.

Gràcies, Roja!

Dis-me amb qui t'ajuntes i et diré com eres...

2010-07-06T14:13:00.002+02:00

Simple reflexió, curta i que ja allargaré més detingudament en una entrada posterior, però després del matí convuls que està vivint-se a Oriola, a la empresa Ortiz i a la Diputació; m'havia vingut al cap aquell refrà que en castellà deia:

"Dime con quien te juntas, y te diré cómo eres"

Durant els últims mesos hem estat veient l'enfrontament directe i a navalla entre dos dels líders del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, Camps i Ripoll. A més, d'una forma que als únics que perjudicaven eren als ciutadans que havíen dipositat la seua confiança amb ells, com és l'exemple d'Alcoi on estem exclosos de qualsevol activitat i Pla Estratègic de la Comunitat Valenciana, i els ajuntaments de la nostra província, a qui la Generalitat deu 900 milions d'euros.

Una de les crítiques a més que feia Ripoll a vegades amb la boca xicoteta ( i ja podem començar a deduïr el per què d'eixa boca xixoteta); era que si Camps tenia alguna implicació amb actitivitats de corrupció deuria dimitir. Però... mira per ón, que comencen a surtir-li els enanos a la seua mateixa casa... literalment.

Una de les persones que més ha recolzat a Ripoll a la província, és el nostre alcalde Jordi Sedano. Un Ripoll, que volia pagar l'hotel de la Font Roja a "tocateja" per bé d'uns interessos més bé poc clars i que espere queden a la llum ben prompte.

Que per cert, parlant d'Alcoi i de llum, em recorda a Trini Miró i la seua Llum de les Imatgens, que fa uns pocs dies es ratificava que eixos contrats de Conselleria, anaven a parar a mans de familiars de la consellera. Més contractes dubtosos, i ja són... massa com per a que la ciutadania no es pronúncie clarament. Així podeu vore-ho apretant aquest link .

I com bé deia, el refrà: Dime con quien te juntas, y te diré cómo eres...

Sedano s'ajunta amb Ripoll, s'ajuntava amb Trini i Camps, amb Zaplana (el més llest de tots i qui ha fet de les trames de dubtosa legalitat un art (vox populi)).... i s'ajunta amb Ortiz, un altre dels damnificats. Un Ortiz a qui recentment se li havia adjudicat a Alcoi el tram del Boulevard, per una quantitat desmesurada per a un ajuntament, que ens deixaria sense diners a les arques durant anys i anys, hipotecant la nostra ciutat.

Un Ortiz, que a més ja havia obtingut la seua ansiada recalificació del Rico Pérez de mans de Sonia Castedo, amb una nova jugada amb els seus amics de la gaviota. És hora per tant de demanar-li a Sedano, que mentre Ortiz estigui investigat, quede paralitzat el projecte i l'adjudicació del Boulevard a la seua empresa constructora.

Ara bé, Jordi... de quin amics t'has rodejat. Si li faig cas al refrà... que tinc que pensar de tu?

(I no s'oblidem de Serelles, ni del Camp de Golf, ni de l'Estambrera, ni de la Canal, ni de la Font Roja, ni de la Rosaleda, ni de...)

El gust de l'aroma a nou

2010-06-30T01:41:00.001+02:00

Demà mateix, o millor dit d'ací a unes hores, es culmina un nou pas per a la consecució d'un desig per a les comarques de l'interior, un nou tram de la nostra benvolguda i benarrivada autovia. 25 anys després, quan ja deuria de ser vella i que ens la renováren, però no anem a dir cap cosa en contra davant de l'obra més important a la nostra terra des de l'entrada de la democràcia, se'ns dubte.

Una obra que no arribava i que ens va deixar als companys de l'Alcoià-Comtat aïllats, a dos pasos i mig de cada costat, mentre els demés acurtaven distàncies i desenvolupaven una indústria logística que nosaltres pareixia que mai podríem assolir. I a més continuem acomplint plaços, com bé deia el nostre Ministre de Foment quant va vindre a inagurar el primer traçat com ho era la variant d'Alcoi fa uns mesos. I tot això, a pesar de les trabes i les envejes del PP alcoià i valencià.

Ja van 2 de 4, i queden els dos més importants que esperem s'inaguraran al llarg d'aquest any i/o màxim principis de l'altre, sobretot el tram del Barranc de la Batalla, el més complicat per l'orografia tan enrevesada de la nostra capital comarcal. I reitere, a pesar com deiem que des de València no se'ls permeteisca (per exemple) als camions passar per les carreteres comarcals per així retardar tot el que puguen un obra que és visible i que en vegades d'afavorir-la per bé de tots, la retrasen perque sols pensen en vots.

Del Govern alcoià, ja no s'escolta res, després de que soltaren al senyor (per dir-li alguna cosa) Fernando Pastor d'excursió per la Serra i diguera que les obres estaven parades, mentint sense escrúpols ja que qualsevol cosa que retrase el progrés a Alcoi, pareix que els vingui bé a ells. Me l'imagine a casa amb risa de dimoniet de caricatura, frotant-se les mans, mentre soporta el trident al muscle i va pensant que la mentida reiterada es converteix en veritat. No podia ser menys, des d'aleshores un silènci... Em recorda una imatge com si el dimoniet estigués en el llunyà oest americà, i passara una bola de matorrals secs, després d'haver perdut el duel; en aquest cas després de vore com la gent no és tonta i li recriminava les seues mentides compulsives.

Doncs si, demà un nou tram quedarà inagurat. Un tram menys per a l'ansiada autovia de les comarques de l'interior, que retallarà en més 20 minuts el trajecte València-Alacant afavorint així la comunicació entre aquestes capitals i sent per tant un lloc estratègic per a la situació de noves empreses que vullguen estar ben a prop de les dues capitals i de la surtida a Madrid.

Demà, tal i com estrenem una nova camisa, una nova cartera o un nou cotxe ens alegrarà sentir el seu olor a nou. L'aroma del treball ben fet, per part del nostre Govern Central, d'aquells qui sempre acompleixen en les nostres comarques.

A la Foguera!!!

2010-06-24T03:41:00.000+02:00

Fa una estona he arrivat a casa de poder vore com cremaven la foguereta d'un dels barris del meu poble, a la Zona Nord. A més, un dia abans de la nit gran de les festes d'Alacant on aniré demà mateix. Un dia abans, que realment és quan marca el solstici d'estiu. Se'ns oblida que aquesta és una tradició mi·lenària, que ja es practicava desde temps pre-romans; i que el sincretisme, tant de moda per l'esglèsia catòlica, ha absorvit deixant el seu significat primigeni en un no res, i convertint-ho en una festa a l'ús, d'aquelles que no els venen malament.

Així doncs, el significat de fer una foguera al punt on el dia és més llarg, era donar-li força al Sol que des d'aleshores va menguant fins que al següent Solstici, aquell que l'Esglèsia s'ha apropiat com el neixement de Crist, torna a resurgir poc a poc. També, simbòlicament el foc conté un efecte purificador, de cremar les coses pasades i antigues, per fer una renovació de les mateixes. Cremar el passat, mirar el futur. Una nit màgica se'ns dubte, on bruixotes i meigas tenén un incís especial, i on cremar un desig, pot convertir-se en realitat.

Cremar el passat.... Mirar al futur... Em tiladreu d'incendiari, però jo també abrasaria avui vàries coses. I evidentment, i com és normal, tot el que vaja a parar a la meua foguera de Sant Joan, té un efecte irònic i simbòlic... mai violent.

Jo avui cremaria...:

- ... un Govern Municipal alcoià gastat i inútil, en el terme gramàtic de la paraula. Inútil, perque no serveix per a res. Inútil perque no fa front a les necesitats de les persones. Inútil perque no lluita per la seua ciutat, sino pels seus interessos. I gastat, perque després de 10 anys d'inmovilisme, no crec que 4 més serveisquen per millorar-ho, sino més bé tot el contrari.

- ... una alcaldessa com la d'Alacant, que front a un equip en Primera, vol fer una recalificació de Primera; trista excusa per a continuar amb un model obsolet, que ens ha portat fins on estem actualment.

- ... a un Síndic venut al Consell, que reitera en l'equivocació de temps oscurs i passats com ho és la repressió de la llibertat d'expressió.

- ... a aquells qui deixen d'aplicar la Llei de Dependència al nostre Estat, i que... oh sorpresa!, són fonamentalment la conjunció del trío de l'obscurantisme, el triangle de les Bermudes, on arriven els fondos i desapareixen com els barcs a aquest indret, sense arrivar els diners a la gent que ho necesita: Madrid, València i Múrcia.

- ... a aquells qui volen llevar el burka a les dones, sense saber que en molts d'eixos casos, els acaben de posar un burka de maons, ja que no podran surtir de casa amenaçades per les seues famílies.

- ... a qui practica i justifica la violència, tant de gènere com per motius religiosos, culturals, socials, socio-polítics, financers, de recursos... Cremaria a aquells qui ho propicien, i recorde... a aquells qui ho justifiquen.

- ... el format del sistema judicial sencer, per tornar-lo a escriure de nou. Estem arrosegant una justícia de fa 40 anys, ja que un senyor ho va deixar ben nugat. S'ha reformat el sistema polític i el militar... per a quan el judicial?

- ... a qui estàn beneficiant-se de la crisi a costa de la gent del carrer com tu i jo. Aquells empresaris i depredadors financiers, a qui els importa molt la seua butxaca i molt poc la de la resta del món, autèntics responsables del moment econòmic actual.

- ... als intolerants i qui pensen que tenen la veritat unviersal; ja que tenen una visió de burro amb clucales (anteojeras en espanyol) i no soporten qualsevol cosa que no entre en els seus plans, intransigents i que dirimeixen el amb mi o contra mi.

- ... a tot aquell polític corrupte, que fa que a tots els demés se'ns tilde de la mateixa forma. Especialment a aquells com Fabra, Camps i companyia, qui es burlen a més de la ciutadania que els ha posat als llocs que estan i que obliden que són els mateixos qui els llevaran per les seues incompetències i mentides.

- ... a qui considera la homosexualitat com una enfermetat i no com una opció sexual lliure. En aquest cas Durán i Lleida m'ha sorprés negativament, i ha exposat la seua vena més dretista. El que pareixia una dreta moderada, cada dia amb coses com açò mateixa i el tema del burka, la situa més lluny del raciocini i més a prop de l'interés electoralista.

- ... aquells programes de la televisió privada espanyola, especialment de la cadena Tele 5, que ens ofereixen una visió fragmentada i parcial de la realitat, sobretot dels jovens. No tots volem surtir en Gran Hermano, ni volem ser famosos per què si, ni anem bufats i drogats tot el temps, ni a tots ens interessa la vida de Belén Esteban, ni tots som problemàtics, ni tenim la dialèctica d'un peix.

- ... i finalment... a tots aquells qui priven de la llibertat, qui retenen persones per la seua ideologia, credo, sexualitat o gènere. Aquells qui censuren desde la influència de la por i l'autoritarisme. Aquells qui en nom d'una entitat superior, creen conflictes; i tots aquells a qui l'estat del terror, és on pensen que són més forts... resultant que són la gent més covarda i feble que existeix...

Quin foc més gran, faríem amb tot açò...

A tots aquests.... a la Foguera!!!

Els rojos ens posem rojos amb la Roja

2010-06-17T02:48:00.000+02:00

Com bé deia al meu primer post, i com no he cumplit massa ja que la política es porta a les venes; aquest bloc volia ser una amalgama de comentaris que no sols fóren d'aqueix àmbit. Hui publicaré, a banda de l'espai que li vaig tractar a "Lost", el que serà el segon d'aquelles entrades que es poden anomenar "temes banals". Ja que el futbol, encara que paralitze informatius i sigui encara el tema de conversació més recurrent als bars (amb el permís ara mateix de la maleïda crisi...), no deixa de ser un tema banal i superflu. La droga del poble per sortir de la rutina diària. Però de la que el poble mateix, no cobra res més que disgutos i alegries passatgeres, i per tant deu de quedar en eixa catalogació.

Ara bé, si que és veritat que eixa alegria efímera, als moments en què ens trobem, fa que almenys durant 90 minuts se'ns obliden els problemes que arroseguem al llarg del dia. I avui, amb eixes ganes de compartir una bona estona de futbol amb companys, m'he desplaçat a València. A més, per fer pinya amb aquells qui s'ajuntavem baix el títol de "Els rojos amb la Roja"; títol nascut després d'una intensa nit de Fira a Cáceres. I el previ no podia ser millor, amb la bona companyia d'un grapat de jovens i no tant jovens encapçalats per Elena Martin (que enten de futbol, i no poc), i Salva Broseta (que també sap lo seu). Però no fa falta que comente massa el desenllaç. Hi han ingents notícies als periòdics esportius que teoritzen i treuen conclussions al respecte.

Jo si que dec de dir, que d'ençà que conec Vicente del Bosque com entrenador, possiblement hagués fet el 85% dels canvis que li he vist fer als partits. I que a més els anúncie abans de que es realitzen. Puc dir que tenim per tant una visió pareguda de retractar els encontres, dit des del respecte i la modèstia (que l'entenc, vull dir). Jo per la meua banda recorde els molts anys que he passat als terrenys de joc i les banquetes. Possiblement gaudin de forma diferent, però de forma més intensa si cap quan era míster. Recorde els entrenaments amb dies nublats, amb fred, aigua i neu del gèlid hivern alcoià. I recorde que com qualsevol entrenador he estat criticat. Potser perque els resultats m'han acompanyat assiduament, menys que a altres. Però al cap i a la fí, puc dir que comprenc als del gremi de la banqueta, i lo senzill que es fer anàlisi a posteriori dels partits. Aquells qui comenten els encontres amb aires de superioritat després de que hagen finalitzat com si tingueren el miracle a les seues mans, em recorden als economistes que sols poden explicar els vaivens de la crisi, una vegada han passat de llarg.

És per això que possiblement jo hagués coincidit, amb la salvetat d'Iniesta, amb l'onze inicial propost. He estat d'acord amb els canvis desats per Vicente... i com ell segurament, m'hagués arrepentit després de no pensar en Llorente abans de Torres, vist com ha transcorregut el partit ulteriorment. Però una cosa és positiva, a pesar de tot, i ho dic després d'unes hores de anàlisi i no amb el calfament posterior al partit. Hem perdut amb el plantejament que té la selecció de surtida. Hem mort amb el toc, i les parets. Amb les jugades d'estratègia... i amb la mala sort que ens caracteritzava sempre a les grans ocasions.

Aquells qui veien alçar la copa del món abans de jugar, segurament són els mateixos que ara estaran pensant que en dos dies tornem a casa. Doncs potser que si... i potser que no. Qui sap? Una cosa és clara i objectiva a pesar de tot, possiblement per la il.lussió que portavem tots els que ens hem ajuntat avui a Blanqueries: Avui els rojos ens hem posat rojos veient la Roja...

Targeta roja al maltractador

2010-06-17T01:32:00.000+02:00

Amb aquesta foto, feta el passat divendres abans de l'assamblea ordinària, mostrem des d'Alcoi el nostre suport a la campanya del Ministeri d'Igualtat: "Treu-li targeta roja al maltractador".

Ho he dit i reiterat en vàries vegades a aquest mateix bloc. No podem deixar que les imatgens i les notícies referides a la violència de gènere, per recurrents i comuns (per desgràcia), ens facen oblidar a les víctimes i ens trobem indiferents davant de quelsevol mostra de maltractament, sigui físic o psicològic.

Hi ha 32 morts aquest any per ara, una absoluta barbaritat. Soles 5 d'elles havien denunciat. I 1 fins i tot l'havia retirat la acusació. 6 de les dones tenien menys de 30 anys, el que resulta quasi un 20% o el que és el mateix, una de cada cinc assasinades. Cap víctima més per engrossar estadístiques.

Siguis parella, veí/veïna, amic/amiga, conegut/da, o simple ciutadà/na... al mínim indici de maltractament físic o psicològic... no mires a un altre costat: Treu-li targeta roja al maltractador!!!

L'hora del canvi

2010-06-14T03:19:00.001+02:00

He deixat passar una setmana fins publicar aquesta següent entrada, i he decidit fer-la a nivell municipalista. Ja sabeu que els socialistes a vegades pequem d'endogàmics. Però ser ja alcoià i roig, és una combinació suficient, com per tenir que parlar d'Alcoi a aquest espai d'una forma relativament continua.

