dijous, 4 de novembre de 2010

El que donen de si 15 dies sense ordinador

Com de costum i al meu horari habitual, aquell que compartim noctàmbuls, vampirs, festerets i gent que truca a programes per a contar els seus problemes, volia fer petites reflexions en forma de xicotets paràgrafs, com ja he fet en alguna ocasió per recapitular algunes de les questions que he deixat de comentar per ací per temps, per carència d'ordinador i una mica i tot s'ha de dir, perea a l'hora d'actualitzar aquest bloc que amb la tonteria estic prenent bastant carinyo...

Ara bé, les primeres frases deurien de ser per recordar dos puntualitats... Ahir varem commemorar que ens va deixar feia 70 anys, Manuel Azaña President de la Segon República (nunca hay un dos sin tres, diríem alguns...). Per un altra banda, en aquests 15 dies, la tragèdia en forma de terrorisme masclista s'ha cobrat noves víctimes. Per això, encara que aquest humild bloc el llegeisquen poques persones (més visites de les que em pensara a priori, això si), cal recordar que el telefon per a denunciar maltractaments és el 016 i que no deixa constància de la trucada en la factura. Segurament tots/totes els que pasem per aquesta entrada ho sabrem, però si per una d'aquestes fa que s'entere una sola persona i li serveisca... una sola dona... em sentiria realment content.

Per això, entroncant amb el paràgraf anterior i a col·lació amb els temes d'Igualtat, les paraules sobre els "morritos" que va pronunciar l'Alcalde de Valladolid, em resulten verdaderament fastigoses. Ja no perque conega a la persona afectada d'eixes paraules, a Leire, que al cap i a la fí donaria el mateix ella que qualsevol altra dona; però pareix que quan una dona jove arriva a un lloc de responsabilitat, és com si deguera un favor per un costat i tinguera inclós en el sou que assumir bajanades de descerebrats per un altra banda. I ja per acavar d'arrodonir-ho i dins de l'àmbit del no menejar res, del que ací no passa res... no es demanen responsabilitats reials desde el seu propi partit per a aquell qui fa eixes declaracions sent alcalde i per tant, representant d'un òrgan públic i d'uns votants que segurament no pensen el mateix que ell. Fent la pregunta a l'inversa... si les paraules eixes se l'haguessin fet a una persona volguda per ell, com s'hagués sentit? I si fos ell mateixa l'objecte d'aquest tipus de declaracions? Estaria content amb una mínima rectificació? Crec que no...

Una Leire, que, seguim sumant col·lacions, ha estat nomenada Ministra de Sanitat, Igualtat i Política Social; dins d'una reforma al Govern per a mi encertada i que donarà sense cap tipus de dubte un impuls al Govern de l'Estat. Que cadascú hagués fet quinieles diferents? És possible. A Moratinos el tindré en el meu pensament com el polític que més m'ha asombrat de tots aquells a qui he conegut. I si no és així, ja que hi ha una competència brutal (per a lo bó) de persones genials a les qui he tingut el provilegi de conèixer o escoltar; si que és la persona de la que menys m'esperava i la que més em va sorprendre. Farà uns 4-5 anys des d'aleshores, i d'ençà que he descobert un excepcional i gran Ministre d'Exteriors. De totes formes, una persona com Trini Jimenez serà una digna succesora. I si no, al temps. Encerts com les del Ministre de Treball Valeriano Gómez, la inclusió d'una magnífica política com ho és Rosa Aguilar o la tornada de Ramón Jauregui a la política nacional després de la seua estada a Europa es voran reflexades ben prompte. Sols dues petites coses que no acabe de vore. La supressió del Ministeri d'Igualtat i que com este Ministeri portava les competències de Joventut que estes siguen assumides per un Ministeri com el de Sanitat. Leire serà una excelent Ministra i en aquestes competències possiblement ho faça millor que cap altra persona, però això d'entroncar Joventut amb Sanitat... umh... com que no ho veig... Seria parlar massa de Joventut a nivell de pediatria...

I dic açò, per continuar amb la següent barbaritat de la quinzena. Dues xiquetes d'edat pediàtrica desde l'òptica d'un pedòfil... (és que no sé com calificar-lo per a no ser massa groller, ja s'ha calificat ell mateixa). El rotllo del tema: si lo del alcalde de Valladolid és fastigós, lo del Sánchez Dragó és vomitiu com mínim. Fa apologia de la pedofilia. S'enorgulleix d'haver-ho fet. No s'arrepenteix... i damunt continua cobrant de l'erari públic amb el seu programa a la televisió pública madrilenya (encara que no ho parega, però paguen tots els madrilenys), com si no hagués passat res. Lo d'Aguirre és per fer-ho vore i mereixeria vàries entrades al bloc a banda. Entre ella i Camps i els seus secuaços podríem passar totes les nits per aquest medi parlant de barbaritats... en fí, serà en un altre text. Lo graciós (per dir-li graciós), és que el Dragó li dona la culpa a una conspiració judeo-masònica instruïda per Rubalcaba... Ams... molt bé, enhorabona...

