Fins sempre, "Lost"

En el primer post que vaig escriure, deia que parlaria de tot una mica, de pel·lícules, de llibres, etc. Evidentment no he respectat allò fins ara. I és que la "cabra tira al monte", i la política centra bona part del temps que tinc i per tant és del que més parle; com és evident per un altra banda.

Però no podia deixar passar aquesta setmana sense nomenar la única sèrie que m'ha engantxat. A més, aquesta durant 6 anys i com veieu pel títol, és "Lost". No vull parlar de finals, de si m'ha paregut millor o pitjor els dos últims capítols de la sèrie, que com és normal són millorables i ens deixen moltes incògnites. Massa fins i tot. Volia retre-li un petit homenatge, parlant d'aquest ingeni de la televisió, fent-li menció a un petit post.

Recorde el primer capítol, emitit per TVE ja fa una pica d'abys, un diumenge per la vesprada que em va deixar bocabadat, i de com els canvis d'horaris em feren perdre-li la pista durant uns mesos fins tornar-la a trobar vía Internet. Si, el fenòmen Lost, no s'explicaria si no hi hagués hagut Internet. Recorde vore àvidament una nit vàrios capítols de la segona tenporada sense parar, engantxat, drogat per la incògnita de si hi havien "Others" o no. Recorde la passió de la tercera temporada, per a mi la millor, i aquell final terrible on Charlie ens deixava. I totes les demés, en que la qualitat ha estat una mica més dubtosa, però que conseguia que el proper dimecres pel matí buscàrem per qualsevol lloc el nou capítol. De fet, no entendria Perdidos, sense escoltar-la amb anglés, com em passa ja amb alguna que altra pel·lícula.

Ho confese, aquest últim capítol l'he vist alçant-me de bon matí, per que ningú em contara res. I després de digerir-lo (que ha costat), i d'analitzar fe i ciència, mitologies, enigmes, preguntes sense resposta... no pot envaïr-me un altra sensació que la tristessa, l'agraïment i l'enyorança.

Jo que no sóc massa de vore la tele, sé que costarà que m'engantxe a qualsevol altra. No ho ha conseguit Fringe, que prometia molt i s'ha quedat en poc. House no te una línia argumental igual, i encara que m'agrada, no es pot comparar. Heroes em va decebre tal i com va començar la segona temporada. I així anem sumant-ne. I d'espanyoles, encara que sé que hi han de qualitat, cap ha conseguit que vegi 3 capítols seguits.

Així que per tot açò i per molt més, per sis anys d'esperes i intrigues... gràcies i fins sempre, "Lost"

"Nosotros cumplimos" lema del PPCV...???

Les hores en que escric açò són extremadament tardies, com de costum per un altra banda. A més des d'un ordinador prestat, com ve sent habitual ultimament; ja que si bé un (el portatil) ha mort; l'altre, el de sobretaula ha tingut un conat de recuperació fins que als 15 minuts m'ha tocat tornar-lo a portar a la UVI. Però no podia deixar de comentar breument una notícia del Diari Información, del qual us pase el link:

http://www.diarioinformacion.com/alicante/2010/05/20/cumplimos-lema-pp-ensalzar-camps/1011127.html

Volen llençar una nova campanya on diuen literalment "para commemorar sus logros". Digau-me el que vulgau... però de "logros" com ells diuen, més bé poc.

On estan els diners que deu a cadascun dels ajuntaments que han degut de endeutar-se per la demora dels pagaments del Consell?? Exemple ben prop per a mi. Teatre Calderón a Alcoi. amb sobrecost i interessos pagats pels alcoians.

Però hi ha més...: On estan les obres del Plan Camps? On estan les escoles 2.0, diners del Estat que no s'han dignat en rebre per supèrbia innata? Quants barracons més faran falta per a que la família del Conseller quede satisfeta? Per què amb diners públics es fan construccions, tal com hospitals, que van a parar a mans de gent amiga, privatitzats? On estan les ajudes de la Llei de Dependència? Perque estes realment, les cobren i no les utilitzen. Per què casualment hi ha més atur a Madrid, Múrcia i Comunitat Valenciana, sobretot per als més jovens, arrivant quasi al 40%? Per què casualment hi ha més fracàs escolar ací que en la resta d'Espanya? I un extens etc, i etc.

