Fins sempre, Carlos

Fa ja un temps que vaig deixar de posar els pensaments d'aquest humild alcoianet, coincidint amb l'arrivada de l'estiu i a pesar de que aquest ha estat ple d'activitat i amb poc temps de platja o esbarjo. En Setembre tornarà amb més força si cap, aquest espai de reflexió molt particular. Però no podia anar-me'n el parell de dies que em done de treva sense fer un molt petit homenatge a un home de dretes, si, però a una persona que per la seua relació sobretot amb la Cadena SER he estat escoltant els utlims anys cada nit a Hora 25. És evidentment, un petit record a Carlos Mendo.

Si ja fa un temps la desventura i la desgràcia ens va deixar sense Carlos Llamas a aquells qui escoltem diàriament Hora 25, ara ens toca deixar d'escoltar a aquest home profundament conservador i que a pesar de les surtides de test que tenim tothom (jo el primer, per supost); ha estat un home que ha defensat sempre la llibertat periodística com així demostra la seua íntima relació amb el grup PRISA i quan va deixar de ser del consell d'administració de TVE per la decisió de José Maria Aznar allà pel '97 quan no estava d'acord amb la línia informativa del medi que va manipular durant anys la informació a la televisió pública.

A l'anglés el verb discutir se li anomena "to argue", que ens recorda evidentment la paraula argumentar; i que és precissament el que demanem els demòcrates a la gent quan vol posicionar-se respecte a qualsevol tema... que ens l'argumente, i no com està passant a la nostra regió on la política està evidentment desprestigiada com consequència llògica de les accions de qui ens governen.

Per a qui discutir argumentant fou una màxima, per a aquell qui tenia una amplia cultura i que ens la feia constar cada dia a Hora 25, aquest petit homenatge. Fins sempre, Carlos Mendo.