I si d'escriptors parlem, Pérez-Reverte que tantes satisfaccions literàries m'ha donat se'n ha passat vàrios pobles amb la surtida del Ministre Moratinos. Jo per la meua banda, pense continuar llegint els seus llibres que tant m'han divertit fins ara. De fet, és un dels autors als qui pràcticament he llegit tot el que han publicat. Una cosa no exclou un altra. Ara bé, que sigui un excelent escriptor, no dona dret de descalificar gratuitament, com si del Zorro es tractés. De justiciers, ja en tenim bastants. Un d'ells s'ha enganyat de cotxe avui després de la segona entrevista que concedeix en pocs dies.

I és que Rajoy amb les seues últimes entrevistes encara el discurs al seu electorat, al de la dreta-dreta. Comença a proposar dues cosetes, que són poques per a les que faria, però la gent es lleva la bena dels ulls i es dona compte del que insinuen les seues afirmacions. El que ens portarà a Espanya si per una d'estes governa, vaja. Crítica la baixada del sou a funcionaris... clar, si fa com Cameron a Regne Unit directament els tira al carrer... Fora drets conseguits amb sang, suor i llàgrimes. Fora l'abort (excepte per a les senyorites que s'ho puguen pagar fora d'Espanya, com fa 30 anys, és clar). Fora el matrimoni homosexual (una llei que ens posava al capdavant del món, es veu que són crancs que els agrada anar cap enrere...). Que el Papa parle català és el millor que li ha passat a eixa llengua en 1000 anys segons ell... És a dir, fora la multiculturalitat del nostre país que tant ens ha donat. Una, gran i lliure, centralitzada amb un model neo-lliberal i amb estructures privatitzades per a que aquells qui se les puguen pagar les puguen tenir. Ja intuïm i avisem el que ens portarà el PP si governa. Que ningú s'extranye després.

I deiem de Rajoy que s'enganyava de cotxe, perque pareix que li done igual tot, ja que es pensara que tot es seu. Però realment el cotxe era d'Alarte, que ha tingut que surtir fora de la nostra Comunitat per a poder surtir en una televisió pública. De fet ha surtit més en una entrevista a TV3 en un dia, que d'ençà que es va fer càrrec del PSPV a Canal 9. Qui ho entenga, que m'ho diga. I després diràn que hi ha pluralitat a C9. Perque de dignitat no parlem. Deu parèixer que estan per damunt del bé i del mal. I seguint en la nostra Comunitat, cada vegada que fem repasos sobre els imputats de les diferents causes obertes (Brugal, Gürtel...), deuria de caure'ns la cara de vergonya. Almenys al meu partit la gent quan hi ha sospita dimiteix del seu càrrec i es posa a disposició de qui faça falta. Al PP, la falta d'ètica em resulta exasperant, incòmoda, vergonyosa, intolerant, patètica i ignominiosa... per dir-ne solsment alguns dels adjectius que en venen al cap.

I a Alcoi? Doncs per una banda resaltar que juntament amb Toni Francés hi haurà una persona preparada i vàlida com ho és Manuel Gomicia. Un gran número dos per al PSOE Alcoià. Per l'altra, continuem veient a un Sedano més autoritari que mai i més "faltón" que mai (les seues paraules cap a Rafa Carbonell sobraven, com mínim). Jo crec que són les certesses de que són els seus últims mesos com Alcalde el que li fan posar-se nerviós. I ara damunt, es poden vore els plenaris íntegres a la televisió local (algo bó que fan). Així la gent per fí es donarà compte d'una cosa que repetim tots aquells els qui hem passat per l'Ajuntament a algun Pleno, que la imatge de bon xic, és simplement façana. Serà el que serà, però dialogant no. I bon gestor, a tenor de com ha derivat la ciutat, tampoc.

Finalitze, que volia fer-ho curtet. L'altre dia vaig demanar la dimissió de Jordi Gisbert en una nota de premsa i als dos dies vaig publicar un article d'opinió. Curiosament als fòrums surtiren vàries (vàries o una o dos repetides?) veus ficant-se personalment amb mi. Supose que serà el càstig per demanar en veu alta, allò que molts jovens pensem, i que és la incapacitat del actual regidor de Joventut en portar la seua tasca de forma òptima. Per una banda, supose que hauran parlat aquells qui són del PP i que es fiquen amb qui pose alguna cosa en la seua contra. Per un altra banda serà la reacció i la culpa d'haver demanat una dimissió. Una tercera via seria aquella persona a la qui li caiga malament aquell qui us escriu (no a tot el món tenim que agradar-li, no?). Finalment i era el que volia posar, em resultava curiós aquell qui posava que em coneixia i que havia canviat. Evidentment, no posava el seu nom. Però aposte que si diu que em coneix, no s'haurà fet més de un café amb mi a la última dècada, ni haurà parlat amb mi més de cinc minuts als últims anys. Crec que per això els blocs estan bé. Si voleu saber com sóc, o com pense... llegiu-me açò. És la meua pàgina oberta a la gent. Feu-ne ús.