Serelles: llum al final del tunel

Fa menys de sis mesos que els alcoians i alcoianes dipositaren la seva confiança per a que a l’Ajuntament d’Alcoi es produïra un canvi de Govern. Però no sols volien un mer canvi d’un partit a un altre, sinó també amb una forma de fer les coses. Volien que els qui els representaren aportaren solucions i no problemes. Diàleg front l’enfrontament amb la societat. Que s’imposés el seny front a les imprudències. Una de les quals, va fer pensar als anteriors governants d’aquest poble, que podien deixar construir 1500 habitatges a una zona d’esmortiments d’impactes d’un Parc Natural.

Per a que ens posem en situació, aquesta actuació es va començar a fargar en l’any 2003, i si bé la Conselleria de Territori sols li va donar permís per construir la primera de les fases, el mal ja estava fet. Ni les advertències dels grups ecologistes, ni els dels grups de la oposició com la dels Socialistes Alcoians que s’oposaren des de un primer moment, pogueren fer canviar el rumb d’aquesta insensatesa. El resultat tots el coneixem, una urbanització inacabada a l’estil de Seseña a Toledo en xicotet, persones que havien mostrat interés en adquirir-les i/o les tenien ja comprades sense casa ni diners... Una situació extremadament greu. Una herència més del Partit Popular que calia resoldre.

Amb l’empresa Luxender en concurs d’acreedors, amb un obra inacabada, amb clars símptomes d’abandonament i vandalisme; no podíem mirar des de l’actual Govern a un altre costat i deixar que acabés sent un barri fantasma. No és un projecte que els Socialistes Alcoians creiem necessari des d’un primer moment: ni perquè veiem que hi havia una demanda reial d’eixe nombre i tipologia d’habitatge, ni per la dispersió de la ciutat en barris disseminats, ni perquè medi ambientalment era sostenible. Però com deiem, no podíem deixar-lo així.

D’eixa forma hem agafat el bou per les banyes i vàrem decidir rescindir el contracte amb l’empresa, per a que deixés de ser Agent Urbanitzador. No són decisions senzilles. Però un Govern està per a prendre decisions. I després de parlar amb el jutge que porta el cas de Serelles, i de una tasca importantíssima dels tècnics de l’Ajuntament hem decidit executar eixa rescissió.

I el que deuen de saber els alcoians és que a l’Ajuntament en aquest cas en concret, no tindran que abonar un euro més. Hi han més de tres milions i mig d’euros d’avals de l’empresa en els bancs, avals que garantien la qualitat de l’obra i la seva finalització. Executarem eixes garanties, que els bancs no poden retenir ni denegar-los, i amb eixos diners podrem acabar la urbanització, així com els serveis que restaven (una connexió, dipòsits d’aigua per al consum, etc.).

Serà un procés que durarà al voltant d’un any per a poder començar a treure el concurs. Costarà, però donarem seguretat i garanties a proveïdors i compradors. El mal ja estava fet, però no podíem abandonar a les persones. D’esta forma el Govern que encapçala el nostre Alcalde Toni Francés, resol un dels majors problemes i de les pitjors herències que ens havia legat el desGovern de Sedano amb celeritat, eficiència, decisió i solvència.

Educació sense futur

Una ombra se'ns posa al damunt. Una més. Però una que compromet el futur, i això ja és realment seriós. Perquè no podem concebre un futur sense la formació del nostre present. El futur que suposen els xiquets i xiquetes, els joves de l'avui. Reduir la despesa educativa és comprometre la formació de tota una generació i produir més pobresa, més exclusió i més desigualtat.

Per a mi,  l'educació pública suposa un pilar fonamental per a la consecució de la igualtat d'oportunitats i l'equitat social en la nostra societat, per això, és la nostra responsabilitat mobilitzar-nos per a denunciar unes retallades en educació sense precedents, que a més de perjudicar laboralment als docents, suposen un atac a la qualitat de l'educació pública.

De fet, existeix una relació directa entre el nombre de professors i el grau de fracàs escolar, amb el que aquestes retallades podrien suposar un augment del fracàs escolar a Espanya. Les retallades d'avui, es pagaran demà i els principals perjudicats seran els alumnes per la reducció de la qualitat educativa, i per tant el futur de la nació serà més complicat al no tenir una societat fermament formada i qualificada. Només amb més educació sortirem de la crisi ja que a més ensenyament més possibilitats de trobar una millor ocupació i avançar.

Cada euro que es retalla en educació és un euro menys que s'inverteix en el futur d’Espanya. La senda que està marcant el PP és un atemptat als fonaments de la nostra societat per a les pròximes dècades. Cal recordar a la societat que l'educació és una prestació fonamental de l'estat del benestar, encara que el PP sembla no compartir ja que únicament defensen el seu propi benestar.

Amb aquestes accions el tío Rajoy, Fabra i els seus secuaços demostren que per a ells i els dirigents del seu partit l'educació no és un dret sinó un privilegi al que només han d'accedir qui tenen un alt poder adquisitiu, restringint així la llibertat i el dret de tots els espanyols d'accedir a un ensenyament de qualitat. Trist realment.

