dimarts, 27 d’abril de 2010

Reflexions a l'albor del 1er de Maig

Com veieu, feia uns dies que no escrivia cap post, però com diuen per ahi, tot el que té que vindre, ve de colp. A l'operació de genoll, se li havia de sumar la proximitat amb les nostres estimades Festes d'Alcoi, i posteriorment el trencament dels dos ordinadors que hi ha per casa; tant del sobretaula com del portatil, que em fa mendigar computadors per enllà on vaig.

Ara bé, i encara que sigui un post curtet, volia fer un comentari sobre les complicacions de l'enlairament de la economia espanyola. I és que vivim moments altament complicats, i no cal ser massa espabilats per saber que per damunt de pactes polítics i acords amb la patronal, el que vol la gent són resultats. És obligació nostra per tant, com gestors de lo públic, canviar eixe model productiu que ja era obsolet a la economia espanyola per un altra del segle XXI.

Solc explicar amb un exemple bastant gràfic el d'on veníem i el on volem arrivar. Solia dir que la economia espanyola era un gran vaixell de vapor, un barc que anava fent camí i que com portava anys navegant de la mateixa manera, sabies que al final acabaria trencant-se, però que mentrestant se li volia aprofitar i exprimir fins les últimes consequències, fins que es puguera. Els altres vaixells de les altres economies, anaven fent canvis: afegint-li GPSs, canviant el vapor per gasoil i després per energies renovables, canviant-li la xapa bruta per fibra de carboni, etc.

Mentrestant el nostre vaixell, anava tirant i de volta en quant li pegavem una pintaeta de color, per a que pareguera nou, però per desgràcia sense massa canvis significatius. Fins que al mar ens va sobrevindre la "tempesta perfecta", i sols aquelles naus que s'havien previament adaptat al medi, i així i tot amb dificultats, pareix que ara mateixa estiguen ja fora de perill. Ara bé, el nostre obsolet model a vapor, es va aturar i va exigir als patrons a fer unes modificacions ja previstes, però en aquest cas, d'un dia a un altre.

En eixe impàs ens trobem ara mateixa a Espanya, i les modificacions de la nova Llei d'Economia Sostenible són les millores del nostre model productiu. Els empleos "verds" suposen ja més de 530.000 llocs de feina, i tenen una previsió d'arrivar en una dècada fins al milió de persones dedicades a sector ambientals. Sectors com els de l'I+D+i ambiental, la gestió i tractament de residus, la gestió d'espais forestals, la agricultura i ganaderia ecològica deuen de ser adalils de la nova economia espanyola. Transformar la rajola, en liderar mundialment les millores del cotxe ecològic. Les grans inversions urbanístiques, en rehabilitació i edificació sostenible. Aqueixes són les directrius per les quals cal que vaja Espanya.

A pesar de tot en aquest 1er de Maig, i com jove que sóc, reivindicarem també que no podem perdre cap ni un dels drets adquirits pels treballadors durant aquest segle passat. Com a 1er de Maig, no volem que als joves se'ns despedeisca sense indemnització, i se'ns pague la meitat del nostre sou, com volia la patronal i apunta l'altre partit majoritari d'Espanya.

No deixarem per tant, al nostre barc a meitat arreglar, per tornar-li a donar una nova capa de color i perdre un altra oportunitat per avançar en la tempesta.