Fins sempre, Carlos

Fa ja un temps que vaig deixar de posar els pensaments d'aquest humild alcoianet, coincidint amb l'arrivada de l'estiu i a pesar de que aquest ha estat ple d'activitat i amb poc temps de platja o esbarjo. En Setembre tornarà amb més força si cap, aquest espai de reflexió molt particular. Però no podia anar-me'n el parell de dies que em done de treva sense fer un molt petit homenatge a un home de dretes, si, però a una persona que per la seua relació sobretot amb la Cadena SER he estat escoltant els utlims anys cada nit a Hora 25. És evidentment, un petit record a Carlos Mendo.

Si ja fa un temps la desventura i la desgràcia ens va deixar sense Carlos Llamas a aquells qui escoltem diàriament Hora 25, ara ens toca deixar d'escoltar a aquest home profundament conservador i que a pesar de les surtides de test que tenim tothom (jo el primer, per supost); ha estat un home que ha defensat sempre la llibertat periodística com així demostra la seua íntima relació amb el grup PRISA i quan va deixar de ser del consell d'administració de TVE per la decisió de José Maria Aznar allà pel '97 quan no estava d'acord amb la línia informativa del medi que va manipular durant anys la informació a la televisió pública.

A l'anglés el verb discutir se li anomena "to argue", que ens recorda evidentment la paraula argumentar; i que és precissament el que demanem els demòcrates a la gent quan vol posicionar-se respecte a qualsevol tema... que ens l'argumente, i no com està passant a la nostra regió on la política està evidentment desprestigiada com consequència llògica de les accions de qui ens governen.

Per a qui discutir argumentant fou una màxima, per a aquell qui tenia una amplia cultura i que ens la feia constar cada dia a Hora 25, aquest petit homenatge. Fins sempre, Carlos Mendo. 

Gràcies, Roja!

Avui la portada és per a ells. Sols una imatge, no fa falta més. La imatge de la victòria, del gol, de la consecució d'un triomf anhelat per generacions d'espanyols durant anys i anys.

El triomf del creativisme, del joc bonic, de la humiltat, de la il·lusió, del mereixement.

Així doncs, cal donar les gràcies a aquest grup de amcis, que jugant a un esport, han fet feliç a tota una nació de nacions.

Gràcies, Roja!

Dis-me amb qui t'ajuntes i et diré com eres...

Simple reflexió, curta i que ja allargaré més detingudament en una entrada posterior, però després del matí convuls que està vivint-se a Oriola, a la empresa Ortiz i a la Diputació; m'havia vingut al cap aquell refrà que en castellà deia:

"Dime con quien te juntas, y te diré cómo eres"

Durant els últims mesos hem estat veient l'enfrontament directe i a navalla entre dos dels líders del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, Camps i Ripoll. A més, d'una forma que als únics que perjudicaven eren als ciutadans que havíen dipositat la seua confiança amb ells, com és l'exemple d'Alcoi on estem exclosos de qualsevol activitat i Pla Estratègic de la Comunitat Valenciana, i els ajuntaments de la nostra província, a qui la Generalitat deu 900 milions d'euros.

Una de les crítiques a més que feia Ripoll a vegades amb la boca xicoteta ( i ja podem començar a deduïr el per què d'eixa boca xixoteta); era que si Camps tenia alguna implicació amb actitivitats de corrupció deuria dimitir. Però... mira per ón, que comencen a surtir-li els enanos a la seua mateixa casa... literalment.

Una de les persones que més ha recolzat a Ripoll a la província, és el nostre alcalde Jordi Sedano. Un Ripoll, que volia pagar l'hotel de la Font Roja a "tocateja" per bé d'uns interessos més bé poc clars i que espere queden a la llum ben prompte.

Que per cert, parlant d'Alcoi i de llum, em recorda a Trini Miró i la seua Llum de les Imatgens, que fa uns pocs dies es ratificava que eixos contrats de Conselleria, anaven a parar a mans de familiars de la consellera. Més contractes dubtosos, i ja són... massa com per a que la ciutadania no es pronúncie clarament. Així podeu vore-ho apretant aquest  link .

I com bé deia, el refrà: Dime con quien te juntas, y te diré cómo eres...

Sedano s'ajunta amb Ripoll, s'ajuntava amb Trini i Camps, amb Zaplana (el més llest de tots i qui ha fet de les trames de dubtosa legalitat un art (vox populi)).... i s'ajunta amb Ortiz, un altre dels damnificats. Un Ortiz a qui recentment se li havia adjudicat a Alcoi el tram del Boulevard, per una quantitat desmesurada per a un ajuntament, que ens deixaria sense diners a les arques durant anys i anys, hipotecant la nostra ciutat.

