Canibalisme polític

Estem aquests dies presenciant la descomposició del Partit Popular Alcoià, encapçalat de mans del que ha estat el seu President els darrers deu anys i alcalde de la ciutat d'Alcoi des del 2003 al 2011, Jorge Sedano. I és que la política té una mica de tot. Té coses bones: coneixes a molta gent, vius experiències que per un altra via ni sabries d'elles... i té moltes coses roïnes entre d'elles l'excés d'endogamisme, que segons quins partits i quines persones, és portat fins l'extrem més absolut. La relació de Jorge Sedano amb el Partit Popular, on va entrar a unes llistes electoral com independent, ha mort per endogamisme i pel canibalisme polític que sol produïr-se quan veuen que una presa és senzilla d'atacar.

Els polítics són persones normals que en un moment determinat, han volgut prestar els seus serveis a la ciutadania, volent millorar el seu entorn més proper. Quan una persona accedeix a un càrrec públic sol fer-ho per la seva capacitat, però en massa ocasions eixe mateix polític acaba engolit per eixa mena de "quítate tu, que me pongo yo". I més quan al costat tens persones com Fernando Pastor. Els del PP diuen que és un animal polític. Per a mi, personalment, el causant i principal culpable de desastres urbanístics a Alcoi com Serelles i La Rosaleda, per sols citar-ne un parell, i autor d'una política turística d'una dubtable qualitat i el que si és segur, d'un desastre econòmic amb el tema de la Fundació de Turisme d'Alcoi (un autèntica sala de despropòsits). Un tío pel qual no posaria en la vida la mà al foc.

La gent s'oblida que la feina del polític és limita a 4 anys, i sempre i quan la població li vote a ell o al seu partit, sempre en el cas suposat que hagi tingut la sort de poder entrar en llistes dues vegades consecutives en un lloc suficient alt com per accedir-hi. La gent oblida que no és una feina assegurada. Que estàs en el mig de totes les crítiques i mirades a qualsevol hora en qualsevol lloc. Que quan acabes el teu recorregut polític, tens en la front un paperet amb el partit polític al que has representat ja de per vida, i que és complicat accedir al mercat laboral. Que moltíssims càrrecs públics treballen pel seu poble de forma gratuïta, costant-los més diners de la butxaca que els que entren dins d'ella. I que en el fons, la gent que es vincula a una opció política és sols el reflexe de les persones que hi han al carrer del nostre propi barri. Això a molts dels meus veïns els dóna igual.

Ara bé, el que si pot recriminar a la classe política la gent és eixe canibalisme polític, al més pur reportatge del National Geographic, que a vegades ens toca mirar i quasi gaudir a cada dentellada. Perquè si, estan els polítics que us he comentat abans i que són la immensa majoria, gent honrada i sacrificada... i d'altres que volen morir matant per un sou o un càrrec. És per això que espectacles dantescos com els que està oferint el Partit Popular alcoià, tildant-se d'assassins amb les mans ensangonades, amb transfugismes, amb punyalades, amb crits i amb males formes; afecta a tots aquells qui estem vinculats al món polític per treballar pel nostre poble. No sols al Partit Popular. No podem donar més excuses a aquells qui demagògicament, ens acusen a aquells qui estem afiliats o treballem per sobre del sou que rebem, de tots els mals que viu el món sencer.

No, eixa no és la dinàmica a continuar. És per això que no m'agrada que es maten pels cantons, al més pur Alatriste del Segle d'Or espanyol. El canibalisme del que han fet gala els meus veïns del pis de dalt, no és el camí a seguir per ningú ni per cap opció política. I a pesar de tot, i encara que no s'ho creeu, espere que ho solucionen prompte. Perquè qui sap si jo podria vorem envoltat d'alguna situació pareguda en un futur. No m'agradaria estar en eixa espiral i per tant no ho desitje a ningú. Encara que segurament, faria gala d'una expressió bastant coneguda: "jo em baixe en la pròxima estació...".