A més s'agreuja a Comunitats com la Valenciana. Aquest any es preveu l'existència de prop de 900 classes prefabricades, en les quals estudiaran al voltant de 19.000 alumnes valencians (el 40% dels quals es situen a la província d’Alacant). El cost mig de cada barracó es situa al voltant dels 10.000€. Uns 9 milions d'euros al any. Molts nous col·legis podrien fer amb eixa xifra? A qui beneficia aquest nombre desorbitat de barracons? A banda 62 Conservatoris de música tenen un perill real de tancament per la manca de pressupost, el 30% dels Centres Educatius registraran problemes bàsics, etc. Tot un desgavell.

I per a acabar-ho de rematar, tenim al nou Conseller José Císcar que en declaracions del passat 22 de Setembre ja insta a les iniciatives privades a ser les que facin els nous centres escolars de la Comunitat Valenciana. Una forma de crear més si cap desigualtat entre els ciutadans i que els Centres Públics en poc temps siguin guetos d'aquells qui menys tinguin... Amb aquest tipus d'educació, hi haurà menys futur... Quina por!

4 Explicaciones Básicas para Principiantes en Sanidad Pública

Disculpadme, pero hay veces que me enciendo y esta es una de las ocasiones, al escuchar a Luis Rosado, nuestro Conseller de Sanidad de la Generalitat Valenciana hablando de su materia. Son variopintas las burradas que se escuchan estos tiempos y que la gente acepta sin más. Espero que por desconocimiento y no por dejadez o ceguera inmensa. Pero intentaré dar una pequeña traducción de lo que se comenta por ahí. Me dejaré muchas afirmaciones, pero ahí van algunas deficiones y su explicación:

COPAGO: Es una denominación FALSA. La verdadera sería REPAGO. Que yo sepa y hasta que no me demuestren lo contrario con mis impuestos pago ciertos servicios públicos, entre ellos la Sanidad, ¡¡¡que es universal y gratuita!!!. Lo que se debe de hacer es tener una mejor gestión de recursos, y así seguro que no faltarán "los dineros" que decía mi abuela. En los círculos entre los que se justifica esta propuesta, se alega con el pretexto de "reducir todo lo superfluo". ¿Para quién es superflua la sanidad? ¿ Y la educación? ¿Y el desempleo, se debe de dejar a las familias tiradas? ¿Será acaso en Servicios Sociales, en un momento en que las penurias de la gente se encuentran en un momento crítico? ¿Será acaso supérflua la Dependencia?. Desde luego, ya sabemos que hay un modelo en concreto sí que lo considera de esta forma a tenor de sus declaraciones y actuaciones. Por mi parte, y creo que por parte del partido en el que milito, nunca lo sería.

40% DE OCUPACIÓN, CERREMOS HOSPITALES: Luis Rosado decía esto y matizaba posteriormente que debían de cerrarse alas de un Hospital para simplemente "conseguir el máximo rendimiento del sistema sanitario sin necesidad de cerrar nada". Aunque dice cerrar espacios, porque no se llega a cubrir el cupo del 40% de ocupación, debemos recordar que la Comunidad Valenciana es la segunda Comunidad con menos camas por habitante. Estas declaraciones por tanto supondrían un reconocimiento de mala gestión: tener menos camas por ratio que nadie... y que encima sobren; cuestión inédita en todo el Estado. Por otro lado me sorprende leer esto, cuanda con un simple vistazo de Google aparecen noticias de Hospitales Valencianos con camas en los pasillos saturados en 2005, en 2007, y este mismo año en 2011. Mucho han cambiado las cosas en muy poco tiempo, ¿verdad?

TENEMOS CAMAS DE SOBRA EN LA COMUNIDAD VALENCIANA: Mentira. Queremos confundir a la ciudadanía sumando uvas y peras. La Sanidad Pública, que es la que pagamos con nuestros impuestos y a la que deberíamos de exigir su perfecto funcionamiento como decíamos antes, tiene muchísimas carencias, entre ellas la del ratio de camas por habitante. Aquí el Partido Popular suma las camas de los Hospitales Privados que van proliferando por nuestra geografía. Es más, por contra, se recochinean de nosotros: con dinero público se crean Hospitales (Alzira, Manises, Denia, Torrevieja...); que pasan a ser gestionados por empresas privadas. Manos amigas, que se aprovechan de los ciudadanos, puesto que se aprovechan del dinero público. ¿A quién no le han ofrecido después de meses de espera para una mera consulta derivarlo a la privada?. Al usuario final, si no paga le puede dar igual, pero debe de saber que aceptando esa prebenda está destinando dinero público de lo que costaría su tratamiento y/o hospitalización a un empresario que se enriquece a cada paciente que le llega con dinero público.

EL MODELO DE SANIDAD DE LA C. VALENCIANA SE EXPORTARÁ CON EL PP (Manuel Cervera, Ex-Conseller de Sanidad, 19/04/2011): Finalmente, ¿es esto lo que querremos los españoles para nuestra Sanidad Pública? Según el Conseller de Sanidad, este será el modelo que se exportará a partir de Noviembre si el Partido Popular se alza con la victoria en las elecciones generales del próximo 20N. Para ellos es un orgullo y un modelo ejemplar. Para nosotros, que lo padecemos, muy diferente. Pero no sólamente es una mera impresión subjetiva: la FADSP (Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública), y como cada año, nos da la peor puntuación a nivel de CCAA en materia de Sanidad. Y por desgracia con una diferencia destacada. Pongamos unos pocos ejemplos y sencillos del por qué:

- El gasto Sanitario per Cápita, el 2º más bajo por delante de Balerares.

