Uff... Doncs si que ha costat de fer el maleït bloc. No us exagere, si us dic que porte un parell de dies amb bastants hores pel mig per a poder-la confeccionar. Plantilles canviades, gadgets que venen i van, fotografies que no caben... No és que sigui perfecta (que això és evident), però per a una persona que és autodidacta amb açò de les noves tecnologies com jo, puc donar-me amb un "canto" en les dents, com diem pel meu poble.
La pregunta ara és: I per què un bloc? Resposta fàcil: Perque m'apeteix contar coses. La següent seria: Però serà un bloc per a parlar de política? I jo et contestaré: Si i No.
SI perque crec amb la política, m'agrada i possiblement pase la major part del meu temps vinculat a ella. SI perque gràcies a ella he conegut a gent extraordinària, gent que curra molt i molt, gent espectacularment preparada i amb la que comparteisc molts moments. SI perque hi ha coses que crec que es deuen d'explicar a banda dels raonaments de les televisions i la premsa escrita. SI perque jo també tinc una opinió i m'agrada que la conega la gent. SI perque com a jove concienciat que sóc, no puc mirar a un altre costat en temes que em toquen de ben a prop. SI perque crec que és una bona manera d'obrir els ulls a la gent, a una gent que a vegades pareix massa absorta i que es resigna.
I per un altra banda un NO rotund. NO perque m'agraden altres coses i vull comentar-les. NO perque parlaré de llibres, i de pel·lícules, i de sèries de televisió, i d'esports... i de tantes altres coses que de segur, en un o altre moment voldré compartir amb vosaltres. NO perque les banalitats de la vida qüotidiana, també poden ser notícia. NO per a que conegau una mica més d'aquest alcoià que volta pel món escoltant a l'Ovidi i al Serrat, llegint novel·les quasi sense parar i que és un cinèfil consumat.
Per totes aquestes coses, i per la més important... perque m'apeteix; he fet aquest bloc. No us promet entrades diàries. No us promet parlar del que tots voldreu que ho faça en un moment determinat. No us promet que us agrade (és que això és tant subjectiu...). Però el que si us dic és que al finalitzar el que tingau que llegir, coneixereu una mica més a Marcos. Si ja em coneixeu una mica, em disculpareu que utilitze el valencià per escriure (o català, tan se val la denominació), però ja sabeu que és com més còmode em note. Intentaré canviar alguna vegada al castellà.
Ara bé, si quan llegiu les paraules que us posaré a més s'ho paseu bé, o us interessa o compartiu amb mi alguna de les opinions. Què més puc demanar? Res. Simplement, i ja per començar, et dóne les gràcies per llegir aquest primer post
T'espere en el segon!!!
divendres, 19 de març del 2010
Benvinguda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada