La Cultura i el Cine Espanyol

Començaré dient que sóc un freak, uno de tants que hi ha per aquestos temps. Un almenys que ho reconeix. Així que la meva perspectiva ve donada per la ingent quantitat d'hores passades davant de pantalles (d'ordinadors, de televisió i de cinema), engolint pel·lícules de tot tipus de gèneres, d'èpoques, de qualitats i de nacionalitats. Però també des de un punt nou, i és des de la sort de poder haver vist la quantitat de recursos que mou aquesta indústria, en ocasions maltractada i en moltes altres vegades mal vistes.

Continuaré dient que des de fa anys i anys, treballe o estigui a l'atur, estudie o estigui fent qualsevol cosa al mateix temps; sóc dels qui tant els Goya, com especialment la Gala dels Oscars intente vore-les, escoltar-les i seguir-les al minut; encara que això repercuteixi en la somnolència del dia posterior. Així que dies com els d'ahir, amb la Gala dels premis del Cinema Espanyol són dates esperades al calendari.

Per desgràcia, de tots els que estigueren i van participar a una Gala correcta i tranquila, sols una persona no la vaig vore ni còmoda, ni relaxada. I això que més enllà del guardó entregat al documental "Escuchando al Juez Garzón", i alguna que altra rèplica ben encertada referent a la necessitat de la recuperació de la Memòria Històrica, varen ser uns Goya repartits de bon rotllo... Però com us deia, aquell a qui quan apuntàven les càmeres no se li veia esbossar massa somriures era al Ministre Wert.

I és que després d'anys i anys d'atac continu per part dels membres del Partit Popular als artístes d'aquest país... als de la ceja, com els anomenàven; és normal que aquestos events per a ells siguin incòmodes. Incòmodes evidentment perquè, ells mateixa han posat un mur entre la la seva organització que ara és responsable del Govern i la Indústria Cultural Espanyola. No ajuda a més, a conciliar aquesta relació, la decissió de posar una pel·lícula extranjera de sèrie B després de la Festa del Cinema Espanyol, segurament creada per la seva dubtosa qualitat solsment per a la televisió, en voltes de delectar-nos amb una de les centenars de pelis espanyoles que ens faríen treure un somriure. Decissió, evidentment, res casual... de despreci.

Se'ls oblida a la gent del PP, i ara entronque amb el coneixement de causa, que és una Indústria potent que dona moltíssima feina a molta gent... que passa des de electricistes, fusters, gent de càtering, fontaners, músics, actors, empreses de digitalització... encara que el seu sou d'una peli que ha tardat en gestar-se 4 anys, els done per a viure tranquils 6 mesos. No se'n recorden els del PP, que els actors i actrius espanyoles han aconseguit èxits de tal calibre que els han fet ser embaixadors del nostre país allà on han anat. Que músics i artístes reconeguts fora de la Indústria del Cinema com Alberto Iglesias i Javier Mariscal respectivament estan hui mateixa nominats als Oscars, per la seva feina desenvolupada al seté art. Que el cinema espanyol, després de llevar-se la caspa (i com deia la pel·lícula) ha fet escoltar moltes "Veus dormides", que de nou volen fer acallar. Que ens ha fet arribar problemes qüotidians que desconeixem i que ens han fet reflexionar: Solas, Te doy mis ojos, Cuarta planta, Cobardes, Gordos, Katmandú... 

El Cine vist des de la perspectiva espanyola és imprescindible. El Cine és Cultura. El Cine és realitat i ficció al mateix temps. El Cine és Indústria. El Cine és reflexió. El Cine es crònica del nostre temps. El Cine és altaveu d'injustícies. El Cine és art. Esperem per tant que el Ministre de Cultura es done compte prompte, i a la propera Gala dels Goya, intente anar sense tanta cara de fàstig. Cultura i Cinema Espanyol, deuen de ser part unida i inviolable. I desitje que els actors, actrius, directors i treballadors d'aquest fabulós món no tinguen que  tornar a temps oscurs on ser còmics estava mal vist... encara que ja no puc assegurar res amb esta gent al poder...