dijous, 15 de novembre del 2012

Humilitat

Sempre que em dirigeixo de forma íntima cap al meu bloc del "Si jo et contara..." dic que seré breu, i posteriorment em done compte de que he escrit paràgrafs sencers, sorgits del no-res. Avui afirme que realment seré curt. Volia parlar una mica de la paraula "humiltat", del que implica i del que significa per a mi.

De les múltiples frases i dites que hi han exposades per enlloc de gent molt més sàbia que tu i que jo, hi han un parell que m'agraden especialment. Una la va dir Martin Lutero, en la qual comentava que "la humilitat dels hipòcrites és el més gran i el més altaner dels orgulls". La falsa modèstia contribueix a engrandir l'ego personal. Una mirada que es transpola des d'escalons superiors. El que rep les adulacions està i es sent per sobre de la resta de la gent que li propensa les floretes. I quan parlem d'humiltat reial, siguin com siguin les lisonges rebudes, cal posar els peus a terra i mirar als ulls a la gent que te les dona. Agraït. Però obligat a continuar amb la tasca escomesa.

Cal ser humil en la victòria i en la derrota. En els encerts i en les equivocacions. En la vida personal o la professional a pesar dels èxits o fracassos rebuts. I aprendre de totes les experiències per millorar en cadascun dels aspectes que habiten en nosaltres com individus d'una comunitat. Una forma d'humilitat és reconèixer els errors. Donar un pas enrere. Acatar responsabilitats. Sé que és complicat, però al mateix temps és necessari per poder sortir indemne de qualsevol acusació. Reconèixer errors, aplicar-se els càstigs és una forma d'aplicar la humilitat i sols un petit pas enrere per agafar impuls cara al futur. No fer-ho és perdre la comba de la honestetat (des d'una visió pròpia i des de l'aliena) i la perspectiva de la realitat.

En una societat amb una pèrdua constant de valors i amb una prominència cada vegada major d'individualisme, cal perseguir i aconseguir que aquest valor predomine entre nosaltres. Abans exposàvem una frase de Lutero, i deia que m'agradaven essencialment dues cites d'aquest tema. L'altra es tracta d'una afirmació d'Ernest Hemingway que deia que "el secret de la saviesa, del poder i del coneixement és la humilitat". Aprengam a ser savis, almenys una mica més que ahir, i no pensem que estem en un escaló superior a aquell qui tingam enfront. Ens trobem nosaltres en la situació que siga i tingam davant l'interlocutor que sigui. Busquem la llum amb els peus en terra. És un bon procés per fer millorar el nostre entorn i propiciar que els més propers milloren.

Segurament no és humil parlar d'humilitat... i segurament no compartiu amb mi el que dic, ni realment sé si les meves paraules són encertades o no... Però és la meva opinió i m'apetia compartir-la amb tu que em segueixes per aquest bloc. Fins l'altra