Educació sense futur

Una ombra se'ns posa al damunt. Una més. Però una que compromet el futur, i això ja és realment seriós. Perquè no podem concebre un futur sense la formació del nostre present. El futur que suposen els xiquets i xiquetes, els joves de l'avui. Reduir la despesa educativa és comprometre la formació de tota una generació i produir més pobresa, més exclusió i més desigualtat.

Per a mi,  l'educació pública suposa un pilar fonamental per a la consecució de la igualtat d'oportunitats i l'equitat social en la nostra societat, per això, és la nostra responsabilitat mobilitzar-nos per a denunciar unes retallades en educació sense precedents, que a més de perjudicar laboralment als docents, suposen un atac a la qualitat de l'educació pública.

De fet, existeix una relació directa entre el nombre de professors i el grau de fracàs escolar, amb el que aquestes retallades podrien suposar un augment del fracàs escolar a Espanya. Les retallades d'avui, es pagaran demà i els principals perjudicats seran els alumnes per la reducció de la qualitat educativa, i per tant el futur de la nació serà més complicat al no tenir una societat fermament formada i qualificada. Només amb més educació sortirem de la crisi ja que a més ensenyament més possibilitats de trobar una millor ocupació i avançar.

Cada euro que es retalla en educació és un euro menys que s'inverteix en el futur d’Espanya. La senda que està marcant el PP és un atemptat als fonaments de la nostra societat per a les pròximes dècades. Cal recordar a la societat que l'educació és una prestació fonamental de l'estat del benestar, encara que el PP sembla no compartir ja que únicament defensen el seu propi benestar.

Amb aquestes accions el tío Rajoy, Fabra i els seus secuaços demostren que per a ells i els dirigents del seu partit l'educació no és un dret sinó un privilegi al que només han d'accedir qui tenen un alt poder adquisitiu, restringint així la llibertat i el dret de tots els espanyols d'accedir a un ensenyament de qualitat. Trist realment.

A més s'agreuja a Comunitats com la Valenciana. Aquest any es preveu l'existència de prop de 900 classes prefabricades, en les quals estudiaran al voltant de 19.000 alumnes valencians (el 40% dels quals es situen a la província d’Alacant). El cost mig de cada barracó es situa al voltant dels 10.000€. Uns 9 milions d'euros al any. Molts nous col·legis podrien fer amb eixa xifra? A qui beneficia aquest nombre desorbitat de barracons? A banda 62 Conservatoris de música tenen un perill real de tancament per la manca de pressupost, el 30% dels Centres Educatius registraran problemes bàsics, etc. Tot un desgavell.

I per a acabar-ho de rematar, tenim al nou Conseller José Císcar que en declaracions del passat 22 de Setembre ja insta a les iniciatives privades a ser les que facin els nous centres escolars de la Comunitat Valenciana. Una forma de crear més si cap desigualtat entre els ciutadans i que els Centres Públics en poc temps siguin guetos d'aquells qui menys tinguin... Amb aquest tipus d'educació, hi haurà menys futur... Quina por!