Cada vegada més, ja que ens apropem al punt d'inici del que serà un any apassionant, amb unes eleccions locals i autonòmiques, que dirimiran el futur tant d'Alcoi, com de la nostra Província, així com el de la Comunitat. I no és baladí l'asumpte, ja que un nou model deu d'establir-se a la vida política que patim al nostre àmbit més proper. Cal que torni la dignitat. Una dignitat perduda amb tot el que està produïnt-se, a la nostra Comunitat.

I parle i ho faig a col·lació de vàries qüestions que he tingut aquest mateix cap de setmana. Divendres, la més graciossa, se'ns dubte. Trucaven a casa, i pareixia una enquesta telefònica per vendre qualsevol producte, amb la diferència de que era una medició per comprovar l'estat polític actual de la nostra ciutat. Evidentment sondeig propiciat per part del PP, i amb la incertessa de no saber mai qui paga aquest tipus de coses; si el partit o la ciutadania, amb el perill que comportaria que fos aquest segón qui es fera càrrec d'aquestes coses.

El propòsit, vore si realment eixes suposicions, rumors i desconfiances que mostra la gent del carrer es traspola al que serien unes eleccions. Com no, el PP pensant únicament amb el vot, i no amb el que deuria de fer, que és asegurar l'estat de les persones, preocupar-se per elles i fomentar i propiciar una ciutat que s'adeqüi a les seues necesitats.

Algunes de les preguntes que formulava, sobre com veia la ciutat ara, si havia millorat, si la gestió del govern municipal havia estat adecuat em feren pensar. Si un poble porta sense desenvolupar una red empresarial sòlida amb unes infraestructures que es necesiten desde fa anys, una red d'emprenedors que faciliti la entrada de capital forani i el no exili de les joves ments autòctones, una red de serveis adequats a una capital comarcal, una red seriossa de model productiu (encara fomentant camps de golf i hotels a parcs naturals després de el fracàs del maó i els "pelotazos" urbanístics??), de model d'habitatge (diàspora de la gent incrementant el nombre d'habitatges a diseminats com Serelles?), de model turístic definit (ciutat de passetjos amb burro i camell, o ciutat de Congressos?).... Si no ha pogut definir res d'açò en 10 anys.. ? Com vol que el definim al govern actual i la seua gestió? Quina pot ser obviament la resposta que mereix? Amb l'agreujament obvi, de les múltiples oportunitats que hem perdut i que no tornaran mai.

És per allò, junt al moment actual que viu el partit a Alcoi, la Província i la Generalitat; que em fa sentir especialment motivat i optimista per treballar de valent durant aquestos mesos, més si cap del que vinc fent-ho habitualment i que m'ocupa bona part de les meues hores. I en pro d'unes sigles, que són les que perduraran quan ja no hi sigui jo, i que aquesta mateixa setmana han cumplit 100 anys de Grup Parlamentari. A Alcoi hi ha gent sobradament preparada, al igual que a la província i la generalitat. I precissament a Alcoi, fugeisc de personalismes i plataformes pro-persones, quan debem de ser la comuna els qui estem qui debem de decidir quan toque, qui volem que ens represente. Realment, qui siga, serà una persona preparada per a la gestió pública, així que la nostra hora arrivarà. Per molt que els del silló d'enfront, pensen que tot açò és d'ús exclusiu i propi seu.

És l'hora del canvi.

La indecència de César Vidal

2010-06-03T03:40:00.002+02:00

Si ja és complicat traure-li una explicació a la reacció d'Israel, sino és merament per purs interessos particulars, de mostrar-se al món per damunt del bé i del mal, amb una arrogància i violència absolutament innecesària; més complicat és encara que algú amb una mica de trellat ho puga defendre.

Com ahir deia, simplement el fet de atacar en aïgues internacionals, ja suposa una greu vulneració de tots els tractats establessos i per tant, sols amb això deuria de ser suficient com per repudiar aquest acte terroriste d'Estat. El fet de que, com s'ha reconegut avui mateix, no hi hagèssin armes al damunt del barc, i que per tant la reacció fora absolutament desmesurada, seria un altre motiu per resultar ser imperdonable. Que a més fora material d'ajuda humanitària, arriva fins el punt de vomitiu. Que entre els col·laboradors al vaixell hi haguéssin fins i tot dues diputades alemanes, i en la flotilla que anava cap a Gaza, fins i tot una Premi Nobel de la Pau; demostra que açò ha estat un acte de força premeditada. A mi no em faran creure que el Mossad, al que considere un dels serveis d'inteligència més preparats del món, no sabia les repercusions que açò anava a tenir. I per sempre, i com en qualsevol acció en que entra en joc la violència, sempre cal tractar-se desde el més absolut rebuig.

Però que algú defense l'Estat Israelí en aquesta acció, que justifique la violència i la mort de persones, que menteisca premeditadament sobre les condicions en que es viu a Gaza, em resulta tant asquerós, tant vomitiu, tan al·lèrgic, tant preocupant, de ser tan mala persona... de ser tant absolutament fastigós... que fa que em surta de les caselles a pesar de que sigui una persona moderada i difícil d'enfadar. Aquest és César Vidal, amb la col·laboració d'un altre boig com ho és Losantos, un altre excrement mediàtic, ja que sols dispersa merda per la seua boca en voltes d'informacions, com en aquest cas.

Atenció a l'editorial en el periòdic la Razón que s'espolsa el tio. Si no voleu posar-se malalts, prefereisc que no pulseu el link:

http://www.larazon.es/noticia/4653-la-flotilla-de-hamas-por-cesar-vidal

Si és cert, César, que els ha arrivat una tona de material per cada habitant de la Franja, si és cert que tenen tot el suministre d'electricitat que volen, si és cert que tenen una esperança de vida superior a països de la UE, si és cert que un 1 de cada 5 famílies tenen ordinador propi; si és cert que al passat ramadà els enviaren 11.000 caps de bestiar per a la seua festivitat... si tot açò és cert i és una situació tant bucòlica com dius: Per favor, ves-te'n allà, ratifica-ho, quedat per sempre i no tornes mai.

A aquest país, almenys alguns, tenim la sana costum de poder parlar de tot. Sense por. Sense restriccions. Sense amenaces. Amb llibertat i veracitat. Amb autocrítica. I fins i tot amb sentit de l'humor. És per això que una vegada més, admire a Wyoming que en horari de prime-time no es calle o mire cap a un altre costat davant d'aquestes difamacions, i amb el seu particular estil, pose en entredit allò que sols uns bojos són capaços de dir. Ací teniu l'exemple:

http://www.youtube.com/watch?v=Gik-bXNCllE

Davant de actuacions com aquestes que ens solen oferir els extrems més rancis de la dreta, la nostra més absoluta repulsa. Mai baixar el cap ni mirar a un altre costat, perque el dia que ho fem, serà a nosaltres a qui ens retallaran les llibertats.

PD: Disculpeu-me si he dit qualsevol descalificació, però és que realment estic molt i molt cremat en aquest tema. Disculpes

Cómo convertir un día de alegría, en otro de tristeza en un minuto

2010-06-02T02:12:00.009+02:00

En principio este post debería haber estado dirigido hacía el magnífico trato que tuvimos por parte de JS-Extremadura en el Comité Federal celebrado en Cáceres el pasado fin de semana. Debería de hablar de la magnífica impresión que me causaron la práctica totalidad de las personas que hablaron, defendiendo el buen informe de gestión de Sergio Gutierrez y su Ejecutiva; especialmente Beatriz Talegón que me pareció soberbia en su intervención. En la importancia de las resoluciones políticas que allí se tomaron. En las medidas acordadas entre la CEF, la CEN y la CEP para una coordinación absoluta y una ayuda, cara al tiempo que en 2011 nos llevará a elegir nuestros alcaldes/alcaldesas y nuestro Presidente de la Generalitat.

Este post debería haber estado centrado en el buen rollo de la delegación que fuimos. En el descubrimiento de Albertucho. En la Feria de Cáceres. En el socialismo afectivo que una vez más, pasó de largo en mi caso (jajajaja). En los momentos mágicos de la carpa del PSOE. En los latiguillos y las canciones, en los dimes y diretes del viaje que nos juntó 14 horas entre ida y vuelta juntos... Pero al día siguiente, la sonrisa mudó por completo.