I continuem per un altra banda... quantes vegades més li tocarà la loteria a Fabra per a que acabe davant d'un tribunal i explique aquesta bona sort? Quant dimitirà un President, que ha mentit a les Corts, és a dir, a tots els valencians? Quan s'alçarà el teló d'opacitat siciliana que tenim al nostre territori? Per a quan, aleshores tornarem a tenir dignitat a la política valenciana?

Per a ser alternativa de Govern vàlida i reial, així com per a revalidar una Presidència cal predicar en l'exemple allà on cal fer-ho. Al PSPV estem preparats, llestos i tenim clares demostracions als ajuntaments on governem de com gestionem de forma eficient els nostres recursos.

Tot em fa pensar que el PPCV, buscarà una nova cortina de fum per a amagar-se davant de la ciutadania. A més, amb un agreujament: Alacant amb Ripoll anirà per un costat, Camps per un altre, i el de Castelló a la seua, continuant fent d'aqueixa província la seua Sicilia particular. Ni polítiques creíbles, ni estructurades, ni cohesionades, ni projectes il·lussionants, ni idees noves, ni res que ens uneixi. I evidentment, i amb la relació que hi ha Camps-Ripoll, puc deduïr, que poc podem esperar a la meua província per part del Consell. Per tant un futur més incert i negre si cap per als habitants d'Alacant si continuen aquestos senyors dels trajes i les gaviotes.

Si aquestos són els seus assoliments i d'ells s'enorgulleixen, per favor, en la pròxima parada atureu-se, que em baixe del tren.

Un altra oportunitat perduda

Amb els dos ordinadors al "metge", continue tenint que buscar computadors alternatius per poder vore els diferents periòdics i contar totes aquelles coses que se'm pasen pel cap. En aquest cas, després d'un nou fracàs a un altra negociació, referent possiblement a un dels aspectes que més ens afecten als joves, calia buscar-ne un i dir una mica allò que pense.

Solen dir que dos no barallen, si uno no vol. És possible que tinguen raó. Més cert és sens dubte, que dos no negocien, si un no vol arrivar a un acord. Més o menys és la conclussió que arrive després del nou fallid "Pacte" per fer de l'educació un òrgan estable que benefície al nostre jovent. Una paraula encisadora: negociar. Jo que sóc comercial, d'això sé una mica, i t'encontres en que rarament consegueixes tot allò que volies, i que l'acord consisteix en que els dos deixen de guanyar una mica per a un bé comú: la compra d'un material, l'arrendament d'un pis, o una solució a un problema entre dos parts. Potser sigui una cosa que els del PP no tenen clar.

Per un altra banda, l'exigència absoluta d'uns plans determinats des de l'inici sense variar una mica i acoplar-se pel bé d'una finalitat, suposa no voler negociar. O potser indique que sabien des del principi que l'acord anava a ser inviable i simplement volien fer teatre com persones preocupades i ofeses. O potser no els interesa fer-se una foto al costat del Govern, merament per fins electoralistes. I realment i en aquest cas en concret, seria el gran encert dels dos. Un acert que requereixen els estudiants, que necesita la societat i que clamen tots els estaments educatius i socials.

Per desgràcia, a les oficines de Gènova, els preocupen més les diferents enquestes i el arrivar quant abans a Moncloa, que realment els múltiples problemes que ens afecten. I a les oficines del carrer Quart de València, ja no soles les enquestes; si no com fer per obviar i amagar el cas de corrupció política que tenen amb el "Gürtel". Un trama per un altra banda que de tant fosca i oscura que pareix, amb cada nova informació, s'acosta directament al negre. Com el forat negre on s'encontren Camps i els seus secuaços.

Amb eixa panoràmica, pactes i acords seran complicats per no dir impossibles. Però no és el que ens demana la gent, i ells deuran de donar-se compte, pel seu bé i pel de les seues "enquestes". La gent, encara que ho pensen, no és tonta i s'ho recordarà.

Però ara per ara, ha estat per tant, un altra oportunitat perduda