dimarts, 30 de novembre de 2010

Ha nascut una nova forma de fer política a Alcoi. Es denomina: "Pa lo que me queda en el convento..."

Doncs si senyors. Hi havíen formes i formes de com gestionar una ciutat. Fins i tot hi havia una que era la de no gestionar i tenir un projecte de ciutat curtplacista, i amb les mateixes mires que Rompetechos (que seria l'actual). Però evidentment, se'ns oblidava una. La nova forma. La del "Pa lo que me queda en el convento...". Almenys no podrem dir ja que el PP alcoià no innova.

Els ingredients són senzills. I cal juntar-los el més prompte possible, ja que a partir de maig esdevenirà impossible. Les dinàmiques electorals d'Espanya seran les que seran, però la gent no és tonta i sap que a Alcoi fa falta un canvi i per això l'Arguiñano local del PP... (que no sabriem denominar qui és realment, si els germans Peralta, Fernando Pastor, Rafa Sanus o Jordi Sedano...); s'afanya en tenir preparat l'escenari per a tenir totes les promeses cobertes i fetes. Les promeses electorals preguntarien alguns? Doncs no, les promeses fetes a amics de camí, com el Brugalero Ortiz per exemple; i per assegurar-se les traves des de dins de l'ajuntament per als propers quatre anys per un altre, amb la facilitació de llocs funcionarials de responsabilitat per als "amiguitos del alma".

La recepta és fàcil. O fem a corre-cuita tot el que ens falta per fer, o ja no ho farem. I per un altra banda, deixar correr marrons per a que se'ls menge qui entri. Exemples:

- Accelerar el projecte de l'Hotel de la Font Roja
- Frenar el possible la resolució de la Plaça de la Rosaleda per a que se'l mengi un altre el marró
- Licitar i donar el projecte del Boulevard per una burrada al senyor Ortiz
- Preparar el camí a SuBus per a que se li adjudique el transport universitari
- Modificar de tal forma una plaça de Jefe de Departament, per a que sols una persona (afí, és clar) pugui optar a ella.
- Posar a treballar a dit a dues persones que són del seu grat en un Museu fa poc
- Fer un Palau de Justícia amb diners municipal (ja s'ho vorà això de pagar-ho qui entre després...)
- No dotar a la Policia local d'uns mínims de material. (Les pistoles seran finalment d'aigua...)
- Accelerar el Polígon de la Canal, a pesar de llevar-li la partida pressupostària
- No crear ni una sola àrea per als més jovens, de trams d'edat complicats com ho sóc dels 12-17 anys
- Intentar continuar amb el projecte de Serelles, a pesar de les traves que hi té... entre d'altres com fer la conducció de l'aigua sense llicència...
- Consolidar el camp de golf a Xirillent... sense dir que el realment important del projecte són les vivendes que anirien al costat, i no realment la preocupació del camp de golf en si...
- I un etc. que no m'extranyaria que augmentara donades les presses que tenen

Ara ens surtiran amb el llop del tripartit, que si tal i que si qual... Que diguin el que vullguen, no és una cosa que em preocupe. De fet, no em fa perdre el son ni un moment. I segur que a vosaltres tampoc donada la imcompetència d'un només dels partits d'Alcoi que s'ha negat sistemàticament a escoltar i arrivar a acords amb aquells grups que estan a l'oposició per tal de poder sumar esforços.

Alcoi vol i necesita un Govern de progrés. I ells saben que s'han convertit en una trava per a la nostra ciutat. Ja ni les nostres Festes de Moros i Cristians es salven de les males relacions d'aquest Ajuntament, i el Consell les exclou de les ajudes a events turístics a pesar de ser d'Interés Turístic Internacional. Ja ni això es salva del seu afer negatiu per la nostra ciutat.

Així que ens tocarà suportar uns mesos més aquest tipus de política, la denominada "Pa lo que me queda en el convento...", canviar-la a partir del maig proper i oblidar aquesta dècada ominosa.