Y es que es complicado mantener una sonrisa sempiterna cuando hayas la barbarie en un ataque terrorista de Estado como el fraguado por Israel. Y es más la indignación al ver la tibieza en que se condena el acto y no se condena a Israel. Me cabrea ver que Barack Obama esconde la cabeza ante este suceso, por mucho lobby judío que haya por Estados Unidos. Me sorprende ver a un estado como el judío, que a sabiendas de lo que ellos mismo han sufrido, se piensan que están exentos de culpabilidad y están haciendo pasar lo mismo a otros pueblos. Me desconcierta escuchar que alguien piense que el MOSSAD, uno de los grupos de inteligencia más preparados del mundo, no supiera exáctamente las repercusiones que esto iba a suponer. Y finalmente, me horroriza que ante un palo, se utilice un arma de fuego; y que además lo hayan hecho saltándose a la torera las barreras de las aguas internacionales a su antojo. Inaceptable, inadmisible, indefendible, injustificable, intolerable...

Pero si el día ya tenía su jugo, habían otras noticias que apenaban cada minuto más un día ya de por sí sombrío. El asesinato de dos mujeres más, como consecuencia de la violencia de género. Y van 29, señores... 29. Una absoluta barbaridad. No entiendo qué circunstancias llevan a un hombre inflingir ese daño a una persona que ha sido querida y amada. No entiendo a comprenderlo, perdonadme. Sólo sé que mientras haya una sóla víctima en este país a consecuencia del machismo, no deberemos de cejar en nuestro empeño para combatirlo. Ni mucho menos acostumbrarse a ello. Nunca dejar que las imágenes dejen de impactarnos. Puesto que ello conllevara el olvido, y no debemos de permitirlo.

Y de esta semana no hablaré ya ni de la Reforma laboral (al menos en este post), ni del ambiente crispado en la política nacional, ni de la inestabilidad bursátil, ni tan siquiera del debate en la portería de la selección. Realmente estamos en una diatriba difícil y complicada. Pero como persona que siempre intenta trasmitir optimismo, aunque no lo tenga uno mismo, debo de animar a todo el mundo a trabajar más si cabe para mejorar su ámbito. Al final del camino, al final del tunel miraremos atrás y estaremos orgullosos de nuestro granito de arena.

En el desenlace de este grave impás internacional, con crisis finaciera, de identidad, conflictos entre pueblos y naciones, con violencia en la sociedad (sea de género o sin género), etc. nos sentiremos satisfechos, no debemos desfallecer. Al remate, cambiaremos el rumbo de esta nave. Lo conseguiremos. Debemos hacerlo por el bien de todos/as. Lo haremos.

Fins sempre, "Lost"

2010-05-27T12:24:00.004+02:00

En el primer post que vaig escriure, deia que parlaria de tot una mica, de pel·lícules, de llibres, etc. Evidentment no he respectat allò fins ara. I és que la "cabra tira al monte", i la política centra bona part del temps que tinc i per tant és del que més parle; com és evident per un altra banda.

Però no podia deixar passar aquesta setmana sense nomenar la única sèrie que m'ha engantxat. A més, aquesta durant 6 anys i com veieu pel títol, és "Lost". No vull parlar de finals, de si m'ha paregut millor o pitjor els dos últims capítols de la sèrie, que com és normal són millorables i ens deixen moltes incògnites. Massa fins i tot. Volia retre-li un petit homenatge, parlant d'aquest ingeni de la televisió, fent-li menció a un petit post.

Recorde el primer capítol, emitit per TVE ja fa una pica d'abys, un diumenge per la vesprada que em va deixar bocabadat, i de com els canvis d'horaris em feren perdre-li la pista durant uns mesos fins tornar-la a trobar vía Internet. Si, el fenòmen Lost, no s'explicaria si no hi hagués hagut Internet. Recorde vore àvidament una nit vàrios capítols de la segona tenporada sense parar, engantxat, drogat per la incògnita de si hi havien "Others" o no. Recorde la passió de la tercera temporada, per a mi la millor, i aquell final terrible on Charlie ens deixava. I totes les demés, en que la qualitat ha estat una mica més dubtosa, però que conseguia que el proper dimecres pel matí buscàrem per qualsevol lloc el nou capítol. De fet, no entendria Perdidos, sense escoltar-la amb anglés, com em passa ja amb alguna que altra pel·lícula.

Ho confese, aquest últim capítol l'he vist alçant-me de bon matí, per que ningú em contara res. I després de digerir-lo (que ha costat), i d'analitzar fe i ciència, mitologies, enigmes, preguntes sense resposta... no pot envaïr-me un altra sensació que la tristessa, l'agraïment i l'enyorança.

Jo que no sóc massa de vore la tele, sé que costarà que m'engantxe a qualsevol altra. No ho ha conseguit Fringe, que prometia molt i s'ha quedat en poc. House no te una línia argumental igual, i encara que m'agrada, no es pot comparar. Heroes em va decebre tal i com va començar la segona temporada. I així anem sumant-ne. I d'espanyoles, encara que sé que hi han de qualitat, cap ha conseguit que vegi 3 capítols seguits.

Així que per tot açò i per molt més, per sis anys d'esperes i intrigues... gràcies i fins sempre, "Lost"

"Nosotros cumplimos" lema del PPCV...???

2010-05-21T03:04:00.004+02:00

Les hores en que escric açò són extremadament tardies, com de costum per un altra banda. A més des d'un ordinador prestat, com ve sent habitual ultimament; ja que si bé un (el portatil) ha mort; l'altre, el de sobretaula ha tingut un conat de recuperació fins que als 15 minuts m'ha tocat tornar-lo a portar a la UVI. Però no podia deixar de comentar breument una notícia del Diari Información, del qual us pase el link:

http://www.diarioinformacion.com/alicante/2010/05/20/cumplimos-lema-pp-ensalzar-camps/1011127.html

Volen llençar una nova campanya on diuen literalment "para commemorar sus logros". Digau-me el que vulgau... però de "logros" com ells diuen, més bé poc.

On estan els diners que deu a cadascun dels ajuntaments que han degut de endeutar-se per la demora dels pagaments del Consell?? Exemple ben prop per a mi. Teatre Calderón a Alcoi. amb sobrecost i interessos pagats pels alcoians.

Però hi ha més...: On estan les obres del Plan Camps? On estan les escoles 2.0, diners del Estat que no s'han dignat en rebre per supèrbia innata? Quants barracons més faran falta per a que la família del Conseller quede satisfeta? Per què amb diners públics es fan construccions, tal com hospitals, que van a parar a mans de gent amiga, privatitzats? On estan les ajudes de la Llei de Dependència? Perque estes realment, les cobren i no les utilitzen. Per què casualment hi ha més atur a Madrid, Múrcia i Comunitat Valenciana, sobretot per als més jovens, arrivant quasi al 40%? Per què casualment hi ha més fracàs escolar ací que en la resta d'Espanya? I un extens etc, i etc.

I continuem per un altra banda... quantes vegades més li tocarà la loteria a Fabra per a que acabe davant d'un tribunal i explique aquesta bona sort? Quant dimitirà un President, que ha mentit a les Corts, és a dir, a tots els valencians? Quan s'alçarà el teló d'opacitat siciliana que tenim al nostre territori? Per a quan, aleshores tornarem a tenir dignitat a la política valenciana?

Per a ser alternativa de Govern vàlida i reial, així com per a revalidar una Presidència cal predicar en l'exemple allà on cal fer-ho. Al PSPV estem preparats, llestos i tenim clares demostracions als ajuntaments on governem de com gestionem de forma eficient els nostres recursos.

Tot em fa pensar que el PPCV, buscarà una nova cortina de fum per a amagar-se davant de la ciutadania. A més, amb un agreujament: Alacant amb Ripoll anirà per un costat, Camps per un altre, i el de Castelló a la seua, continuant fent d'aqueixa província la seua Sicilia particular. Ni polítiques creíbles, ni estructurades, ni cohesionades, ni projectes il·lussionants, ni idees noves, ni res que ens uneixi. I evidentment, i amb la relació que hi ha Camps-Ripoll, puc deduïr, que poc podem esperar a la meua província per part del Consell. Per tant un futur més incert i negre si cap per als habitants d'Alacant si continuen aquestos senyors dels trajes i les gaviotes.

Si aquestos són els seus assoliments i d'ells s'enorgulleixen, per favor, en la pròxima parada atureu-se, que em baixe del tren.

