dilluns, 30 de gener de 2012

A les portes d'un nou Congrés

La vida és un seguit continu de cicles. A política és on més s'aprecia i es constata. Cada quatre anys ens enfrontem cap als ciutadans i cap a nosaltres mateixa. I com en tot, hi han vegades que pareix que tot vinga rodat i d'altres a les que ens enfretem a un mur. Ara mateixa, a nivell polític i no cal ser massa espabilat per a dir-ho, el Partit s'enfronta a una situació difícil, de les que no agrada. I de les que, a més, cal donar una resposta ràpida, concisa i contundent. És per tant una realitat que el Congrés Federal que es celebrarà a Sevilla els propers 3, 4 i 5 de Febrer deu de ser un punt d'inflexió en la vida orgànica d'aquest centenari partit... però... quin deu de ser eixe canvi?

Fins el darrer dia no sabrem exactament quines seran les persones que encapçalaran el repte de tornar a portar el consens social i el progressisme a la Moncloa, però ara per ara es barallen dos noms ben coneguts, noms de dos ex-ministres que portaren endavant carteres ben complicades i que resolgueren amb solvència. Així i tot, el que envolta el Congrés, no sols és un debat de persones; sino més important que tot això, de idees.

I així ho demostren les més de 16.000 esmenes que s'han presentat a debat per a la propera setmana. El doble que a l'anterior Congrés. Jo mateixa he aportat al voltant d'una vintena d'idees, per a sumar, ja que en aquest partit com en cap altre i per molt en que insisteixin en dir el contrari, tots tenim veu a l'hora de decidir què volem fer al nostre partit. Evidentment, qui parla d'això, és gent que no coneix la nostra vida orgànica i parla dels bous des de la barrera més allunyada possible i amb la bena als ulls del qui no vol vore allò que no vol que li agrade.

A partir d'eixe debat d'idees, dues propostes amb força, a l'espera de que pugui arribar a surtir una hipotètica tercera vía, que a hores d'ara encara no ha pres forma. Una difícil elecció la que se'ns planteja entre dues persones, Carme i Alfredo, que estan sobradament preparades per a poder portar la Secretaria General d'aquest partit centenari. Quina opció triar?

Jo acudiré a Sevilla i voré qui es tria. No formaré part directa de l'elecció, ja que no seré delegat, però formaré part de l'esperit que allà es formarà i que cal que sigui de construcció sense fisures. No podem deixar que les denominades famíles ens aparten del camí de la cordura, de la tornada al trellat, de la tornada al carrer, de formar empaties no sols amb associacions i grans empreses... sinó amb els mateixos treballadors i la gent del carrer. Ajudar-los clarament en els seus problemes, estar al seu costat, anar colze a colze amb les seves reivindicacions. Eixe és el nostre únic camí possible. Qualsevol altre, esdevindria equivocat.

Però sé que em preguntarieu amb qui vaig. I realment em suposa complicat elegir entre aquestes dues persones. És com dir a qui vols més, al pare o la mare. Però si que tinc una elecció, un pensament, i és conseqüència directa de vore les cares de la segon línia que porten els candidats. I no solsment a qui recolzen majoritàriament els meus companys de la província d'Alacant, amb qui a pesar de l'amistat i de la seva capacitat, puc arribar a diferir en aquesta ocasió. Sé que la candidata que molts dels meus amics recolzen, contarà amb un equip excel·lent de persones de la província d'Alacant; però vore les cares de María González Veracruz, Patxi López, de Sergio Gutierrez, de Pedro Sánchez Castejón... i essencialment d'Edu Madina, a qui veig com la persona que encarnarà el futur del PSOE en breu temps; em fan decantar-me més per la opció Rubalcaba. L'elecció de la Secretaria General Federal es una decissió de suma importància, encara que ara mateix em preocupa més l'estat del socialisme valencià en totes les seves ramificacions. Té un estat clínic més preocupant si cap que el Federal, i per tant al malalt més greu li prestaré més atencions.

Així i tot, qui deu de guanyar és el partit. Perquè guanyant el partit, fent-lo fort, qui realment guanyarà serà la ciutadania; que comptarà amb un principal partit de l'oposició fort i decidit a lluitar pels seus drets. En aquests moments d'incertesa, més socialisme que mai. Surtirem per l'esquerra. Adelantarem per l'esquerra. Guanyarem per l'esquerra.