Aquest cap de setmana ha estat intens. Si bé, i com de costum, estic escribint potser massa tard i avui estic especialment cansat, però no volia deixar d'apuntar el fet de que ha estat un cap de setmana intens en quant a reunions, actes i comparecències.
I un dels temes principals han estat els diferents homenatges que desde Joves Socialistes s'han retret per a restaurar la memòria de Miguel Hernández i d'aquells qui varen tenir que deixar les seues vides, per poder sobreviure embarcant a l'últim vaixell fletat amb exiliats republicans que va partir d'Alacant rumb a l'Orán, a Argèlia.
Tant divendres com diumenge, crec que als diferents actes que es feren la assistència fou més que correcta, l'ambient bó i les sensacions d'absolut respecte davant d'aquestes petites i humils mostres de reconeixement.
Una memòria històrica que com he dit a algun que altre medi de comunicació, és necessària; ja que el coneixement del passat ens farà no caure en els mateixos errors, i per tant millorar. La llàstima és que hi ha alguns que no volen mirar enrere, o bé per enyorança o bé per vergonya. Seguint el camí de la venda als ulls, no es pot avançar sense tropeçar. I nosaltres, joves socialistes i compromesos amb el temps que ens toca viure; debem de restaurar en la mida del possible la conciència colectiva.
Ja ho sabem, els drets no estan adquirits i s'han de lluitar dia a dia. I si no, que li ho diguen al nostre company alcoià Román de la Calle amb l'exemple del MUVIM de València i la censura. Una censura que desde fora de les nostres fronteres no s'enten, i que ací a la Comunitat Valenciana, ens retrotrau a passatges de fa 50 anys, on no es podia pensar ni dir allò que als qui manaven no els agradava.
En fí, no volia allargar-me massa, sino fer un petit comentari. Així que del MUVIM i les censures, ja parlarem més extensament en un proper post.
Fins la propera entrada
(Delegació de Joves Socialistes de la Muntanya davant de l'epitafi del poeta)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada