Valencià/català: Un debat obsolet

Respecte a les declaracions de NNGG i el seu Congrés Nacional

Estem de tornada

Les Campanyes Vàlium

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir al Palau dels Congressos de València a la presentació de Calabuig com alcaldable de la ciutat i de Jorge Alarte com candidat a la Presidència de la Generalitat. A l'acte va assistir també el Portaveu del Govern Espanyol i Ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba que ens va enssenyar a fer un no-mitin i mantindre desperta a la audiència un diumenge pel matí.

Alfredo, que per sort el vaig poder escoltar ben bé, ja que estavem a pocs pasos d'ell en primera línia ens va explicar d'una forma clarificadora el per què de totes les accions del Govern d'Espanya, el d'on veníem i el on anem. Ja ens agradaria que la dinàmica del dia a dia ens permetera tenir a la gent de tota Espanya cinc minuts per escoltar-lo. Estarien tots més assabentats del què s'està fent, i a més d'un i dos els faria obrir els ulls i donar-se compte del que ha estat passant. Això no podrà ser com bé ho sabem, però d'ençà de la nova remodelació del Govern, la comunicació està sent una mica millor. I era una de les assignatures pendents, o almenys si millorables que tenia.

Però va haver una de les questions que es va parlar que em va fer gràcia i que volia transmetre per aquest medi: el tema de la anomenada Campanya Vàlium. A nivell nacional, el Partit Popular basa la seua estratègia en el no res. A qualsevol pregunta de què faríen per millorar l'economia, la seua resposta és eleccions anticipades. En front a quines mesures haguèssin proposat amb el tema dels controladors aèris, responen que eleccions anticipades. En front a quines millores faríen en les diferents reformes que es plantegen a l'estat, comentava que.... eleccions anticipades. Però quan alguna vegada se li escapa el que pensa, encara que sigui una mica, no diu que les seues reformes van en consonància a aquelles que han tret als estudiants del Regne Unit al carrer. Uns estudiants que es quedaríen en casa a eleccions, i que ara pensaran... i qui em manaria a mi el quedar-me en casa i no votar... Per això és important que tot el món vaja a votar, per a ser partíceps de les decisions, siguen quines siguen. Per contra els populars ens plantegen la Campanya Vàlium.

Una campanya enfocada a no dir res, a inmobilitzar, a que sigui minimalista en extrem per a no molestar a la gent d'esquerres i que l'inèrcia de l'estat provoque que soles vagen a votar ells. Però sense dir-nos les seues propostes i que se les encontre la gent després, com ha passat al Regne Unit. I de passada així ho enmascaren dins de no fer despesa econòmica. La no-campanya en resum.

A Alcoi, a banda tenim les Festes de Sant Jordi pel mig. I desde fa un temps que Peralta amb la seua columneta setmanal al periòdic local va alimentant la necesitat de no fer campanya electoral pel gastament que suposaria. És clar... a Alcoi és la única taula de salvament que els quedaria per anar-se'n fora del Govern Municipal, que sols anaren a votar ells. Les incontables barrabassades amb que estan acostumant-nos als alcoians sols podran acallades si hi ha un clima d'inmobilisme electoral. El PP és l'únic partit democràtic al que no li agrada que la gent vaja a votar. No sé si pensar que són herències del passat.

Ara bé si una Campanya Electoral vol dir què proposem a la ciutadania un alternativa per a millorar el nostre entorn, no vull una Campanya Vàlium. Si una Campanya Electoral significa signar un compromís amb la gent, no vull una campanya Vàlium. Si una Campanya Electoral és dir-li a la gent que s'ha fet bé o mal... no vull una Campanya Vàlium. Si una Campanya Electoral serveix per incitar a la gent al joc democràtic, com som demòcrates, no vull una Campanya Vàlium. Així que, ja sabeu què és allò de les campanyes vàlium i una mica el que pense al respecte.

Ha nascut una nova forma de fer política a Alcoi. Es denomina: "Pa lo que me queda en el convento..."

Doncs si senyors. Hi havíen formes i formes de com gestionar una ciutat. Fins i tot hi havia una que era la de no gestionar i tenir un projecte de ciutat curtplacista, i amb les mateixes mires que Rompetechos (que seria l'actual). Però evidentment, se'ns oblidava una. La nova forma. La del "Pa lo que me queda en el convento...". Almenys no podrem dir ja que el PP alcoià no innova.

Els ingredients són senzills. I cal juntar-los el més prompte possible, ja que a partir de maig esdevenirà impossible. Les dinàmiques electorals d'Espanya seran les que seran, però la gent no és tonta i sap que a Alcoi fa falta un canvi i per això l'Arguiñano local del PP... (que no sabriem denominar qui és realment, si els germans Peralta, Fernando Pastor, Rafa Sanus o Jordi Sedano...); s'afanya en tenir preparat l'escenari per a tenir totes les promeses cobertes i fetes. Les promeses electorals preguntarien alguns? Doncs no, les promeses fetes a amics de camí, com el Brugalero Ortiz per exemple; i per assegurar-se les traves des de dins de l'ajuntament per als propers quatre anys per un altre, amb la facilitació de llocs funcionarials de responsabilitat per als "amiguitos del alma".

La recepta és fàcil. O fem a corre-cuita tot el que ens falta per fer, o ja no ho farem. I per un altra banda, deixar correr marrons per a que se'ls menge qui entri. Exemples:

- Accelerar el projecte de l'Hotel de la Font Roja

- Frenar el possible la resolució de la Plaça de la Rosaleda per a que se'l mengi un altre el marró

- Licitar i donar el projecte del Boulevard per una burrada al senyor Ortiz

- Preparar el camí a SuBus per a que se li adjudique el transport universitari

- Modificar de tal forma una plaça de Jefe de Departament, per a que sols una persona (afí, és clar) pugui optar a ella.

- Posar a treballar a dit a dues persones que són del seu grat en un Museu fa poc

- Fer un Palau de Justícia amb diners municipal (ja s'ho vorà això de pagar-ho qui entre després...)

- No dotar a la Policia local d'uns mínims de material. (Les pistoles seran finalment d'aigua...)

- Accelerar el Polígon de la Canal, a pesar de llevar-li la partida pressupostària

- No crear ni una sola àrea per als més jovens, de trams d'edat complicats com ho sóc dels 12-17 anys

- Intentar continuar amb el projecte de Serelles, a pesar de les traves que hi té... entre d'altres com fer la conducció de l'aigua sense llicència...

- Consolidar el camp de golf a Xirillent... sense dir que el realment important del projecte són les vivendes que anirien al costat, i no realment la preocupació del camp de golf en si...

- I un etc. que no m'extranyaria que augmentara donades les presses que tenen

Ara ens surtiran amb el llop del tripartit, que si tal i que si qual... Que diguin el que vullguen, no és una cosa que em preocupe. De fet, no em fa perdre el son ni un moment. I segur que a vosaltres tampoc donada la imcompetència d'un només dels partits d'Alcoi que s'ha negat sistemàticament a escoltar i arrivar a acords amb aquells grups que estan a l'oposició per tal de poder sumar esforços.

Alcoi vol i necesita un Govern de progrés. I ells saben que s'han convertit en una trava per a la nostra ciutat. Ja ni les nostres Festes de Moros i Cristians es salven de les males relacions d'aquest Ajuntament, i el Consell les exclou de les ajudes a events turístics a pesar de ser d'Interés Turístic Internacional. Ja ni això es salva del seu afer negatiu per la nostra ciutat.

Així que ens tocarà suportar uns mesos més aquest tipus de política, la denominada "Pa lo que me queda en el convento...", canviar-la a partir del maig proper i oblidar aquesta dècada ominosa.