dimecres, 27 de juny de 2012

El meu petit granet d'arena

No ho faré massa llarg, simplement dos paràgrafs si arriba. Us escric amb els braços ple de talls, punxes d'argilagues i agulletes de la feina d'un sedentari que ha volgut intervindre en la millora del seu àmbit més proper...

I és que des de 2009 s'han vingut reduïnt els diners per a la prevenció d'incendis per part de la Generalitat Valenciana. Més de cinc milions d'euros des d'aleshores. Aquest any s'ha culminat suprimint la partida de les Brigades PAMER que vetllaven i feien eixa tasca de prevenció, desbroçament i neteja dels nostres paratges naturals. A més, amb aquesta actuació es donava feina durant 3 mesos a 10-12 persones. I en els temps en que vivim, ja és un èxit. Però no, aquest any han hagut altres prioritats, com la Fòrmula 1 que la setmana passada es va poder veure en València. I el tema és que no saben que el poc que estalvien en la prevenció es voria multiplicat per més de 150, en la extinció de tans sols un incendi garn que hi hagués. Això si parlem de la part econòmica. Un altra és el desastre mediambiental que ens deixaria com herència, per no tenir-ho previst anticipadament. Hi ha una dita que encertadament diu que "més val prevenir, que lamentar". No és una frase que repeteisquen massa pel Consell.

És per això, que com es sol dir "cada pedra, fa marge"; i veient la preocupant situació dels nostres espais naturals, estic col·laborant amb una iniciativa de JS-Alcoi realment bona. I és que, a pesar de no poder substituïr aquestes Brigades, si que estem fent surtides periòdiques per poder contribuïr a tenir els nostres paratges en millors condicions. A pesar del cansament, a pesar de el calor asfixiant d'algunes vesprades, tot resulta molt millor si es fa en bona companyia i és per una bona finalitat. Ahir acabàrem amb una zona molt volguda pels alcoians, com ho és al Preventori. Hem desbroçat i netejat diferents zones. Des de un riuet que estava ple de plàstics, fins els paellers, zones comuns i marges plens de males herbes, que podrien encendres amb sols una petita espurna. Una bona tasca sens dubte de tots els i les voluntaris que acudim allà dia a dia.

Segurament no sigui suficient, però és la meva petita aportació, la meva petita pedra del marge. Seria més gratificant la tasca si tots tenim en el nostre subsconscient no embrutar allà on anem. No faria falta tanta prevenció. Però això, ja cadascú que s'ho aplique a si mateixa. Jo com voluntari, avui mateixa, estic més que pagat i satisfet. Aporta el teu granet d'arena.