Un altra oportunitat perduda

2010-05-07T10:24:00.004+02:00

Amb els dos ordinadors al "metge", continue tenint que buscar computadors alternatius per poder vore els diferents periòdics i contar totes aquelles coses que se'm pasen pel cap. En aquest cas, després d'un nou fracàs a un altra negociació, referent possiblement a un dels aspectes que més ens afecten als joves, calia buscar-ne un i dir una mica allò que pense.

Solen dir que dos no barallen, si uno no vol. És possible que tinguen raó. Més cert és sens dubte, que dos no negocien, si un no vol arrivar a un acord. Més o menys és la conclussió que arrive després del nou fallid "Pacte" per fer de l'educació un òrgan estable que benefície al nostre jovent. Una paraula encisadora: negociar. Jo que sóc comercial, d'això sé una mica, i t'encontres en que rarament consegueixes tot allò que volies, i que l'acord consisteix en que els dos deixen de guanyar una mica per a un bé comú: la compra d'un material, l'arrendament d'un pis, o una solució a un problema entre dos parts. Potser sigui una cosa que els del PP no tenen clar.

Per un altra banda, l'exigència absoluta d'uns plans determinats des de l'inici sense variar una mica i acoplar-se pel bé d'una finalitat, suposa no voler negociar. O potser indique que sabien des del principi que l'acord anava a ser inviable i simplement volien fer teatre com persones preocupades i ofeses. O potser no els interesa fer-se una foto al costat del Govern, merament per fins electoralistes. I realment i en aquest cas en concret, seria el gran encert dels dos. Un acert que requereixen els estudiants, que necesita la societat i que clamen tots els estaments educatius i socials.

Per desgràcia, a les oficines de Gènova, els preocupen més les diferents enquestes i el arrivar quant abans a Moncloa, que realment els múltiples problemes que ens afecten. I a les oficines del carrer Quart de València, ja no soles les enquestes; si no com fer per obviar i amagar el cas de corrupció política que tenen amb el "Gürtel". Un trama per un altra banda que de tant fosca i oscura que pareix, amb cada nova informació, s'acosta directament al negre. Com el forat negre on s'encontren Camps i els seus secuaços.

Amb eixa panoràmica, pactes i acords seran complicats per no dir impossibles. Però no és el que ens demana la gent, i ells deuran de donar-se compte, pel seu bé i pel de les seues "enquestes". La gent, encara que ho pensen, no és tonta i s'ho recordarà.

Però ara per ara, ha estat per tant, un altra oportunitat perduda

Reflexions a l'albor del 1er de Maig

2010-04-27T22:31:00.004+02:00

Com veieu, feia uns dies que no escrivia cap post, però com diuen per ahi, tot el que té que vindre, ve de colp. A l'operació de genoll, se li havia de sumar la proximitat amb les nostres estimades Festes d'Alcoi, i posteriorment el trencament dels dos ordinadors que hi ha per casa; tant del sobretaula com del portatil, que em fa mendigar computadors per enllà on vaig.

Ara bé, i encara que sigui un post curtet, volia fer un comentari sobre les complicacions de l'enlairament de la economia espanyola. I és que vivim moments altament complicats, i no cal ser massa espabilats per saber que per damunt de pactes polítics i acords amb la patronal, el que vol la gent són resultats. És obligació nostra per tant, com gestors de lo públic, canviar eixe model productiu que ja era obsolet a la economia espanyola per un altra del segle XXI.

Solc explicar amb un exemple bastant gràfic el d'on veníem i el on volem arrivar. Solia dir que la economia espanyola era un gran vaixell de vapor, un barc que anava fent camí i que com portava anys navegant de la mateixa manera, sabies que al final acabaria trencant-se, però que mentrestant se li volia aprofitar i exprimir fins les últimes consequències, fins que es puguera. Els altres vaixells de les altres economies, anaven fent canvis: afegint-li GPSs, canviant el vapor per gasoil i després per energies renovables, canviant-li la xapa bruta per fibra de carboni, etc.

Mentrestant el nostre vaixell, anava tirant i de volta en quant li pegavem una pintaeta de color, per a que pareguera nou, però per desgràcia sense massa canvis significatius. Fins que al mar ens va sobrevindre la "tempesta perfecta", i sols aquelles naus que s'havien previament adaptat al medi, i així i tot amb dificultats, pareix que ara mateixa estiguen ja fora de perill. Ara bé, el nostre obsolet model a vapor, es va aturar i va exigir als patrons a fer unes modificacions ja previstes, però en aquest cas, d'un dia a un altre.

En eixe impàs ens trobem ara mateixa a Espanya, i les modificacions de la nova Llei d'Economia Sostenible són les millores del nostre model productiu. Els empleos "verds" suposen ja més de 530.000 llocs de feina, i tenen una previsió d'arrivar en una dècada fins al milió de persones dedicades a sector ambientals. Sectors com els de l'I+D+i ambiental, la gestió i tractament de residus, la gestió d'espais forestals, la agricultura i ganaderia ecològica deuen de ser adalils de la nova economia espanyola. Transformar la rajola, en liderar mundialment les millores del cotxe ecològic. Les grans inversions urbanístiques, en rehabilitació i edificació sostenible. Aqueixes són les directrius per les quals cal que vaja Espanya.

A pesar de tot en aquest 1er de Maig, i com jove que sóc, reivindicarem també que no podem perdre cap ni un dels drets adquirits pels treballadors durant aquest segle passat. Com a 1er de Maig, no volem que als joves se'ns despedeisca sense indemnització, i se'ns pague la meitat del nostre sou, com volia la patronal i apunta l'altre partit majoritari d'Espanya.

No deixarem per tant, al nostre barc a meitat arreglar, per tornar-li a donar una nova capa de color i perdre un altra oportunitat per avançar en la tempesta.

Costa més borrar-se del PP, que de Telefònica

2010-04-19T21:38:00.004+02:00

Avui us contaré un cas reial, d'una xica jove d'Alcoi que porta al voltant de dos anys volent-se afiliar a Joves Socialistes.

I si dic porta volent-se afiliar, és perquè evidentment, encara no ho ha pogut fer. Us explique el cas. Feu-se una composició de una mare pepereta, molt alcoiana ella, amb el seu monyo cardat amb laca Nelly i la seua verborrea populista. I d'una filla que políticament no comparteix els seus mateixos criteris de vore el món.

Imagineu el moment en que la mare, pletòrica per parlar amb l'alcalde d'Alcoi, el seu Sedano, a un dels moments més àlgids de la seua ja maltreta popularitat fa uns anys, volia reafirmar el seu compromís amb el partit de la gaviota i no se li va ocorre més que dir que afiliaren a la seua filla i que així serien més per combatre les hosts roges. Evidentment sense avís a la mateixa i sense autorització. Això que dius: "Xe, apunta a la meua xiqueta a la causa". I poseu per cas, que la secretària de l'alcalde, li demana el nom i cognoms de la filla i un telèfon per posar-se en contacte amb la nostra protagonista.

No varen haver trucades, ni li demanaren el DNI, ni el número de compte, no li enviaren cartes ni notificacions... i va passar el temps...

La nostra companya, aleshores va reafirmar la seua convicció política i decidí ser part activa amb la seua militància a una entitat política jove, com ho és la nostra JSPV. Però al comprovar el nom, veiem que estava afiliada a Noves Generacions (en principi). Al dir-s'ho, la sorpresa i la incredulitat de la xica es va fer palesa. I al mateix temps la indignació. I per conseqüència la normal discussió a casa de "i tu qui ets per apuntar-me a un lloc sense consultar-m'ho", etc, etc.

Des d'aleshores, i com deiem fa un parell d'anys ha anat vàries vegades a la seu del PP a Alcoi per donar-se de baixa, s'han enviat faxos i escrits, s'ha trucat fins i tot a Génova!!... sense cap resultat.

Fins que la paciència, i l'orgull de la xica que tampoc volia enfrontaments públics per no tornar-la a tindre dins de sa casa s'han esgotat i es va presentar a l'ajuntament d'Alcoi, amb una carta per la qual si en dues setmanes no la donàven de baixa, es posaria en contacte amb la premsa per contar el procediment que porten en quant a afiliacions aquestos senyors del PP. I dic del PP, perque la resposta fou inmediata, als 10 minuts li digueren que no estava al llista de NNGG, sino al "partit dels majors", i que per tant que per favor repetira l'escrit amb les noves sigles.

