Un altra oportunitat perduda

Amb els dos ordinadors al "metge", continue tenint que buscar computadors alternatius per poder vore els diferents periòdics i contar totes aquelles coses que se'm pasen pel cap. En aquest cas, després d'un nou fracàs a un altra negociació, referent possiblement a un dels aspectes que més ens afecten als joves, calia buscar-ne un i dir una mica allò que pense.

Solen dir que dos no barallen, si uno no vol. És possible que tinguen raó. Més cert és sens dubte, que dos no negocien, si un no vol arrivar a un acord. Més o menys és la conclussió que arrive després del nou fallid "Pacte" per fer de l'educació un òrgan estable que benefície al nostre jovent. Una paraula encisadora: negociar. Jo que sóc comercial, d'això sé una mica, i t'encontres en que rarament consegueixes tot allò que volies, i que l'acord consisteix en que els dos deixen de guanyar una mica per a un bé comú: la compra d'un material, l'arrendament d'un pis, o una solució a un problema entre dos parts. Potser sigui una cosa que els del PP no tenen clar.

Per un altra banda, l'exigència absoluta d'uns plans determinats des de l'inici sense variar una mica i acoplar-se pel bé d'una finalitat, suposa no voler negociar. O potser indique que sabien des del principi que l'acord anava a ser inviable i simplement volien fer teatre com persones preocupades i ofeses. O potser no els interesa fer-se una foto al costat del Govern, merament per fins electoralistes. I realment i en aquest cas en concret, seria el gran encert dels dos. Un acert que requereixen els estudiants, que necesita la societat i que clamen tots els estaments educatius i socials.

Per desgràcia, a les oficines de Gènova, els preocupen més les diferents enquestes i el arrivar quant abans a Moncloa, que realment els múltiples problemes que ens afecten. I a les oficines del carrer Quart de València, ja no soles les enquestes; si no com fer per obviar i amagar el cas de corrupció política que tenen amb el "Gürtel". Un trama per un altra banda que de tant fosca i oscura que pareix, amb cada nova informació, s'acosta directament al negre. Com el forat negre on s'encontren Camps i els seus secuaços.

Amb eixa panoràmica, pactes i acords seran complicats per no dir impossibles. Però no és el que ens demana la gent, i ells deuran de donar-se compte, pel seu bé i pel de les seues "enquestes". La gent, encara que ho pensen, no és tonta i s'ho recordarà.

Però ara per ara, ha estat per tant, un altra oportunitat perduda