Avui us contaré un cas reial, d'una xica jove d'Alcoi que porta al voltant de dos anys volent-se afiliar a Joves Socialistes.
I si dic porta volent-se afiliar, és perquè evidentment, encara no ho ha pogut fer. Us explique el cas. Feu-se una composició de una mare pepereta, molt alcoiana ella, amb el seu monyo cardat amb laca Nelly i la seua verborrea populista. I d'una filla que políticament no comparteix els seus mateixos criteris de vore el món.
Imagineu el moment en que la mare, pletòrica per parlar amb l'alcalde d'Alcoi, el seu Sedano, a un dels moments més àlgids de la seua ja maltreta popularitat fa uns anys, volia reafirmar el seu compromís amb el partit de la gaviota i no se li va ocorre més que dir que afiliaren a la seua filla i que així serien més per combatre les hosts roges. Evidentment sense avís a la mateixa i sense autorització. Això que dius: "Xe, apunta a la meua xiqueta a la causa". I poseu per cas, que la secretària de l'alcalde, li demana el nom i cognoms de la filla i un telèfon per posar-se en contacte amb la nostra protagonista.
No varen haver trucades, ni li demanaren el DNI, ni el número de compte, no li enviaren cartes ni notificacions... i va passar el temps...
La nostra companya, aleshores va reafirmar la seua convicció política i decidí ser part activa amb la seua militància a una entitat política jove, com ho és la nostra JSPV. Però al comprovar el nom, veiem que estava afiliada a Noves Generacions (en principi). Al dir-s'ho, la sorpresa i la incredulitat de la xica es va fer palesa. I al mateix temps la indignació. I per conseqüència la normal discussió a casa de "i tu qui ets per apuntar-me a un lloc sense consultar-m'ho", etc, etc.
Des d'aleshores, i com deiem fa un parell d'anys ha anat vàries vegades a la seu del PP a Alcoi per donar-se de baixa, s'han enviat faxos i escrits, s'ha trucat fins i tot a Génova!!... sense cap resultat.
Fins que la paciència, i l'orgull de la xica que tampoc volia enfrontaments públics per no tornar-la a tindre dins de sa casa s'han esgotat i es va presentar a l'ajuntament d'Alcoi, amb una carta per la qual si en dues setmanes no la donàven de baixa, es posaria en contacte amb la premsa per contar el procediment que porten en quant a afiliacions aquestos senyors del PP. I dic del PP, perque la resposta fou inmediata, als 10 minuts li digueren que no estava al llista de NNGG, sino al "partit dels majors", i que per tant que per favor repetira l'escrit amb les noves sigles.
És més, li confesaven des d'allà que és que era complicat donar-se de baixa, ja que ells mai en tramiten una... Ni fins i tot a aquells que es moren!!!
Així dedueixes els afiliats que deuen de tenir per poder fer front a les seues batalles internes (que ací en Alcoi estant fregant l'esperpèntic entre Campsistes i Ripollistes, amb una bona mostra com ho és la "Mostra de Teatre"). No donar de baixa i anar sumant. Sense compromisos, donant el nom un altre per tu. Sense ratificar-ho per telefon. Ni demanar DNI, ni comptes corrents, ni res per l'estil.Per tant, abans de donar un altre pas... consulteu amb el vostre PP local, per si una persona que pasava per enllà ha donat el vostre nom i us han afiliat al partit del senyor Rajoy i del senyor Zaplana (i així entronque), ja que cal que aneu en compte perque com deia al títol de la entrada...
Costa més borrar-se del PP, que de Telefònica
PD: Porten una setmana i encara no han ratificat la seua baixa de la militància... ja saben a què s'exposen...

dilluns, 19 d’abril del 2010
Costa més borrar-se del PP, que de Telefònica
dijous, 15 d’abril del 2010
15 coses que em pasen pel cap avui
Aquest serà un post irregular, no dels que solc/soldré posar. Però realment, hi ha una explicació ben senzilla. I és que la inactivitat fa que se't pasen moltes coses pel cap. Hi ha molt temps per a pensar, llegir, divagar... i avui mateixa, estes són 15 questions que han passat per la meua ment. No les ordenaré, sino que aniran surtint. I no sols seran questions relacionades amb política... que també... En fí, comencem:
dimarts, 13 d’abril del 2010
Senda del Poeta 2010 // Institucional
Buenos días a todos
Como bien sabreis por las múltiples actividades que se han realizado ya, y por las decenas de interpelaciones que se han hecho al respecto desde todos los ámbitos del mundo de la política y la cultura; no debo de decir nada nuevo cuando recalco que este año es Año Hernandiano. Un Año en que Juventudes Socialistas debe de redoblar sus fuerzas por saldar una deuda con el poeta oriolano, con su memoria y con su legado.Es por ello, que volvemos a conminaros a colaborar en una nueva actividad de recuerdo hacia su persona en la "Senda del Poeta" que se realizará este fin de semana. Sabemos de las dificultades del día (un viernes entre semana) y de la travesía, pero creo que en esa primera jornada que partirá de Orihuela el próximo viernes, no podemos mostrarnos indiferentes y debemos de ser visibles en el camino.
Para conseguir este fín, en la partida sería importante poder contar con todos aquellos que podais acercaros hasta Orihuela, y dar muestra de presencia de nuestra organización. La "Senda" está promovida por el IVAJ. Es decir, por el PP, que como de costumbre quiere aprovecharse de todos los símbolos que no tienen y hacerlos suyos. No podemos permitírselo.