És més, li confesaven des d'allà que és que era complicat donar-se de baixa, ja que ells mai en tramiten una... Ni fins i tot a aquells que es moren!!!

Així dedueixes els afiliats que deuen de tenir per poder fer front a les seues batalles internes (que ací en Alcoi estant fregant l'esperpèntic entre Campsistes i Ripollistes, amb una bona mostra com ho és la "Mostra de Teatre"). No donar de baixa i anar sumant. Sense compromisos, donant el nom un altre per tu. Sense ratificar-ho per telefon. Ni demanar DNI, ni comptes corrents, ni res per l'estil.

Per tant, abans de donar un altre pas... consulteu amb el vostre PP local, per si una persona que pasava per enllà ha donat el vostre nom i us han afiliat al partit del senyor Rajoy i del senyor Zaplana (i així entronque), ja que cal que aneu en compte perque com deia al títol de la entrada...

Costa més borrar-se del PP, que de Telefònica

PD: Porten una setmana i encara no han ratificat la seua baixa de la militància... ja saben a què s'exposen...

15 coses que em pasen pel cap avui

2010-04-15T11:52:00.007+02:00

Aquest serà un post irregular, no dels que solc/soldré posar. Però realment, hi ha una explicació ben senzilla. I és que la inactivitat fa que se't pasen moltes coses pel cap. Hi ha molt temps per a pensar, llegir, divagar... i avui mateixa, estes són 15 questions que han passat per la meua ment. No les ordenaré, sino que aniran surtint. I no sols seran questions relacionades amb política... que també... En fí, comencem:

1) No entenc com és possible que una esglèsia que diu que és tolerant i que són portadors de la fé; calumnien a gent normal per la seua orientació sexual i intenten encubrir les accions ben allunyades de la justícia i el raciocini dels seus representants (Ratzi - Pederastía a l'esglèsia)

2) Comdemnar a Garzón per part dels falangistes, per investigar els crims del franquisme em pareix tant absurd, com denunciar a un conductor amb els faros del cotxe trencats després que tu xocares amb ell. (rotllo agent americà de les pelis trencant-li un faro i dient "ahora le puedo denunciar")

3) Sentiments agredolços amb Uriarte de Noves Generacions. Diu el que pensa amb honestedat, però al poc temps rectifica perque li han pegat el toc desde Gènova i té que esborrar la entrada al seu bloc. Tant durament l'han conminat a retirar les seues paraules, o és una mostra de feblessa al no ratificar-los? Almenys que pense així, encara que sigui a partir d'ara en la intimitat, és positiu per a un estat democràtic.

4) Ahir fou 14 d'Abril, dia de la República i continue pensant que hi ha una incoherència implícita a l'estat actual: Si tots som iguals, per què un tio per nèixer en una família determinada cal que porti implícit el que de major em governe? No ho entec

5) Caurà algú al País Valencià per la trama Gürtel? Per que s'aferren tant al càrrec amb la de mostres sobrades que hi han per a que dimitiren i s'enfrontaren als tribunals? És que hi ha més i si deixen la paraeta la gent ho descubrirà?

6) Sedano ha estat el pitjor alcalde que podia tenir Alcoi i ho ha demostrat durant anys. Ens ha convertit en una ciutat dormitori amb fuga de joves cervells, d'empreses i avanços a altres poblacions per no enfrontar-se amb les realitats del seu poble. La gent es donarà compte? Deu de fer-ho. 4 anys més, i Alcoi no es recuperarà.

7) Per què fa tan mala olor el projecte de la Font Roja? No es donen compte que al mig d'un paratge natural no es deuria mai construir un hotel? Més interessos, Sedano?

8) Per què he estat tant temps sense vore "Ciudadano Kane"? Una gran pel·lícula. Encara que per mi, no la millor, com la posen a totes les llistes històriques de cine.

9) Valdés deu d'anar a la selecció. I em sap mal dir-ho, perque personalment és una persona que no m'ha mostrat cap simpatia d'ençà que es negara a tornar al 2on equip en una mostra de sobèrbia ja fa uns anys, i que a qualsevol altra persona li hagués costat la carrera. Però està en un moment de forma excepcional.

10) L'Alcoyano ahir va perdre a casa. No sé si arribaran a jugar de nou la promoció, però una cosa és indubtable: amb els mitjans de que disposen, es mereixen un monument.

11) Què por em fa la compra de Cuatro per part de Telecinco. Per a una cadena seriosa que hi havia i la convertiran en un altre niu de Belenes Esteban. Ja ho han dit: "Aplicaremos en Cuatro nuestro modelo de negocio"

12) No comprenc que continue Díaz Ferrán al càrrec de la patronal. És com si aquell capità de vaixells que ja ha afonat vàries barcasses, li donaren de recompensa un trasanlàntic i volguera fer la mateixa ruta per on va encallar. (CEOE - Marsans)

13) Perdidos és per mi, la millor sèrie actualment que s'emet a televisió. Després de sis anys de lost-adicte, tindrà trellat el final? Almenys ens queda un consol, no serà com el final "chabacano" dels Serrano... espere...

14) Si ha hagut reforma del poder militar, i del poder polític... Per a quan una reforma del sistema judicial? No ens donem compte que està al borde de ser obsolet?

15) Xavi Castillo actuarà demà i demà passat al Teatre Principal, en el que pareix que haja estat una cabotoneria feliç del gerent del teatre en ratificar als actors i companyies de teatre locals (bendita ocurrència), a pesar de qui ens governa. A les diferents sessions ja no queden entrades. Podren vore'l actuar d'una vegada al Teatre Calderón que és el de més capacitat d'Alcoi?

i... no podia evitar-ho, però sóc alcoià i tenia un altra cosa al cap... Evident per un altra banda...

16) Plourà en Festes? Podré estar en condicions de gaudir-les? Esperem que si. Queda ja molt poc per saber-ho.

Senda del Poeta 2010 // Institucional

2010-04-13T02:26:00.008+02:00

Buenos días a todos

Como bien sabreis por las múltiples actividades que se han realizado ya, y por las decenas de interpelaciones que se han hecho al respecto desde todos los ámbitos del mundo de la política y la cultura; no debo de decir nada nuevo cuando recalco que este año es Año Hernandiano. Un Año en que Juventudes Socialistas debe de redoblar sus fuerzas por saldar una deuda con el poeta oriolano, con su memoria y con su legado.

Es por ello, que volvemos a conminaros a colaborar en una nueva actividad de recuerdo hacia su persona en la "Senda del Poeta" que se realizará este fin de semana. Sabemos de las dificultades del día (un viernes entre semana) y de la travesía, pero creo que en esa primera jornada que partirá de Orihuela el próximo viernes, no podemos mostrarnos indiferentes y debemos de ser visibles en el camino.

Para conseguir este fín, en la partida sería importante poder contar con todos aquellos que podais acercaros hasta Orihuela, y dar muestra de presencia de nuestra organización. La "Senda" está promovida por el IVAJ. Es decir, por el PP, que como de costumbre quiere aprovecharse de todos los símbolos que no tienen y hacerlos suyos. No podemos permitírselo.

Os paso el link para que veais la hora oficial y el lugar de partida, y en el que además encontrareis varios PDFs que marcan las diferentes actividades que se realizarán ese primer día tanto en la ciudad de Miguel, como por las ciudades de paso de esa primera jornada.

http://www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/es/tiempo/actividades/Senda_poeta.html

Animaos, sois importantes.

Un cordial abrazo

Marcos Muñoz
Secr. General de JSPV-Provincia de Alicante

La veritat universal de l'esglèsia

2010-04-10T11:01:00.004+02:00

Ahir em va passar una cosa ben curiosa mentre estava a l'estància hospitalària. No feia més de hora i mitja d'ençà que m'operaren, quan vaig rebre una visita que mai esperaria.

Es tractava d'un cura, del pàrroc de l'esglèsia del Salvador d'Alcoi, un habitual dels articles d'opinió al diari local que, enfundat entre sotana, "alzacuellos" (com es diu en català?? alçacolls??; i bata de l'hospital anava entrant per cadascuna de les habitacions predicant i volen fer neteja de cervell dels pacients que evidentment en eixes estàncies, no poden escapar de la xerrada.

