BLOC d'Alcoi o el síndrome del "Perro del Hortelano"

Que el BLOC era una de les esperances de l'anomenada esquerra a Alcoi, era una evidència. Que jo mai els he considerat com a una esquerra a l'ús també, val a dir. I que han defraudat a molts dels votants que havíen dipositat la seva papereta amb una formació ja consolidada en el panorama local i regional... també.

Durant el temps que han estat per l'Ajuntament hauran tingut encerts i equivocacions. Com tots. Disculpeu si no recorde massa bé els encerts. Pesen sobre el meu cap massa gestions com les de la gespa del Collao, la inacció en moltes de les seves àrees i la desastrosa gestió en cultura entre d'altres. De draps bruts i coses que han passat portes endins em disculpareu si continue deixant-les baix clau, com el conclave que està duent-se endavant al Vaticà a estes mateixes hores. No crec que sigui elegant, a pesar de que al contrari segurament sigui una tònica habitual, la de parlar sobre qüestions internes que sols agraden a la premsa groga.

Sigui per una cosa o per un altra, el seu abandó del Govern Municipal per les mentides en la gestió del Concert de Serrat i Sabina, les factures amagades, així com les suspicàcies per les subcontrates posteriors a l'adjudicació de l'empresa del Calderón; van fer jugar fora del Govern a un partit que durant un temps es va trobar fora de lloc. Com és normal. Fora d'un Govern, en el que mai varen creure. No es parlava de Govern al BLOC. Les accions que portaven endavant els situava per damunt del bé i del mal, fent de la seva acció política personal i corporativista l'únic motiu pel qual menejar-se. Realment tant els importava treballar per la totalitat dels alcoians. Treballaven pels seus, i ja voríem d'ací a quatre anys com resultaria la cosa. 

Així i tot, ens encontrem en el panorama actual. Fora de lloc. Sense cap tipus de rubor. Sense cap autocrítica. Pensant que han fet totes les seves gestions d'una exquisita i escrupulosa manera. Defensant lo indefensable. Llevant-li ferro a les seves polèmiques accions. I intentant comparar d'altres en un absurd per justificar-se.

Ha passat un temps. El BLOC adopta una fugida cap endavant. Intentant jugar a una política fosca i mentirosa: sensacionalista. I se n'oblida del que l'havia consolidat com partit. Tanca files. Mossega en cada acusació sense acceptar cap tipus de rèplica. Sense reconèixer cap crítica. Adoptant una forma de dogmatisme en cada paraula que diu. Endogamisme sense mirar més enllà.

Ens situem davant dels Pressupostos Municipals actuals. S'accepten suggerències de la oposició. Però la ràbia continguda és més forta. Es diu que sobren assessors, però no es donen compte de que s'estalviarà en aquest pressupost 140.000€ en eixa partida. Són els únics que tenen dos secretaris de grup, de fet. Així i tot, decideixen votar en contra. No perquè consideren roïn, segurament la proposta. Si no per a jugar a posar pals en les rodes. No hi ha cap besllum de contribució en fer de la política un joc de propostes. Ara no juguen a això. Ni volen contribuir a millorar la ciutat, ni deixen fer al Govern triat. No volen pactar amb el PP (o això diuen), però el joc el porten amb la seva companyia i la seva connivència, fent-los partíceps de cada pal en la roda que posen per acció i/o omissió.

Han determinat ser el nou gos de l'hortolà, aquell que ni menjava ni deixava menjar. Tots tenim que justificar-se davant dels nostres electors segons les decisions que hàgim pres al llarg de quatre anys. I per tant a ells també els tocarà explicar als seus electors el per què han deixat el raciocini i el sentit de l'Estat per passar a ser una oposició sense fonaments.