- Un gasto farmacéutico desmesurado (no hay una gestión eficiente por tanto en los medicamentos), que además se agrava porque no utilizamos genéricos (sólo un 5'58% frenteal casi el 15% de Andalucía, por ejemplo).

- La valoración global de percepción que tenemos de la Sanidad Valenciana es la peor de todas las Comunidades autónomas... normal por otra parte.
- La mejora de la Sanidad desde que es competencia de las CCAA se sitúa en un 19,61 puntos. La tercera peor sólamente por detrás de Asturias y Castilla León; y alejada tremendamente de las mejoras que han tenido en otras comunidades como Navarra, País Vasco o Cataluña que se sitúan entre los 40 y los 60 puntos de mejora.

¿Es esto lo que la gente quiere? No lo creo... Ahora bien, la dinámica y la cresta de la ola en la que se siente el Partido Popular le empuja a mostrar su verdadera cara, aunque sea a pinceladas antes de las Generales. Se van diciendo barbaridades, se van desmintiendo... y luego cuando las hagan, dirán que ya las habían avisado. Por cierto: avisado, que no propuesto... Ya que las propuestas en cualquier ámbito de la política actual deben de ser tan turbias y oscuras en el seno de la Calle Génova, que ni se dicen para no asustar a la gente.

Aunque... en el fondo y por desgracia, la gente lo sabe... y a pesar de ello las perspectivas son que el voto sea de color azul en gran medida. Así pues, deben de conocer el valor de su voto. Y entre otras cuestiones el valor de su voto es el valor que le darán al modelo que se quiere establecer en pilares fundamentales del Estado como lo son Sanidad, Educación, Dependencia, Servicios Sociales, etc... Si éste es el modelo que se quiere exportar de Sanidad... uff... poco valor le damos a la Sanidad Universal y gratuita de este país...

Polítiques Joves, Polítiques que es fan amb ganes

Al llarg d'aquestos dies, a Alcoi hem pogut gaudir del "Fòrum d'Educació, Ocupació i Noves Tecnologies" que l'INJUVE depenent del Ministeri de Sanitat, Polítiques Socials i Igualtat, juntament amb l'Ajuntament d'Alcoi han organitzat.

He estat bastant pendent del tràmit. Des de la seva gestació i estat embrionari, fins la seva posada en marxa. I continuaré estant pendent avui que els xics i xiques d'ADINUT, l'empresa de Lora del Río (Sevilla) que està especialitzada en fer aquestos cursos, acaben per donar l'última xerrada ara a migdia. A eixes hores, més de 600 xavals de secundària, batxiller i cicles formatius hauran passat pels seus consells, xerrades, tallers, etc. Tot un èxit que també pogueren gaudir professors en una cita el passat dimarts, i els propis pares ahir mateixa, dimecres per la vesprada.

I creia necessari parlar d'açò en concret, perquè és la primera vegada en molts anys que a Alcoi se celebren Jornades enfocades per als més Joves. Ja estava bé de parlar de Joventut i fer-ho directament amb referències a botellons, follons, fracassos escolars... I ja estava bé de parlar de polítiques juvenils, fent solsment un viatge a la neu anual. Únic bagatge dels qui estaven en la bancada del Govern fins Maig. Un bagatge patètic.

Els amics d'INJUVE i ADINUT han realitzat una tasca ingent, espectacular. Els xavals que han passat escoltaven coses que els implicaven, que coneixien i que no sabien les repercussions, i han estat atents i participatius en tot moment. Els professors han après una nova forma de com connectar amb els joves que tenen a les aules al seu mateix idioma. I els pares, els perills i avantatges de la ferramenta més gran del món: Internet.

En un món en desajustament, en una societat en crisis (també de valors), en un Ajuntament amb pocs recursos, no podem a pesar de tot oblidar-se d'aquells qui seran el nostre futur, els més joves. I si no hi ha diners, cal suplir això amb imaginació, feina i de forma certera. Al final del camí, la política es fa amb ganes. I més ganes que les que teniem Ajuntament, INJUVE i ADINUT per treballar pels nostres Joves Alcoians, per fer algo de profit reial per ells, no hi havien a altres llocs. El resultat, un èxit de Fòrum amb la participació d'un Director General i una Ministra inclosa.

Al final, les polítiques de Joventut, i la política en si, es fan si hi han ganes... Surten dels calaixos si hi ha convicció. I continuem tenint-ne: ganes, convicció i compromís envers els nostres ciutadans. I per tant, continuarem fent coses. I per tant continuarà el dinamisme a la nostra ciutat. Ja ho voreu. Feia falta.

#75FGL

En una guerra es produeixen desgràcies. Sempre. Mai hi ha res positiu en cap conflicte armat. I menys entre germans. Culpa de tots i de ningú. Culpa d'uns pocs. Culpa d'exaltats. Culpa de qui mostra ira. Culpa de qui no té pietat. Culpa de qui no vol escoltar. Culpa de qui no vol aprendre. Culpa de qui no vol perdonar. Culpa de qui empunya l'arma. Culpa de qui ho consenteix. Culpa de qui mira a un altre costat. Culpa dels qui no toleren. Culpa de qui es desenten. Culpa de qui no plora. Culpa de qui estigui tranquil.

Hui fa 75 anys l'ira el disbarat i la irracionalitat, ens va arravassar a un geni que devia d'haver continuat escrivint durant anys i anys. Un Federico qui mirava per damunt del muscle a Miguel Hernández, i que de totes formes compartia criteris. Un Federico que han volgut matar per oblit. El seu cos potser no el trobarem. Les seues idees i lletres, per sempre estaran al nostre cor.

Avui transcric un dels seus poemes. Concretament "Romance de la Luna", escrit al 1928. Gaudiu-lo:

La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira mira.
El niño la está mirando.


En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.


Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.


Niño déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.


Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
Niño déjame, no pises,
mi blancor almidonado.


El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.


Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.


¡Cómo canta la zumaya,
ay como canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con el niño de la mano.


Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
el aire la está velando.

Europa: El origen perdido

Europa nació tras la Segunda Guerra Mundial, con la necesidad de reconstruir un continente lleno de resentimientos y desconfianzas. Reconstrucción a base de acero y carbón, estructura y energía que pusieron en 1951 el punto de inicio a lo que hoy conocemos como la Unión Europea. Nunca en ningún sitio se ha desarrollado un sistema jurídico y político igual entre diferentes paises. Nunca se han puesto en común tantos intereses. Nunca de la solidaridad entre paises y de sus acuerdos habían nacido tantos proyectos. Una forma de hacer política común: un espacio para la libertad, la seguridad y la justicia. Una moneda única para contrarrestar el poder del dólar americano. Pero algo se truncó en el camino, un punto de inflexión a mi parecer, la no ratificación de la Constitución Europea.

A partir de entonces lo que eran acuerdos, se tornan en negociaciones para la felicidad de unos y la tristeza de otros, sin pensar en el bien común. A partir de entonces, hay quienes mandan más y hay quienes pintan poco. A partir de entonces las respuestas a los especuladores de la banca se tratan de uno en uno, y no en conjunto hasta que puedan afectar a un poderoso. A partir de entonces la solidaridad entre pueblos decae. A partir de entonces, la Unión Europea es mero observador de cualquier problema que afecta al mundo. A partir de entonces, las respuestas sobre cualquier tema se demoran porque no hay un Gobierno Central Europeo fuerte, con autoridad, con voz.

Curiosamente el declive de la Unión Europea coincide con una serie de gobiernos europeos del ala conservadora, especialmente de aquellos a los que se escucha, de los denominados "fuertes". Mera coincidencia deduzco que será para algunos... Aunque no lo es tanto para mí...

Por todo esto mi habitual eurofília, el proyecto que creía beneficiaba a millones de europeos, se está conviertiendo poco a poco en lo que nunca había sido y nunca había querido, en euroescepticismo. Espero que cambie. Espero volver a ilusionarme con Europa. No lo olvido, le debemos mucho al Viejo Continente, especialmente nuestro país que ha recibido miles y miles de millones de euros... Esperemos que el enfermo, se cure... Aunque a día de hoy y a mi parecer, Europa parece que está en estado terminal.

Rumore, rumore, rumore...

¿Qué es un rumor?

Un rumor en fútbol es la posibilidad, normalmente ficticia, de un hipotético fichaje por otro equipo

Un rumor en el amor, es una posible aventura en una noche de locura y desenfreno, y que puede surgir simplemente por ver hablando a un par de personas tomando una copa juntos.

Un rumor en un matrimonio, es una posible separación, por el hecho de ver comprando cada uno por su lado a los dos integrantes del mismo.

Un rumor en ciclismo, es un posible dopping que nunca se confirma.

Un rumor en política, es una posible lista electoral, en la que habitualmente el que entra en las quinielas puede salir, y quien no ha salido nunca acaba entrando.

Un rumor en el trabajo, es preguntarse sin confirmar,  si el compañero/a de turno se ha cambiado de casa porque le han subido hipotéticamente el sueldo.

Un rumor en Telecinco, es cualquier tema que afecte a un pseudo-famosillo... aunque de este circo, del que ir al baño y pasarse 5 minutos implica habérsela cascado, mejor no hablar

Un rumor en el periodismo, es un chivatazo que después se debe de constatar y que en muchas ocasiones no se confirma y se queda en los cajones.

Un rumor en Defensa, es una prevención para poner en cuarentena, y analizar una amenaza que normalmente acaba en nada (gracias a dios)

Un rumor en una guerra, es una mentira para loar a tropas y ciudadanos; para que piensen que van ganando, animar al espíritu nacional del pais y recaudar más fondos para esa misma guerra.

Un rumor en un colegio, es un posible beso entre dos niños.

Ahora bien:

Un rumor en economía, parece que sea un hecho constatado y refutado, por el cual una panda de sinvergüenzas cabrones especuladores intentan lucrarse de un pais (ya parece igual el pais que sea, simplemente con que tenga el suficiente dulce para llevarse a la boca, ya les sobra), llevándolo a la ruina y aprovechándose de sus migajas para componer su propio imperio personal, a costa de las prestaciones y los servicios públicos mínimos exigibles de la gente de la calle. Gente que dicho sea de paso, les importa una mierda.

¿Rumores? ¡¡¡Mierdas de rumores, rumores, rumores...!!!