Un Ortiz, que a més ja havia obtingut la seua ansiada recalificació del Rico Pérez de mans de Sonia Castedo, amb una nova jugada amb els seus amics de la gaviota. És hora per tant de demanar-li a Sedano, que mentre Ortiz estigui investigat, quede paralitzat el projecte i l'adjudicació del Boulevard a la seua empresa constructora.

Ara bé, Jordi... de quin amics t'has rodejat. Si li faig cas al refrà... que tinc que pensar de tu?

(I no s'oblidem de Serelles, ni del Camp de Golf, ni de l'Estambrera, ni de la Canal, ni de la Font Roja, ni de la Rosaleda, ni de...)

El gust de l'aroma a nou

Demà mateix, o millor dit d'ací a unes hores, es culmina un nou pas per a la consecució d'un desig per a les comarques de l'interior, un nou tram de la nostra benvolguda i benarrivada autovia. 25 anys després, quan ja deuria de ser vella i que ens la renováren, però no anem a dir cap cosa en contra davant de l'obra més important a la nostra terra des de l'entrada de la democràcia, se'ns dubte.

Una obra que no arribava i que ens va deixar als companys de l'Alcoià-Comtat aïllats, a dos pasos i mig de cada costat, mentre els demés acurtaven distàncies i desenvolupaven una indústria logística que nosaltres pareixia que mai podríem assolir. I a més continuem acomplint plaços, com bé deia el nostre Ministre de Foment quant va vindre a inagurar el primer traçat com ho era la variant d'Alcoi fa uns mesos. I tot això, a pesar de les trabes i les envejes del PP alcoià i valencià.

Ja van 2 de 4, i queden els dos més importants que esperem s'inaguraran al llarg d'aquest any i/o màxim principis de l'altre, sobretot el tram del Barranc de la Batalla, el més complicat per l'orografia tan enrevesada de la nostra capital comarcal. I reitere, a pesar com deiem que des de València no se'ls permeteisca (per exemple) als camions passar per les carreteres comarcals per així retardar tot el que puguen un obra que és visible i que en vegades d'afavorir-la per bé de tots, la retrasen perque sols pensen en vots.

Del Govern alcoià, ja no s'escolta res, després de que soltaren al senyor (per dir-li alguna cosa) Fernando Pastor d'excursió per la Serra i diguera que les obres estaven parades, mentint sense escrúpols ja que qualsevol cosa que retrase el progrés a Alcoi, pareix que els vingui bé a ells. Me l'imagine a casa amb risa de dimoniet de caricatura, frotant-se les mans, mentre soporta el trident al muscle i va pensant que la mentida reiterada es converteix en veritat. No podia ser menys, des d'aleshores un silènci... Em recorda una imatge com si el dimoniet estigués en el llunyà oest americà, i passara una bola de matorrals secs, després d'haver perdut el duel; en aquest cas després de vore com la gent no és tonta i li recriminava les seues mentides compulsives.

Doncs si, demà un nou tram quedarà inagurat. Un tram menys per a l'ansiada autovia de les comarques de l'interior, que retallarà en més 20 minuts el trajecte València-Alacant afavorint així la comunicació entre aquestes capitals i sent per tant un lloc estratègic per a la situació de noves empreses que vullguen estar ben a prop de les dues capitals i de la surtida a Madrid.

Demà, tal i com estrenem una nova camisa, una nova cartera o un nou cotxe ens alegrarà sentir el seu olor a nou. L'aroma del treball ben fet, per part del nostre Govern Central, d'aquells qui sempre acompleixen en les nostres comarques.

A la Foguera!!!

Fa una estona he arrivat a casa de poder vore com cremaven la foguereta d'un dels barris del meu poble, a la Zona Nord. A més, un dia abans de la nit gran de les festes d'Alacant on aniré demà mateix. Un dia abans, que realment és quan marca el solstici d'estiu. Se'ns oblida que aquesta és una tradició mi·lenària, que ja es practicava desde temps pre-romans; i que el sincretisme, tant de moda per l'esglèsia catòlica, ha absorvit deixant el seu significat primigeni en un no res, i convertint-ho en una festa a l'ús, d'aquelles que no els venen malament.