Os paso el link para que veais la hora oficial y el lugar de partida, y en el que además encontrareis varios PDFs que marcan las diferentes actividades que se realizarán ese primer día tanto en la ciudad de Miguel, como por las ciudades de paso de esa primera jornada.
http://www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/es/tiempo/actividades/Senda_poeta.html
Animaos, sois importantes.
Un cordial abrazo
Marcos Muñoz
Secr. General de JSPV-Provincia de Alicante
dissabte, 10 d’abril del 2010
La veritat universal de l'esglèsia
Ahir em va passar una cosa ben curiosa mentre estava a l'estància hospitalària. No feia més de hora i mitja d'ençà que m'operaren, quan vaig rebre una visita que mai esperaria.
Es tractava d'un cura, del pàrroc de l'esglèsia del Salvador d'Alcoi, un habitual dels articles d'opinió al diari local que, enfundat entre sotana, "alzacuellos" (com es diu en català?? alçacolls??; i bata de l'hospital anava entrant per cadascuna de les habitacions predicant i volen fer neteja de cervell dels pacients que evidentment en eixes estàncies, no poden escapar de la xerrada.Per supost que està en el seu dret de fer "política" allà on la seua vergonya li deixe, però em va extranyar que a un hospital públic, d'un estat laic se li facilitin i se li donen els privilegis de poder passetjar-se per les estàncies com si del "metge de la fe" es tractara. No crec que si jo demanara el permís per explicar la llei de sanitat o la de l'avortament, que sí podria arrivar a ser coherent dir-la als pacients d'un hospital per la seua vinculació a l'àmbit en que ens trobaríem, em deixaren. Per un altra banda no crec que ho fera mai, ja que seria aprofitar-se'n d'unes situacions en molts casos complicades i on la gent unicament vol surtir d'allà i deixar a banda romanços. Però seria un cas extrapolat per fer d'exemple, i per a que ens entengam.
El que no va pensar mai aquell home és trobar-se amb una persona que li rebatira tot. Per sort o desgràcia altra cosa no tindré, però si una curiositat ingent i uns centenars de llibres llegits a les meues esquenes, també de teologia, filosofia i d'història de les religions. Què llàstima per a ell, que a més no puga callar-me, ja que em va surtir la vena i vaig començar a llençar-li vàrios dardos per a que m'explicara les incongruències de la seua esglèsia.
Durant 45 minuts, aproximadament passarem pel Concili de Nicea, pel sincretisme de les religions (que el tio em negava, brutal), per diferents religions politeístes que ell directament despreciava tals com l'hinduisme, l'animisme o el candomblé. Parlarem així també de gent com "Manolo" Kant, Marx o Mahatma Gandhi.
No vaig voler comentar les últimes implicacions amb la pederastia, ni les ajudes directes de l'esglèsia a dictadors, ni el vot de pobressa de que deurien de tenir, etc: però si que li vaig enfocar allò de que cada religió no predica en l'exemple amb allò que diu. La seua resposta fou: la Biblia és verdadera i perfecta i tots els altres som pecadors i per això no arrivem a la perfecció i podem perdres pel camí, fins i tot els mateixos cures. La meua contestació, i si tots sou pecadors com és possible que no pugam estar segurs de que allò que llegiu i intepreteu no estiga per tant equivocat?
I el discurs linial del mateix repetia i reiterava que tot es fonamenta en la fé. Traduït: creu-me, fes-me cas i calla. I jo de nou li responia: la veritat universal no es basa en una única paraula, sino en l'estudi minuciós de cada fet que ens afecta i en una visió global dels resultats.
El pobre home cansat i amb l'excusa de que tenia que visitar més pacients es va voler despedir no sense deixar una nova perla. Que si, que deuriem de parlar més per tractar de "convencer-nos mutuament", però que hi ha una cosa que és una veritat que caldria respectar i és el dret de la vida; i que per tant l'avort i la eutanàsia són una violació de Deu. Quan li vaig dir que no compartia gens eixa afirmació, es despedí amb una sonrisa en la boca, i supose que pregaria per la meua ànima descarriada.Per ells, una institució que va detindre la seua evolució fa segles, tenen la veritat universal i qui s'aparte d'ella està comdemnat.
Jo no us dic, perque no sóc ningú per dir res. Però us recomane que llegiu, que s'informeu, que confronteu afirmacions, que investigueu, que tingau curiositat, que debatiu, que tingau una visió global i que al final del camí definiu la vostra veritat; una que es fonamente en fer més ferma la societat en que us toque viure i estigui en equilibri amb tot allò que us envolte sempre pel bé dels nostres coetanis i dels nostres descendents.
Amb això no farà falta cap iglèsia, ni cap capellà per saber que heu anat pel bon camí.
dijous, 1 d’abril del 2010
Nostra Festa ja, cridant-nos està
Estem ja a Abril, i la activitat a Alcoi, com cada any es multiplica per aquestes dates. El primer avís, a banda de la col·locació de llums i castell és el descobriment del Cartell anunciador. Un orgull tràgic per a cada persona que el desenvolupa, ja que per una banda ets partícep directe de la Festa i per l'altra perque saps que serà escrutat per milers d'ulls àvids de crítiques no sempre constructives.

La sorpresa del dia fou quan em passaren un quadre de Santa Juana