En record dels companys dels Joves Laboristes de Noruega (AUF)

La meua total repulsa, indignació, rebuig i condemna cap als atemptas terroristes de caire polític a Noruega, on desenes de Joves Laboristes, entitat germana dels Joves Socialistes d'Espanya i membres actius de la IUSY varen perdre la vida a mans d'un extremista, amb la lamentable ironia que suposa el fet que els Joves Socialistes Noruecs estaven precissament recordant-se dels Joves Socialistes assassinats a la Guerra Civil Espanyola.

A més, vull expressar tot el meu recolzament a les famílies de les víctimes tant dels Joves com d'aquells que varen perdre la vida també a la Seu del Govern Noruec.

Hui és un dia trist, molt trist en la vida d'aquest Jove Socialista que us parla. I se'ns dubte el Festival Internacional de la IUSY que transcorrerà a Salszburg a partir de dilluns, vindrà determinat per l'horror i la tristesa d'aquells qui deurien d'haver-nos acompanyat en aquesta convivència intercultural.

Sols em queda dir una cosa que repeteisc de paraules de Rubalcaba d'avui mateix al Comité Federal de JSE: "L'enemic dels demòcrates és la por i el odi. Davant de tot això firmessa democràtica. L'atemptat polític no assolirà acabar amb la paraula, l'acord i la tolerància."

Jo no estic content

Passen els dies... i es fan setmanes... i mesos... I el meu estimat bloc, continua al meu cor i cap... però no acaba de tornar a arrencar. Una persona a la que aprècie em va dir que fins que no tornara a indignar-me per alguna cosa no tornaria a escriure. I tenia raó. Hui estic indignat. Per contra a més, del que està passant a la ment de la majoria de la gent. Jo no estic content de que sols es quede amb el fet de que Camps ha dimitit.

No ens quedem amb l'argumentari del Partit Popular, dient que és un acte de generositat cap a la ciutadania. No. Baix el meu punt de vista, i crec que és compartit per molts, hagués estat una responsabilitat POLÍTICA el fet que desde el primer dia de la seua imputació, hagués deixat el seu càrrec públic, fins que la sentència fora ferma. Una responsabilitat política que és independent de la responsabilitat JURÍDICA a la que s'exposa amb els càrrecs que se li imputen; i que no són simplement els 4 trages.

Estem parlant que un empresari, del qual va rebre aquest i més obsequis, com així queda reflectit a les conversacions registrades, es va fer amb contractes milionaris. Parlem que la persona dels obsequis, que era un "amiguito del alma", va crear un partit polític simplement per debilitar a un altre. Parlem que la persona dels obsequis està implicada amb la presunta financiació irregular del Partit Popular amb la complicitat de Camps i d'altres. Estem parlant de que se'n va a més, acusat de corrupció política. Així que oblidem-se del fet que volen minimitzar i que diuen que simplement eren "4 trages".

Se'n ha anat, però no puc estar content, reitere. Encara queda per aclarar moltíssim. I encara es queden moltes persones impunes políticament a l'espera de que se'ls jutge judicialment. Com ara "Ric" Costa, que dedueisc, ha estat part fonamental en la dimissió del "Molt Honorable" prenent-se una venjança en plat fred pel seu aïllament temporal de fa uns mesos. I per si tot fora poc... el cognom de "Fabra" no sols se'n va del panorama polític actual, sinó que torna amb més força si cap. Una família al més pur estil sicilià, on pareix que l'Omertà impera i està establerta com part fonamental de supervivència. Que déu ens agafe confesats, com diu el refrà.

Un déu/Déu (majúscula-minúscula.. tant se val, no crec que es cabregi per eixa nimietat) al que s'aferra Francisco Camps i al que li agradaria semblar-se, com màrtir per la pàtria i tots els valencians. Ara bé, per molt màrtir que vullga ser... Per molt sacrifici que fací... Per molt contenta que estigui la població amb eixa dimissió... Jo no estic content...

El partit es juga a casa, el partit es juga a Alcoi

Si. Pareix mentida. Però el diumenge no s’elegeix el proper president del Govern. A cadascú quan li toqui, i el temps de demanar explicacions el Govern Central serà d’ací a uns mesos. I el que deuria de parlar ara i ací és Camps i essencialment Sedano. Dos amics…

Jo avui parle d’Alcoi. Com toca. I no sóc endeví (agorero en castellà, per entendre’ns), ni m’agradaria parlar malament, encara que és complicat. Què més m’agradaria dir que Alcoi ha viscut als temps bons un gran avanç; i que en temps més roïns ha estat capaç de no perdre la iniciativa… però no pot ser. M’hagués encantat parlar des de l’oposició, que a Alcoi s’han fet coses bé i malament; i que per això deuríem de millorar; però m’és impossible. M’hagués agradat dir podien haver estat més positives algunes actuacions; i no la pràctica totalitat. M’hagués agradat dir que han escoltat a aquells qui hem proposat; però no han volgut assolir res aliè a la seua idea quadriculada.

M’hagués agradat que la posició sobre la construcció de la Font Roja hagués canviat a l’escoltar a la gent. M’hagués agradat dir que han compartit interessos amb els ciutadans; però amb contractes com els de la constructora Ortiz al Boulevard pareix que sols hagen compartit interessos amb amics. Que no han desfet coses que anaven bé, i que han construït d’altres que han resultat positives per a la ciutat. M’hagués agradat escoltar reconèixer algun error amb Serelles o la Rosaleda; però sols han hagut insults a col·lectius que han fet la seua tasca correctament. M’hagués agradat dir que Sedano ha perdut algun debat… però no ha assistit fins avui a cap. M’hagués agradat… però no.

