José Couso: Crim de guerra

Fa temps vaig escriure un post sobre els periodistes (link). A dia de hui, continua la meva admiració cap a eixos corresponsals que lluny de parlar unicament dels rumors dels famosillos, el que pretenen és informar anant als lloc dels fets, jugant-se fins i tot la seva pròpia vida per tal de donar a conèixer qualsevol tipus d'informació. Gent com Àngels Barceló o Jon Sistiaga pot ser siguen els més coneguts. Però darrere d'ells hi han un bon nombre de reporters, editors, productors, gràfics... que són valents i posen en risc la seva vida per a que tu i jo pugam enterar-se del que passa allà on està ocurrint la notícia.

Cada any moren al món molts més periodistes dels que puguem pensar-ne. En la web de "Reporteros sin Fronteras" teniu les dades. A l'any 2013 ja hi han 23 periodistes assassinats. 9 més que són gent que dona la seva informació a les xarxes i que també han matat. 192 reporters encarcelats per fer ús de la seva professió. Repressions, amenaces, censura... despropòsits. Recordem, i que no sens oblide mai, que el periodisme ben fet és un mètode per a poder salvaguardar la democràcia. I per tant, imprescindible en qualsevol societat que es valore com a tal.

Parlàvem dels assassinats de 2013. Però a 2003 va haver un molt especial. José Couso. Reporter de guerra, càmera de Telecinco, encara que abans havia fet tasques per a EFE o Canal Plus. En la seva carrera havia cobert notícies de rellevància com el segrest del seu company Jon Sistiaga a Macedònia, els bombardejos de Bagdad de 1998, la guerra de Kosovo en 1999, diversos reportatges en el buc oceanogràfic Hespérides en l'Antàrtida en 2001, el reportatge en les coves Lascaux (França) en 2002 o l'incident de la illa Perejil en el mateix any i l'abocament del Prestige, entre d'altres. Un periodiste de cap a peus. 

Al 2003, en la tant coneguda com rebutjada popularment guerra d'Irak, la mateixa de les "armes de destrucció masiva"; l'hotel on s'hospedava en la capital Bagdad va rebre un projectil per part de l'Exercit dels Estats Units provocant-li la mort.

Mai s'han esclarit els detalls del per què l'Exercit Nord-Americà va disparar contra un hotel on es sabia que estaven allotjats els mitjans de comunicació. Mai s'han demanat explicacions al Govern de USA, en un exercici d'opacitat digne de qualsevol règim autoritari. Els soldats que van disparar contra l'hotel deuen d'estar per casa, allà per l'Amèrica profunda. I algun mando superior seu, aquell qui deuria d'haver donat l'ordre d'obrir foc a eixa banda del riu Tigris on es trobaven Couso i Sistiaga, dedueisc que també.

Hui a Alcoi, ve a parlar-nos d'eixe cas i de la indefensió de molts reporters de guerra que fan la seua feina jugant-se la vida, el germà de José Couso. Crec que és una bona oportunitat per escoltar els fets de boca d'aquells qui han patit la seva falta.

Un homenatge cap als periodistes de raça. Gent, com José Couso... i tants d'altres.