Per supost que està en el seu dret de fer "política" allà on la seua vergonya li deixe, però em va extranyar que a un hospital públic, d'un estat laic se li facilitin i se li donen els privilegis de poder passetjar-se per les estàncies com si del "metge de la fe" es tractara. No crec que si jo demanara el permís per explicar la llei de sanitat o la de l'avortament, que sí podria arrivar a ser coherent dir-la als pacients d'un hospital per la seua vinculació a l'àmbit en que ens trobaríem, em deixaren. Per un altra banda no crec que ho fera mai, ja que seria aprofitar-se'n d'unes situacions en molts casos complicades i on la gent unicament vol surtir d'allà i deixar a banda romanços. Però seria un cas extrapolat per fer d'exemple, i per a que ens entengam.

El que no va pensar mai aquell home és trobar-se amb una persona que li rebatira tot. Per sort o desgràcia altra cosa no tindré, però si una curiositat ingent i uns centenars de llibres llegits a les meues esquenes, també de teologia, filosofia i d'història de les religions. Què llàstima per a ell, que a més no puga callar-me, ja que em va surtir la vena i vaig començar a llençar-li vàrios dardos per a que m'explicara les incongruències de la seua esglèsia.

Durant 45 minuts, aproximadament passarem pel Concili de Nicea, pel sincretisme de les religions (que el tio em negava, brutal), per diferents religions politeístes que ell directament despreciava tals com l'hinduisme, l'animisme o el candomblé. Parlarem així també de gent com "Manolo" Kant, Marx o Mahatma Gandhi.

No vaig voler comentar les últimes implicacions amb la pederastia, ni les ajudes directes de l'esglèsia a dictadors, ni el vot de pobressa de que deurien de tenir, etc: però si que li vaig enfocar allò de que cada religió no predica en l'exemple amb allò que diu. La seua resposta fou: la Biblia és verdadera i perfecta i tots els altres som pecadors i per això no arrivem a la perfecció i podem perdres pel camí, fins i tot els mateixos cures. La meua contestació, i si tots sou pecadors com és possible que no pugam estar segurs de que allò que llegiu i intepreteu no estiga per tant equivocat?

I el discurs linial del mateix repetia i reiterava que tot es fonamenta en la fé. Traduït: creu-me, fes-me cas i calla. I jo de nou li responia: la veritat universal no es basa en una única paraula, sino en l'estudi minuciós de cada fet que ens afecta i en una visió global dels resultats.

El pobre home cansat i amb l'excusa de que tenia que visitar més pacients es va voler despedir no sense deixar una nova perla. Que si, que deuriem de parlar més per tractar de "convencer-nos mutuament", però que hi ha una cosa que és una veritat que caldria respectar i és el dret de la vida; i que per tant l'avort i la eutanàsia són una violació de Deu. Quan li vaig dir que no compartia gens eixa afirmació, es despedí amb una sonrisa en la boca, i supose que pregaria per la meua ànima descarriada.

Per ells, una institució que va detindre la seua evolució fa segles, tenen la veritat universal i qui s'aparte d'ella està comdemnat.

Jo no us dic, perque no sóc ningú per dir res. Però us recomane que llegiu, que s'informeu, que confronteu afirmacions, que investigueu, que tingau curiositat, que debatiu, que tingau una visió global i que al final del camí definiu la vostra veritat; una que es fonamente en fer més ferma la societat en que us toque viure i estigui en equilibri amb tot allò que us envolte sempre pel bé dels nostres coetanis i dels nostres descendents.

Amb això no farà falta cap iglèsia, ni cap capellà per saber que heu anat pel bon camí.

Nostra Festa ja, cridant-nos està

2010-04-01T00:24:00.023+02:00

Estem ja a Abril, i la activitat a Alcoi, com cada any es multiplica per aquestes dates. El primer avís, a banda de la col·locació de llums i castell és el descobriment del Cartell anunciador. Un orgull tràgic per a cada persona que el desenvolupa, ja que per una banda ets partícep directe de la Festa i per l'altra perque saps que serà escrutat per milers d'ulls àvids de crítiques no sempre constructives.

A Alcoi tenim per sort un excés d'artistes pintors. Moltíssima gent es dedica professionalment a la pintura. Un clúster poc desenvolupat i a vegades oblidat. I ho sé perque durant anys he compartit la meua vida amb una pintora, que finalment s'ha esdevés com una molt bona amiga. Gràcies a ella he anat a infinitat de exposicions, galeries d'art i mostres; i he aconseguit disfrutar de cada traçada de cada llenç que he vist. No sóc evidentment expert, però almenys les qüestions bàsiques de la pintura les distingeisc i puc fer una crítica sopesada amb un mínim de base.

Al Cartell d'Alcoi, moltes vegades no se'l critica per la seua vistositat o no, sino pels sentiments que fan aflorar als alcoians al vore'l. Aquest d'enguany, realitzat per un familiar llunyà meu, Ignacio Trelis (el cognom de Trelis, no molt comú, dona bona mostra del víncul); em va resultar a primera vista gelat. Això si, ben pintat i plé de matissos i referències. Potser massa vinculat al aspecte religiós d'unes festes que fugeixen de sants i esglèsies, però correcte al cap i a la fí.

La sorpresa del dia fou quan em passaren un quadre de Santa Juana

de Arco, on es vislumbrava clarament, que aquest ha estat un plagi. Llàstima que Trelis no sàpiga que estem en l'era de la comunicació i la informació; i que surtiria açò tard o prompte. El plagi i el copiar en unes festes que busquen incansablement la innovació, el detall i la exclusivitat no està gens ben vist. Vorem que li diuen a l'artiste els propers dies

Independentment, per fí entrem al mes d'Abril. Mes de colors, de festa, de música. Mes de flors, café licor i focs. Com deia l'Ovidi, a qui recorde especialment enguany:

"Allí fan unes festes

que a molts els dura un any

i que altres les esperen

sense pensar en el sant.

Són moros i cristians

que el cafè els fa germans;

sempre perden els moros

i guanyen els cristians.

Tants amos, tants obrers,

tan dolç i tan amarg;

ballen colors de festa

amb músiques i focs

al meu poble Alcoi."

Ja estem a Abril. Nostra Festa ja, cridant-nos està.

Compartint un cap de setmana amb la Memòria Històrica

2010-03-30T02:40:00.006+02:00

Aquest cap de setmana ha estat intens. Si bé, i com de costum, estic escribint potser massa tard i avui estic especialment cansat, però no volia deixar d'apuntar el fet de que ha estat un cap de setmana intens en quant a reunions, actes i comparecències.

I un dels temes principals han estat els diferents homenatges que desde Joves Socialistes s'han retret per a restaurar la memòria de Miguel Hernández i d'aquells qui varen tenir que deixar les seues vides, per poder sobreviure embarcant a l'últim vaixell fletat amb exiliats republicans que va partir d'Alacant rumb a l'Orán, a Argèlia.

Tant divendres com diumenge, crec que als diferents actes que es feren la assistència fou més que correcta, l'ambient bó i les sensacions d'absolut respecte davant d'aquestes petites i humils mostres de reconeixement.

Una memòria històrica que com he dit a algun que altre medi de comunicació, és necessària; ja que el coneixement del passat ens farà no caure en els mateixos errors, i per tant millorar. La llàstima és que hi ha alguns que no volen mirar enrere, o bé per enyorança o bé per vergonya. Seguint el camí de la venda als ulls, no es pot avançar sense tropeçar. I nosaltres, joves socialistes i compromesos amb el temps que ens toca viure; debem de restaurar en la mida del possible la conciència colectiva.

Ja ho sabem, els drets no estan adquirits i s'han de lluitar dia a dia. I si no, que li ho diguen al nostre company alcoià Román de la Calle amb l'exemple del MUVIM de València i la censura. Una censura que desde fora de les nostres fronteres no s'enten, i que ací a la Comunitat Valenciana, ens retrotrau a passatges de fa 50 anys, on no es podia pensar ni dir allò que als qui manaven no els agradava.

En fí, no volia allargar-me massa, sino fer un petit comentari. Així que del MUVIM i les censures, ja parlarem més extensament en un proper post.

Fins la propera entrada

(Delegació de Joves Socialistes de la Muntanya davant de l'epitafi del poeta)

La tristesa de les acusacions sense fonaments

2010-03-25T01:46:00.009+01:00

Porte bona part del dia, com de costum engantxat a la ràdio. Concretament a la SER. És una costum arrelada desde fa ja bastants anys. Més dels que solc recordar. No busque emisores, ja que amb aquesta tinc una relació quasi familiar. El cas és que avui m'he passat bastant estona, en diferents programes escoltant una notícia que m'ha fet aflorar diversos sentiments. No és un altra que la de les paraules de Mayor Oreja.