Han estat quatre anys nefasts per a la nostra ciutat. Enfadat amb el Govern de València, les úniques inversions que ara mostren com pròpies han estat les del Pla E (o Pla Zapatero) i l’autovia, ambdues del Govern Central del Partit Socialista. Per un altra banda, m’espanta la paraula “Canvi” a política. De massa recurrent, perd l’essència. Així doncs direm que cal una espenta. Una bona espenta. I l’experiència d’aquests deu anys ha demostrat que és impossible que ho faça el partit que governa la ciutat actualment. I sent més o menys objectiu, (però intentant acostar-me a eixa idea, de veres); si no mirés ni segles polítiques i solsment veiés la gent que la composa i les propostes que fan, podria arribar a la conclusió que aquella llista que porta a Toni Francés al capdavant, seria l’opció més encertada. Se’ns dubte a més a més.

Persones com tu i jo. Persones que han demostrat la seua valia al món professional i que donen molts/moltes d’ells/elles el primer pas cap a la política, amb la responsabilitat que comporten unes sigles que tenen més de 130 anys, i una possibilitat reial de ser qui governi aquesta ciutat. Persones encapçalades per un bon gestor, i no una mera persona que cau millor o pitjor. Un bon gestor com fa falta d’una vegada per totes a aquesta ciutat. Gestor de persones i recursos, per a afavorir a les persones i a la ciutat. Per afavorir-te a tu, que vius al teu barri i que vols que se’t recordi dia a dia, i no cada quatre anys.

I propostes realistes, per a fer ja mateixa (que el poble no ens espera i ja hem deixat passar massa trens); combinat amb projectes innovadors per tenir de nou la capitalitat de l’interior del País Valencià. Amb una idea de fons, la d’associar de nou el nom d’Alcoi a una idea de progrés i prosperitat. I amb un altra fita, aconseguir ser cohesionadors de la ciutadania. De no disgregar-la. D’entendre-la una a una, i com a col·lectiu al mateix temps. I eixa responsabilitat dura, davant de quatre anys que seran molt ardus, cal que ho portin endavant el grup més preparat i més responsable per una banda, i el partit més consolidat que tingui les arrels més fermes de tots aquells que es presenten per un altra; i aqueixos se’ns dubte són de nou Toni Francés i els Socialistes Alcoians.

I per demostrar-te a més que no sols són les millors persones per portar-ho endavant, podria parlar-te de projectes concrets que els Socialistes Alcoians s’han compromès amb tu i amb mi, per a la nostra ciutat i que de segur t’agradaran. Podem parlar del Centre de Recuperació de Fauna, del Turisme Jove i l’Alberg del Partidor que serà part del REAJ (Xarxa Espanyola d’Albergs Juvenils). Podem parlar del Centre de Dia de Batoi, i de l’oficina a l’esportista al Francesc Laporta. Podem parlar d’Alcoi L@b i dels Plans de Mobilitat Urbana. Podem parlar del Projecte de la Fundició (o Foneria, tant se val), i d’impulsar la cultura mitjançant una agenda com toca (APACA). Podem parlar del Pla Integral de Joventut, o de la millora de l’educació infantil 0-3 anys. Podem parlar de l’adequació del casc històric o del Projecte Emprenedor per aquells qui vulguin iniciar el seu camí a l’empresa. Podem parlar de polígons industrials mancomunats i d’espais per a un Parc Tecnològic que no estigui a la Canal...

Podem parlar de tot açò i més, encara que segurament, tu que estàs fastiguejat d’escoltar promeses  simplement vols escoltar que canviaran les formes de fer les coses, d’escoltar-te quan et queixes... I amb Toni Francés i els Socialistes Alcoians també canviaran eixes maneres. Fugint de personalismes i autoritarismes. Fugint del populisme barat d’alguns partits d’Alcoi i d’adulacions vanes. Pensant amb i per tu per damunt de tot.

Tots tenim part de culpa i som corresponsables de millorar el nostre àmbit més proper. I qui té poder de decisió sobre la nostra ciutat no està exempt d’eixa incumbència. Ben al contrari, en té més. Sedano és responsable per tant de molt del que a Alcoi ha passat. És temps, aleshores, de que nosaltres compartim corresponsabilitat cap la nostra ciutat i votem en conseqüència. La responsabilitat del que passi a Alcoi, passa també perquè no t’abstingues. Si t’abstens també ets part implicada si el que surt no t’agrada.

Així que diumenge cal que tots formem part de la solució que Alcoi mereix. Una solució que està lligada indefectiblement a Toni Francés. No t’enganyaràs. I en el fons tu que saps que açò es juga a casa, que es juga a Alcoi, saps que la millor opció de nou es que torne un Govern Socialista a la nostra ciutat. Vota en conseqüència. D’eixa forma finalment, guanyarem tots els alcoians.

