Si ja és complicat traure-li una explicació a la reacció d'Israel, sino és merament per purs interessos particulars, de mostrar-se al món per damunt del bé i del mal, amb una arrogància i violència absolutament innecesària; més complicat és encara que algú amb una mica de trellat ho puga defendre.
Com ahir deia, simplement el fet de atacar en aïgues internacionals, ja suposa una greu vulneració de tots els tractats establessos i per tant, sols amb això deuria de ser suficient com per repudiar aquest acte terroriste d'Estat. El fet de que, com s'ha reconegut avui mateix, no hi hagèssin armes al damunt del barc, i que per tant la reacció fora absolutament desmesurada, seria un altre motiu per resultar ser imperdonable. Que a més fora material d'ajuda humanitària, arriva fins el punt de vomitiu. Que entre els col·laboradors al vaixell hi haguéssin fins i tot dues diputades alemanes, i en la flotilla que anava cap a Gaza, fins i tot una Premi Nobel de la Pau; demostra que açò ha estat un acte de força premeditada. A mi no em faran creure que el Mossad, al que considere un dels serveis d'inteligència més preparats del món, no sabia les repercusions que açò anava a tenir. I per sempre, i com en qualsevol acció en que entra en joc la violència, sempre cal tractar-se desde el més absolut rebuig.
Però que algú defense l'Estat Israelí en aquesta acció, que justifique la violència i la mort de persones, que menteisca premeditadament sobre les condicions en que es viu a Gaza, em resulta tant asquerós, tant vomitiu, tan al·lèrgic, tant preocupant, de ser tan mala persona... de ser tant absolutament fastigós... que fa que em surta de les caselles a pesar de que sigui una persona moderada i difícil d'enfadar. Aquest és César Vidal, amb la col·laboració d'un altre boig com ho és Losantos, un altre excrement mediàtic, ja que sols dispersa merda per la seua boca en voltes d'informacions, com en aquest cas.
Atenció a l'editorial en el periòdic la Razón que s'espolsa el tio. Si no voleu posar-se malalts, prefereisc que no pulseu el link:
Si és cert, César, que els ha arrivat una tona de material per cada habitant de la Franja, si és cert que tenen tot el suministre d'electricitat que volen, si és cert que tenen una esperança de vida superior a països de la UE, si és cert que un 1 de cada 5 famílies tenen ordinador propi; si és cert que al passat ramadà els enviaren 11.000 caps de bestiar per a la seua festivitat... si tot açò és cert i és una situació tant bucòlica com dius: Per favor, ves-te'n allà, ratifica-ho, quedat per sempre i no tornes mai.
A aquest país, almenys alguns, tenim la sana costum de poder parlar de tot. Sense por. Sense restriccions. Sense amenaces. Amb llibertat i veracitat. Amb autocrítica. I fins i tot amb sentit de l'humor. És per això que una vegada més, admire a Wyoming que en horari de prime-time no es calle o mire cap a un altre costat davant d'aquestes difamacions, i amb el seu particular estil, pose en entredit allò que sols uns bojos són capaços de dir. Ací teniu l'exemple:
Davant de actuacions com aquestes que ens solen oferir els extrems més rancis de la dreta, la nostra més absoluta repulsa. Mai baixar el cap ni mirar a un altre costat, perque el dia que ho fem, serà a nosaltres a qui ens retallaran les llibertats.
Entrades
2 comentaris:
Àquest post sobre Israel i la seua actitud intolerable em sembla fantàstic, i encara que eres molt dur amb les teues afirmacions t'he de felicitar per tindre la valentia de dir les coses pel seu nom. Ànim! i continua amb la teua feina.
Merci, Carles. De veres
Publica un comentari a l'entrada