L'abandonament dels il·lustres

Con ja veieu, és tard. Però m'apetia breument comentar un detall dels d'avui mateix, un dia de Sant Josep bastant tranquil, a dir veritat.

Tant tranquil, que aquest matí he pogut acompanyar la meua iaia al cementeri que com en qualsevol altre poble i ciutat hi és a les afores, amb l'agreujant que el nostre s'encontra camí de la Font Roja, i per tant la dona pot muntar quan l'acompanyen amb cotxe.

El cas és que ja he anat amb premeditació per reencontrar-me amb un alcoià que fa poc va complir 15 anys que ens va deixar. O com li agradava dir a ell, i així ho va reflexar a una de les seues darreres cançons que va fer quan la malaltia se l'emportava; fa 15 anys que està de vacances. Evidentment, es tracta de l'Ovidi Montllor.

Ovidi fou un home de principis, d'esquerres, que va cantar al català i que impulsà la corrent de la Nova Cançó amb companyia del Serrat, el Raimon, el Lluis Llach, la Maria del Mar Bonet i tants d'altres. Un periode encara al franquisme on reivindicaren la nostra llengua i cantaven les injustícies de la dictadura.

Potser per això, els del Govern del Partit Popular alcoià fan palés la seua repulsa sols d'escoltar el seu nom. I és que com molts que conec del partit de la gaviota, recordar temps passats els plena d'enyorança, i per tant volen retornar als mateixos en la mida del possible. Amb mesures senzilles normalment. En aquest cas en concret, obviant-lo i boicotejant la seua memòria.

De fet recorde que al 10é aniversari de la seua mort, ja es desmarcaren de fer-li cap ni un homenatge. En aquell moment, la regidora de Cultura era una tal Trini Miró. Si, la Consellera de Cultura actual. Ser campsista a un poble ripollista és el seu únic mèrit, per cert. I encara recorde anar a Blanqueries, a València; tindre que anar fora de la meua població, per fer-li un petit homenatge al nostre benvolgut cantautor.

Ara bé, per sort nosaltres se'n recordem. És més, desde Joves Socialistes s'estan agafant firmes d'entitats que es traduïran en una moció a l'ajuntament per a que se li done un espai públic a la ciutat (plaça, carrer, pont... tan se val), i que porte el seu nom. Creiem que és el mínim.

Però m'he desviat bastant del que volia contar-vos. El tema és que una part de les seues restes estàn al Pavelló d'Alcoians Il·lustres dins del Cementeri (es que va morir quan governàvem... que si no... a saber). Li portava unes poques flors que anava a deixar-li en la més absoluta intimitat, agraïnt-li així les hores i hores que m'ha acompanyat a la meua vida gràcies a les seues cançons... però... què sorpresa!

I això que m'ho deien, i això que ho sabíem i s'ha denunciat. Però com tot, cal vore les coses de primera mà per poder-les comentar com calen. Què vergonya de Pavelló. Lluny de ser un espai digne per a les personalitats alcoianes que ja ens han deixat, el lloc s'assemblaria més a una cova fosca, humida, plena de calç, amb la pintura esquerdada i amb forats per tot arreu. Si tot açò ja és significatiu, em contaven que quan plou s'ompli fins el turmell d'aigua, i per tant toca treure-la a base de poals. Un absolut fàstic, pel lloc on deurien reposar amb senzillesa, tranquilitat i solemnitat aquells qui varen ser representants del nostre Alcoi.

Sent així, estic segur que tant l'Ovidi com tots aquells qui estan amb ell al cenotafi del Cementeri alcoià preferirien estar a fora amb els altres i no ser tant il·lustres. Almenys jo ho demanaria.