Joventut, tot un camí per encetar

Joves, els grans incompresos de qualsevol societat. “Jo quan era jove….” És una de les frases recurrents, que s’escolta cada vegada que es vol fer comparativa amb una época pasada, rememorant allò que temps passats sempre fóren millors. Per un altra banda, s’escolta recurrentment, i cada vegada per més polítics, allò de “La Joventut és el futur”. Us dic una cosa: desconfieu d’aquell polític que ho diga. El futur del jovent és avui i ara. I necessita actuacions per al seu desenvolupament JA. Els polítics conèixen als joves? Saben de les seues necessitats? Puc afirmar rotundament que alguns SI, i d’altres un NO amb majúscules

Context actual

Els joves d'avui dia tenen una identitat arrelada i, en general, poc coneguda per a la resta de la societat, que no sempre entén bé les seves actituds i pautes de comportament i de vegades les enjudicia a través de prejudicis i clixés equívocs, en lloc d'enquadrar-les en el context que envolta a la joventut actual.

Qui som els jovens alcoians?

Per a saber què oferir-nos, primer se’ns deu de conèixer i vore què ens fa falta. Els joves alcoians som els joves més preparats de la història. I per desgràcia potser siguem els primers que no millorem la situació dels nostres pares. Els joves alcoians som actius i amb unes profundes arrels democràtiques. Si no fos així i a pesar de les traves de l’Ajuntament, mai s’hagués pogut constituir un Consell de la Joventut, o una associació per exigir-li un concurs públic just, o no s’hagués fet mai una manifestació d’Anonymous, o no hi hauria una Ràdio Jove, etc.

Situació alcoiana

Ací podem vore les dades objectives, i són per possar-se a tremolar. El desGovern de Sedano ha fet envellir la nostra ciutat. En 2009 hi havien 408 joves menys que l’any anterior. En 2010 eixa xifra augmentava fins els 510 menys que l’any 2009. Penós, vergonyós. Una realitat incontestable. Una situació a la que arribem per no oferir-nos expectatives a la nostra ciutat. No hi ha un lloc per a l’oci dels 12-16, no es fan polítiques actives i transversals, no hi ha cap espai per als joves, no hi han oficines municipals per a l’assessorament de temes com l’emancipàció, el treball, el turisme jove, no ha hagut vivenda VPO… I damunt, ens compliquen l’accés als nostres estudis, com el cas flagrant de l’STU, per posar sols un exemple…

Cal un canvi de dinàmica

Els Socialistes Alcoians ho ténen clar. Els joves dissenyaran què volen fer. Desde un estudi previ, amb totes les dades possibles; desde el coneixement de la realitat per combatre-la amb accions transversals. Hi ha un projecte per a fer un Pla Integral de la Joventut, que ja compta amb més de 70 fulls plens de propostes que s’han conseguit parlant amb molts joves i moltes associacions; i que deurà de ser revisat pels mateixos joves, per adequar les propostes que allà estan, a les seues prioritats. Accions a curt, medi i llarg termini.

Propostes reals, per a temps complicats

Què més ens agradaria als Socialistes Alcoians que dir que podem fer el projecte de la Fundició en 4 anys. No sabeu quant voldríem comprometre’ns en dir que l’IVVSA ens projectaria cases d’VPO a la zona del Partidor per revitalitzar-lo. Però sabem que són temps complicats, i que ací a l’Ajuntament d’Alcoi ens haurem d’enfrontar a uns comptes en roig, obra de la mala gestió del Partit Popular i de Sedano.

És per això que la base de la qual partim será el Plà Integral de la Joventut, que englobarà qualsevol acció que tingui que vore amb nosaltres. Allà es tocarà matèries que ens interesen, en totes les àrees a les que hi té competència l’Ajuntament… Oci, cultura, esport, habitatge, ocupació, emprenedurisme, noves tecnologies, medi ambient, turisme… Tot tindrà un apartat especial i es deuran de fer actuacions al respecte. Exemples com l’assesorament amb les Oficines d’Emancipació i Habitatge, la Factoria Jove per als nous creadors de qualsevol tipus de forma d’art, la creació d’espais d’oci dins de la ciutat per als joves de 12-16 anys… és un compromís per a que Alcoi sigui porta d’entrada i no de surtida dels Joves Alcoians.

I a més, hi ha una necessitat d’un Espai propi, que recupere la vitalitat de l’antic Espai Jove. I aquest emergirà al Partidor, punt neuràlgic de totes les polítiques joves del proper Govern Socialista a la ciutat. A més, comptarà amb un Alberg Juvenil que formarà part de la xarxa de Albergs Juvenils d’Espanya (REAJ); tal i com es va comprometre el Director General de l’INJUVE en la seua visita a alcoi, Gabriel Alconchel.

La visió dels Socialistes Alcoians per als joves és prioritària, essencial i pilar fonamental de les decissions que es prenguen a partir del 23 de Maig.

Per què Toni Francés i no altre partit?

Davant de la incapacitat demostrada del Partit Popular, els petits exemples per quedar bé del Bloc i les propostes utòpiques d’Esquerra Unida en materia de joventut; els Socialistes Alcoians oferim una visió integradora i reial, amb propostes que es poden fer a partir del 23 de Maig. La joventut, com hem vist abans, no ens espera i necesita d’un canvi de dinámica. Ara mateixa, vist lo vist votar als Socialistes Alcoians amb Toni Francés al capdavant és un vot segur, un vot per a la joventut d’aquest poble.

Reflexions de l'inici de Campanya, a mode de twitter

Si alguna cosa ens ha ensenyat als polítics, pseudo-polítics o als qui ens agrada aquest món la xarxa social twitter és a ser breu i concís en les reflexions i les paraules. És molt tard, de matinada i encara amb coses que fer per a demà matí de bon hora. Avui no faré vídeo, ja que editar-lo i esperar-me a que es munte, tardaria bastant. A la propera continuarem amb eixa forma de estar amb vosaltres que m'ha agradat i està ajudant-me a nivell personal a donar-me compte (ja ho sabia, és més constatació), que estic molt allunyat de saber parlar bé. I em done compte, que escoltar-nos a nosaltres mateixos i (pitjor) vore'ns és una tasca dura i ingrata... però que et fa pulir errors. Continuarem amb ella.

Però no volia anar-me'n al llit sense fer una sèrie de reflexions. I com estic cansat, i molt, ho faré de mode breu, a lo twitter, per a no extendrem massa (improbable?)

Comencem:

BILDU: Es presenta. És complicat, però han estat els jutges qui així ho han determinat. És fotut implicar en el joc democràtic a qui es constata que és amic de terroristes... però és igual de reprotxable tancar-li les portes a algú perque pense de forma diferent a tu, per molt nacionaliste que sigui.

CIS (general): Enquestes dolentes, però amb doble fil. Històricament el PSOE sempre té millors resultats que el que li donen les enquestes, i aquesta és del mes de març, abans de l'adeu de ZP. D'ençà ha canviat la perspectiva de la gent bastant.

CIS (CV): Enquestes de pel.lícula de terror, amb de nou un doble fil. Si no mirem diputats, i mirem la cara B de la enquesta: descontent dels governants, pensament de gestió, etc. Ens trobem amb un panorama on si la gent s'implica de debó, hi poden haver sorpreses per a aquells que pensen que ja està tot decidit.

CARTELLERIA A ALCOI: Hi han menys parades, menys llocs que mai. I no conte el Centre, dic fins i tot altres barris històricament amb valles per a la publicitat electoral. Serà que els del PP no volen ni ensenyar la poteta? Tanta por li tenen a estes eleccions? És la constància de que saben que perdran?

REPARTIMENT DE CARTELLERIA Deuria de ser més just i democràtic? Evidentment. Però si es dictamina un 1% a alguns partits... qui és el matemàtic que fa la cartelleria dels mateixos? I qui la posen no saben que un 1% no és UN cartell del tamany que sigui on vullguen? I molt menys damunt d'altres cartells d'altre partits? Que no saben que per un partit o d'altre acabaran denunciats a la Junta Electoral (com seria normal)?

IMATGE DE PARTIT: La dels Socialistes alcoians, la més espectacular, amb la imatge del candidat reforçada, cobrint el sencer de una valla de 3x2metres, oblidant-se així dels tamanys pre-establerts. La de EU reforçant els primers de la llista, però ben aconseguida, cal a dir-ho i reconeixer-ho. Dels demés? Lo de sempre, tocant a ranci el PP. I UPyD... que collons fa Rosa Díez als cartells? Es presenta ara? Està Rajoy, ZP o Cayo Lara a alguna? Penós.

DEBAT CANDIDATS: El PP i Sedano marginen a qui no els vota, i pasen del poble. No han anat a cap debat. No els interessa. Pel demés, de nou es nota que Toni és el més preparat i de veres que intente ser objectiu. Que Rafa, salta i no té paciència i per tant no pot ser un bon governant (2 de 2 en enfrontaments amb gent del públic que no li riuen les gràcies). Amb un Jordi Tormo, bon tio però que se li va quedar gran este encontre. Un CDL amb llacunes, però amb alguna proposta solta amb més o menys trellat; i amb un UPyD que no sap ni on juga, ni a que juga, ni que fa, i que sols diu consignes d'una clara vinculació amb el nacionalisme espanyol (que encara, a algú li agradarà i tot... en fí...)

FUTUR: El Futur d'Alcoi passa inexorablement per Toni Francés. Agraden les sigles més o menys, estiguen de capa caiguda, de muntada, de costat o com sigui. És el candidat millor preparat, el més realista en quant a projectes, i el que té un equip conjunt que li pega moltes voltes a tots els demés. Per haver-hi hi ha gent bona i molta, que ni estan en llistes, perque sols caben 25. Amb això queda tot dit. I el Futur del País Valencià deuria de passar per Jorge Alarte. Per canviar la dinàmica d'un poble com el valencià, ofegat pels deutes i la corrupció. Qualsevol que vullga considerar-se demòcrata cal que penalitze al Partit Popular. Inclús els seus mateixos simpatitzants.

OBAMA/OSAMA: Terrorisme d'estat. Vergonya aliena celebrar un assassinat. Mai m'alegraré d'un acte violent, mai. Com de costum els EUA menteixen. Ací entre d'altre bules, una sobre les condicions de captura. Por a represàlies, a dir veritat ja que la violència crida a la violència. I fins i tot el més malvat de tot el món deu de passar per la balança de la justícia. De fet, precissament per això deuria d'haver sigut jutjat. Trist.

I ja hem comentat bastants temes, són les quatre i mitja passades de la matinada; i encara em toca fer alguna que d'altra cosa. Per tant, no em despedeisc amb un bona nit. Quasi que millor un: Fins després de la siesta, amics!!!

Valencià/català: Un debat obsolet

Respecte a les declaracions de NNGG i el seu Congrés Nacional

Estem de tornada