dijous, 1 d’abril de 2010

Nostra Festa ja, cridant-nos està

Estem ja a Abril, i la activitat a Alcoi, com cada any es multiplica per aquestes dates. El primer avís, a banda de la col·locació de llums i castell és el descobriment del Cartell anunciador. Un orgull tràgic per a cada persona que el desenvolupa, ja que per una banda ets partícep directe de la Festa i per l'altra perque saps que serà escrutat per milers d'ulls àvids de crítiques no sempre constructives.


A Alcoi tenim per sort un excés d'artistes pintors. Moltíssima gent es dedica professionalment a la pintura. Un clúster poc desenvolupat i a vegades oblidat. I ho sé perque durant anys he compartit la meua vida amb una pintora, que finalment s'ha esdevés com una molt bona amiga. Gràcies a ella he anat a infinitat de exposicions, galeries d'art i mostres; i he aconseguit disfrutar de cada traçada de cada llenç que he vist. No sóc evidentment expert, però almenys les qüestions bàsiques de la pintura les distingeisc i puc fer una crítica sopesada amb un mínim de base.

Al Cartell d'Alcoi, moltes vegades no se'l critica per la seua vistositat o no, sino pels sentiments que fan aflorar als alcoians al vore'l. Aquest d'enguany, realitzat per un familiar llunyà meu, Ignacio Trelis (el cognom de Trelis, no molt comú, dona bona mostra del víncul); em va resultar a primera vista gelat. Això si, ben pintat i plé de matissos i referències. Potser massa vinculat al aspecte religiós d'unes festes que fugeixen de sants i esglèsies, però correcte al cap i a la fí.

La sorpresa del dia fou quan em passaren un quadre de Santa Juana
de Arco, on es vislumbrava clarament, que aquest ha estat un plagi. Llàstima que Trelis no sàpiga que estem en l'era de la comunicació i la informació; i que surtiria açò tard o prompte. El plagi i el copiar en unes festes que busquen incansablement la innovació, el detall i la exclusivitat no està gens ben vist. Vorem que li diuen a l'artiste els propers dies

Independentment, per fí entrem al mes d'Abril. Mes de colors, de festa, de música. Mes de flors, café licor i focs. Com deia l'Ovidi, a qui recorde especialment enguany:
"Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi."

Ja estem a Abril. Nostra Festa ja, cridant-nos està.