dijous, 27 de maig de 2010

Fins sempre, "Lost"


En el primer post que vaig escriure, deia que parlaria de tot una mica, de pel·lícules, de llibres, etc. Evidentment no he respectat allò fins ara. I és que la "cabra tira al monte", i la política centra bona part del temps que tinc i per tant és del que més parle; com és evident per un altra banda.

Però no podia deixar passar aquesta setmana sense nomenar la única sèrie que m'ha engantxat. A més, aquesta durant 6 anys i com veieu pel títol, és "Lost". No vull parlar de finals, de si m'ha paregut millor o pitjor els dos últims capítols de la sèrie, que com és normal són millorables i ens deixen moltes incògnites. Massa fins i tot. Volia retre-li un petit homenatge, parlant d'aquest ingeni de la televisió, fent-li menció a un petit post.

Recorde el primer capítol, emitit per TVE ja fa una pica d'abys, un diumenge per la vesprada que em va deixar bocabadat, i de com els canvis d'horaris em feren perdre-li la pista durant uns mesos fins tornar-la a trobar vía Internet. Si, el fenòmen Lost, no s'explicaria si no hi hagués hagut Internet. Recorde vore àvidament una nit vàrios capítols de la segona tenporada sense parar, engantxat, drogat per la incògnita de si hi havien "Others" o no. Recorde la passió de la tercera temporada, per a mi la millor, i aquell final terrible on Charlie ens deixava. I totes les demés, en que la qualitat ha estat una mica més dubtosa, però que conseguia que el proper dimecres pel matí buscàrem per qualsevol lloc el nou capítol. De fet, no entendria Perdidos, sense escoltar-la amb anglés, com em passa ja amb alguna que altra pel·lícula.

Ho confese, aquest últim capítol l'he vist alçant-me de bon matí, per que ningú em contara res. I després de digerir-lo (que ha costat), i d'analitzar fe i ciència, mitologies, enigmes, preguntes sense resposta... no pot envaïr-me un altra sensació que la tristessa, l'agraïment i l'enyorança.

Jo que no sóc massa de vore la tele, sé que costarà que m'engantxe a qualsevol altra. No ho ha conseguit Fringe, que prometia molt i s'ha quedat en poc. House no te una línia argumental igual, i encara que m'agrada, no es pot comparar. Heroes em va decebre tal i com va començar la segona temporada. I així anem sumant-ne. I d'espanyoles, encara que sé que hi han de qualitat, cap ha conseguit que vegi 3 capítols seguits.

Així que per tot açò i per molt més, per sis anys d'esperes i intrigues... gràcies i fins sempre, "Lost"