Així doncs, el significat de fer una foguera al punt on el dia és més llarg, era donar-li força al Sol que des d'aleshores va menguant fins que al següent Solstici, aquell que l'Esglèsia s'ha apropiat com el neixement de Crist, torna a resurgir poc a poc. També, simbòlicament el foc conté un efecte purificador, de cremar les coses pasades i antigues, per fer una renovació de les mateixes. Cremar el passat, mirar el futur. Una nit màgica se'ns dubte, on bruixotes i meigas tenén un incís especial, i on cremar un desig, pot convertir-se en realitat.

Cremar el passat.... Mirar al futur... Em tiladreu d'incendiari, però jo també abrasaria avui vàries coses. I evidentment, i com és normal, tot el que vaja a parar a la meua foguera de Sant Joan, té un efecte irònic i simbòlic... mai violent.

Jo avui cremaria...:

- ... un Govern Municipal alcoià gastat i inútil, en el terme gramàtic de la paraula. Inútil, perque no serveix per a res. Inútil perque no fa front a les necesitats de les persones. Inútil perque no lluita per la seua ciutat, sino pels seus interessos. I gastat, perque després de 10 anys d'inmovilisme, no crec que 4 més serveisquen per millorar-ho, sino més bé tot el contrari.

- ... una alcaldessa com la d'Alacant, que front a un equip en Primera, vol fer una recalificació de Primera; trista excusa per a continuar amb un model obsolet, que ens ha portat fins on estem actualment.

- ... a un Síndic venut al Consell, que reitera en l'equivocació de temps oscurs i passats com ho és la repressió de la llibertat d'expressió.

- ... a aquells qui deixen d'aplicar la Llei de Dependència al nostre Estat, i que... oh sorpresa!, són fonamentalment la conjunció del trío de l'obscurantisme, el triangle de les Bermudes, on arriven els fondos i desapareixen com els barcs a aquest indret, sense arrivar els diners a la gent que ho necesita: Madrid, València i Múrcia.

- ... a aquells qui volen llevar el burka a les dones, sense saber que en molts d'eixos casos, els acaben de posar un burka de maons, ja que no podran surtir de casa amenaçades per les seues famílies.

- ... a qui practica i justifica la violència, tant de gènere com per motius religiosos, culturals, socials, socio-polítics, financers, de recursos... Cremaria a aquells qui ho propicien, i recorde... a aquells qui ho justifiquen.

- ... el format del sistema judicial sencer, per tornar-lo a escriure de nou. Estem arrosegant una justícia de fa 40 anys, ja que un senyor ho va deixar ben nugat. S'ha reformat el sistema polític i el militar... per a quan el judicial?

- ... a qui estàn beneficiant-se de la crisi a costa de la gent del carrer com tu i jo. Aquells empresaris i depredadors financiers, a qui els importa molt la seua butxaca i molt poc la de la resta del món, autèntics responsables del moment econòmic actual.

- ... als intolerants i qui pensen que tenen la veritat unviersal; ja que tenen una visió de burro amb clucales (anteojeras en espanyol) i no soporten qualsevol cosa que no entre en els seus plans, intransigents i que dirimeixen el amb mi o contra mi.

- ... a tot aquell polític corrupte, que fa que a tots els demés se'ns tilde de la mateixa forma. Especialment a aquells com Fabra, Camps i companyia, qui  es burlen a més de la ciutadania que els ha posat als llocs que estan i que obliden que són els mateixos qui els llevaran per les seues incompetències i mentides. 

- ... a qui considera la homosexualitat com una enfermetat i no com una opció sexual lliure. En aquest cas Durán i Lleida m'ha sorprés negativament, i ha exposat la seua vena més dretista. El que pareixia una dreta moderada, cada dia amb coses com açò mateixa i el tema del burka, la situa més lluny del raciocini i més a prop de l'interés electoralista.

- ... aquells programes de la televisió privada espanyola, especialment de la cadena Tele 5, que ens ofereixen una visió fragmentada i parcial de la realitat, sobretot dels jovens. No tots volem surtir en Gran Hermano, ni volem ser famosos per què si, ni anem bufats i drogats tot el temps, ni a tots ens interessa la vida de Belén Esteban, ni tots som problemàtics, ni tenim la dialèctica d'un peix.

- ... i finalment... a tots aquells qui priven de la llibertat, qui retenen persones per la seua ideologia, credo, sexualitat o gènere. Aquells qui censuren desde la influència de la por i l'autoritarisme. Aquells qui en nom d'una entitat superior, creen conflictes; i tots aquells a qui  l'estat del terror, és on pensen que són més forts... resultant que són la gent més covarda i feble que existeix...

Quin foc més gran, faríem amb tot açò...

A tots aquests.... a la Foguera!!!