dilluns, 5 de novembre de 2012

Obama vs Romney: L'espectacle de les eleccions a USA

He de confessar que he claudicat a certes qüestions i costums americanes. Sóc un apassionat del cinema i intente vore anualment els Oscars, o almenys estar-ne informat puntualment. Així mateix, m'agrada veure l'espectacle esportiu que es monten els nord-americans amb el cap de setmana de l'All Stars de la NBA així com a la Super Bowl de la NFL. I com m'encanta la política, estic pendent de la televisió cada quatre anys a l'espera de veure qui serà el comandament en cap del país referent de la cultura occidental.

Queden menys de 24 hores per a que una les de les democràcies més consolidades del món torne a elegir president. Dues opcions ben diferenciades, a pesar de que no hi ha una esquerra a USA i si vàries dretes. Demòcrates i Republicans juguen les seves darreres cartes en una partida controlada al mil·límetre. Cada acte, cada decissió presa en campanya, cada paraula en cada debat i fins i tot cada trage i corbata que han vestit, ha estat estudiat. Res s'ha deixat a l'atzar. A pesar de que amb l'únic que no es compta és amb la imperfecció humana. Sempre ocurreixen errors i en aquesta campanya en especial han caigut del bàndol Republicà aquestes setmanes, dient allò que no deurien d'haver dit (per exemple el mateix Romney i algun congresista i un altre senador republicans...).

Com deiem, és l'espectacle polític més important del món portat al més alt dels nivells. Una forma d'aprendre quines seran les noves formes de comunicació i marketing polític arreu del món. De saber les properes tendències mundials dels quatre anys següents. De com s'intuïra el camí de les relacions internacionals. Però al mateix temps, de veure i ratificar com es comporta una societat acostumada a les eleccions, una ciutadania profundament democràtica. I en eixe aspecte als espanyols ens queda molt per fer i aprendre.

M'agrada (m'encanta) vore que a pesar de tenir una tendència política d'un costat o d'altre, el polític de torn reconeix la tasca del contrincant, a pesar d'estar en plena finalització de campanya. Això ha passat amb les declaracions del Governador de New Jersey (republicà), envers les actuacions del President de USA (demòcrata) en la crisi del cicló Sandy que ha afectat eixa terra. O que Michael Bloomberg, alcalde independent de Nova York (a pesar de que el considere més republicà), també ha demanat el vot per a una persona "contrincant". L'efecte localista dels elegits polítics a USA, el fet de deure's als seus votants i de defendre allò que als seus ciutadans els ve millor amb independència de les sigles, és importantíssim. En aquest país nostre, Espanya, podrem dir que hem assolit una vertadera democràcia quan això passe. I en el camí de la búsqueda de la democràcia, del interès comú, aqueix deu de ser un camí conjunt i mai unilateral. Una travessia que no hem començat quasi ni a començar.

A més, a USA ha sorgit un nou element irreflexiu i detrellatat en joc. El Tea Party s'anomenen, i si veieu la sèrie "The Newsroom" d'Alan Sorkin, el mateix creador de la mítica sèrie "El Ala Oeste de la Casa Blanca", podreu veure les semblances amb el principal partit de dretes del nostre país. El Tea Party ha estat guanyant la batalla interna dins d'un partit republicà, que ens agrade més o menys, tenia sentit d'estat. Han fet girar el debat a una sèrie d'elements simplistes i demagògiques, molt apegades al fervor religiós, que han fagocitat el trellat republicà. Cal tenir en compte que l'entrada del Tea Party a la Casa Blanca, possibilitaria un canvi de formes evidents en la manera de fer les coses, de les relacions institucionals. Donar la força i les eines de control d'un país amb la potència dels Estats Units a gent extremista com ho són aquests del Tea Party, és un perill que no m'agradaria viure.

Considere USA un país de profundes arrels republicanes. A cada elecció, els republicans tenen molt a guanyar, a pesar de que els seus candidats siguin millors o pitjors. El centre de Nord-America és duret, d'espiga en la boca i rifle en la mà. Però confie que guanyi el candidat presidencialista demòcrata Obama novament. Varen ser moltes les esperances depositades en la seva figura fa quatre anys. Ha defraudat moltes persones que veien en ell un super-home, quan eixos herois sols existeixen en els còmics i no a la vida reial. Té com excusa que el model americà de votar cada dos anys Congrés i Senat no l'ha afavorit. S'ha quedat a meitat de camí en moltes coses. M'horripila que s'enorgulleixen per l'atemptat contra Bin Laden, un fanàtic i assassí asquerós que deuria d'haver estat jutjat pel món sencer, abans d'acabar amb un tir a la nuca mentre estava desarmat. Considere que la justícia deu de ser predominant, a pesar dels ànims de venjança. No m'agraden moltes coses... però entenc que és la millor opció per al món occidental.

Esperem doncs, que demà impere el trellat a pesar de que les enquestes senyalen que el resultat està molt ajustat. Confiarem que a l'espectacle de les eleccions de USA guanye la cordura i s'impose Obama per a culminar el seu pas per la Casa Blanca amb quatre anys més de govern demòcrata. Desitge que així sigui.