He estat enrabiat, enfadat, incrèdul, i una llarga sèrie de sinònims i pareguts... fins arrivar a la tristesa. Tristesa perque una persona que representa a Espanya a la Unió Europea (res més que el vicepresident del Partit Popular Europeu), una persona que vullgam o no ha estat Ministre d'Interior, una persona (a banda de la ideologia política que cadascú tingui) que sigui coherent; NO pot en cap manera fer afirmacions d'aquesta índole.

El pitjor del tema sobre aquest home, ja no és que tingui idees de dos sigles enrere, de incoherències polítiques (si tant poc li agradava la llei de l'abort, per què no la va prohibir quan governava?Ara tenim que aguantar-lo dient-nos bolxevics?), de surtides de fora de temps, de mentides difamadores, d'acusacions sense sentit, de no condemnar mai el franquisme, de considerar de totalitarismes aquelles lleis practicades i aprovades en un Estat democràtic que no li agraden, de considerar més deplorable l'abort que l'abús de menors... Això no és el pitjor, i ja és bastant roïn.

La llàstima és que trobe recolzaments desde els punts més àlgids del seu partit, on José María Aznar, Mariano Rajoy o la esperpèntica Esperanza Aguirre no sols no l'han représ per les seues paraules ni s'han desmarcat de les mateixes, sino que han aconsellat a la gent a escoltar-lo perque " Hasta ahora el Señor Mayor Oreja ha tenido razón en lo que ha dicho"; " Hay que escucharle en estas materias, y yo le escucho" o "Jaime suele acertar" respectivament.

Una indecència per al món de la política. Una més de les mostres per desgràcia diàries que tenim que suportar. Una mentida més que quedarà per l'aire sense rectificació del seu partit. Què trist tenir de líders de l'oposició a gent de la extrema dreta rància, més identificats amb governs de fa 50 anys, que amb un Estat Democràtic.

Què trist!

L'abandonament dels il·lustres

2010-03-20T02:51:00.006+01:00

Con ja veieu, és tard. Però m'apetia breument comentar un detall dels d'avui mateix, un dia de Sant Josep bastant tranquil, a dir veritat.

Tant tranquil, que aquest matí he pogut acompanyar la meua iaia al cementeri que com en qualsevol altre poble i ciutat hi és a les afores, amb l'agreujant que el nostre s'encontra camí de la Font Roja, i per tant la dona pot muntar quan l'acompanyen amb cotxe.

El cas és que ja he anat amb premeditació per reencontrar-me amb un alcoià que fa poc va complir 15 anys que ens va deixar. O com li agradava dir a ell, i així ho va reflexar a una de les seues darreres cançons que va fer quan la malaltia se l'emportava; fa 15 anys que està de vacances. Evidentment, es tracta de l'Ovidi Montllor.

Ovidi fou un home de principis, d'esquerres, que va cantar al català i que impulsà la corrent de la Nova Cançó amb companyia del Serrat, el Raimon, el Lluis Llach, la Maria del Mar Bonet i tants d'altres. Un periode encara al franquisme on reivindicaren la nostra llengua i cantaven les injustícies de la dictadura.

Potser per això, els del Govern del Partit Popular alcoià fan palés la seua repulsa sols d'escoltar el seu nom. I és que com molts que conec del partit de la gaviota, recordar temps passats els plena d'enyorança, i per tant volen retornar als mateixos en la mida del possible. Amb mesures senzilles normalment. En aquest cas en concret, obviant-lo i boicotejant la seua memòria.

De fet recorde que al 10é aniversari de la seua mort, ja es desmarcaren de fer-li cap ni un homenatge. En aquell moment, la regidora de Cultura era una tal Trini Miró. Si, la Consellera de Cultura actual. Ser campsista a un poble ripollista és el seu únic mèrit, per cert. I encara recorde anar a Blanqueries, a València; tindre que anar fora de la meua població, per fer-li un petit homenatge al nostre benvolgut cantautor.

Ara bé, per sort nosaltres se'n recordem. És més, desde Joves Socialistes s'estan agafant firmes d'entitats que es traduïran en una moció a l'ajuntament per a que se li done un espai públic a la ciutat (plaça, carrer, pont... tan se val), i que porte el seu nom. Creiem que és el mínim.

Però m'he desviat bastant del que volia contar-vos. El tema és que una part de les seues restes estàn al Pavelló d'Alcoians Il·lustres dins del Cementeri (es que va morir quan governàvem... que si no... a saber). Li portava unes poques flors que anava a deixar-li en la més absoluta intimitat, agraïnt-li així les hores i hores que m'ha acompanyat a la meua vida gràcies a les seues cançons... però... què sorpresa!

I això que m'ho deien, i això que ho sabíem i s'ha denunciat. Però com tot, cal vore les coses de primera mà per poder-les comentar com calen. Què vergonya de Pavelló. Lluny de ser un espai digne per a les personalitats alcoianes que ja ens han deixat, el lloc s'assemblaria més a una cova fosca, humida, plena de calç, amb la pintura esquerdada i amb forats per tot arreu. Si tot açò ja és significatiu, em contaven que quan plou s'ompli fins el turmell d'aigua, i per tant toca treure-la a base de poals. Un absolut fàstic, pel lloc on deurien reposar amb senzillesa, tranquilitat i solemnitat aquells qui varen ser representants del nostre Alcoi.

Sent així, estic segur que tant l'Ovidi com tots aquells qui estan amb ell al cenotafi del Cementeri alcoià preferirien estar a fora amb els altres i no ser tant il·lustres. Almenys jo ho demanaria.

Benvinguda

2010-03-19T03:06:00.000+01:00

Uff... Doncs si que ha costat de fer el maleït bloc. No us exagere, si us dic que porte un parell de dies amb bastants hores pel mig per a poder-la confeccionar. Plantilles canviades, gadgets que venen i van, fotografies que no caben... No és que sigui perfecta (que això és evident), però per a una persona que és autodidacta amb açò de les noves tecnologies com jo, puc donar-me amb un "canto" en les dents, com diem pel meu poble.

La pregunta ara és: I per què un bloc? Resposta fàcil: Perque m'apeteix contar coses. La següent seria: Però serà un bloc per a parlar de política? I jo et contestaré: Si i No.

SI perque crec amb la política, m'agrada i possiblement pase la major part del meu temps vinculat a ella. SI perque gràcies a ella he conegut a gent extraordinària, gent que curra molt i molt, gent espectacularment preparada i amb la que comparteisc molts moments. SI perque hi ha coses que crec que es deuen d'explicar a banda dels raonaments de les televisions i la premsa escrita. SI perque jo també tinc una opinió i m'agrada que la conega la gent. SI perque com a jove concienciat que sóc, no puc mirar a un altre costat en temes que em toquen de ben a prop. SI perque crec que és una bona manera d'obrir els ulls a la gent, a una gent que a vegades pareix massa absorta i que es resigna.

I per un altra banda un NO rotund. NO perque m'agraden altres coses i vull comentar-les. NO perque parlaré de llibres, i de pel·lícules, i de sèries de televisió, i d'esports... i de tantes altres coses que de segur, en un o altre moment voldré compartir amb vosaltres. NO perque les banalitats de la vida qüotidiana, també poden ser notícia. NO per a que conegau una mica més d'aquest alcoià que volta pel món escoltant a l'Ovidi i al Serrat, llegint novel·les quasi sense parar i que és un cinèfil consumat.

Per totes aquestes coses, i per la més important... perque m'apeteix; he fet aquest bloc. No us promet entrades diàries. No us promet parlar del que tots voldreu que ho faça en un moment determinat. No us promet que us agrade (és que això és tant subjectiu...). Però el que si us dic és que al finalitzar el que tingau que llegir, coneixereu una mica més a Marcos. Si ja em coneixeu una mica, em disculpareu que utilitze el valencià per escriure (o català, tan se val la denominació), però ja sabeu que és com més còmode em note. Intentaré canviar alguna vegada al castellà.

Ara bé, si quan llegiu les paraules que us posaré a més s'ho paseu bé, o us interessa o compartiu amb mi alguna de les opinions. Què més puc demanar? Res. Simplement, i ja per començar, et dóne les gràcies per llegir aquest primer post

T'espere en el segon!!!