La tristesa de les acusacions sense fonaments

Porte bona part del dia, com de costum engantxat a la ràdio. Concretament a la SER. És una costum arrelada desde fa ja bastants anys. Més dels que solc recordar. No busque emisores, ja que amb aquesta tinc una relació quasi familiar. El cas és que avui m'he passat bastant estona, en diferents programes escoltant una notícia que m'ha fet aflorar diversos sentiments. No és un altra que la de les paraules de Mayor Oreja.

He estat enrabiat, enfadat, incrèdul, i una llarga sèrie de sinònims i pareguts... fins arrivar a la tristesa. Tristesa perque una persona que representa a Espanya a la Unió Europea (res més que el vicepresident del Partit Popular Europeu), una persona que vullgam o no ha estat Ministre d'Interior, una persona (a banda de la ideologia política que cadascú tingui) que sigui coherent; NO pot en cap manera fer afirmacions d'aquesta índole.

El pitjor del tema sobre aquest home, ja no és que tingui idees de dos sigles enrere, de incoherències polítiques (si tant poc li agradava la llei de l'abort, per què no la va prohibir quan governava?Ara tenim que aguantar-lo dient-nos bolxevics?), de surtides de fora de temps, de mentides difamadores, d'acusacions sense sentit, de no condemnar mai el franquisme, de considerar de totalitarismes aquelles lleis practicades i aprovades en un Estat democràtic que no li agraden, de considerar més deplorable l'abort que l'abús de menors... Això no és el pitjor, i ja és bastant roïn.

La llàstima és que trobe recolzaments desde els punts més àlgids del seu partit, on José María Aznar, Mariano Rajoy o la esperpèntica Esperanza Aguirre no sols no l'han représ per les seues paraules ni s'han desmarcat de les mateixes, sino que han aconsellat a la gent a escoltar-lo perque " Hasta ahora el Señor Mayor Oreja ha tenido razón en lo que ha dicho"; " Hay que escucharle en estas materias, y yo le escucho" o "Jaime suele acertar" respectivament.

Una indecència per al món de la política. Una més de les mostres per desgràcia diàries que tenim que suportar. Una mentida més que quedarà per l'aire sense rectificació del seu partit. Què trist tenir de líders de l'oposició a gent de la extrema dreta rància, més identificats amb governs de fa 50 anys, que amb un Estat Democràtic.

Què trist!