dissabte, 10 d’abril de 2010

La veritat universal de l'esglèsia

Ahir em va passar una cosa ben curiosa mentre estava a l'estància hospitalària. No feia més de hora i mitja d'ençà que m'operaren, quan vaig rebre una visita que mai esperaria.

Es tractava d'un cura, del pàrroc de l'esglèsia del Salvador d'Alcoi, un habitual dels articles d'opinió al diari local que, enfundat entre sotana, "alzacuellos" (com es diu en català?? alçacolls??; i bata de l'hospital anava entrant per cadascuna de les habitacions predicant i volen fer neteja de cervell dels pacients que evidentment en eixes estàncies, no poden escapar de la xerrada.

Per supost que està en el seu dret de fer "política" allà on la seua vergonya li deixe, però em va extranyar que a un hospital públic, d'un estat laic se li facilitin i se li donen els privilegis de poder passetjar-se per les estàncies com si del "metge de la fe" es tractara. No crec que si jo demanara el permís per explicar la llei de sanitat o la de l'avortament, que sí podria arrivar a ser coherent dir-la als pacients d'un hospital per la seua vinculació a l'àmbit en que ens trobaríem, em deixaren. Per un altra banda no crec que ho fera mai, ja que seria aprofitar-se'n d'unes situacions en molts casos complicades i on la gent unicament vol surtir d'allà i deixar a banda romanços. Però seria un cas extrapolat per fer d'exemple, i per a que ens entengam.

El que no va pensar mai aquell home és trobar-se amb una persona que li rebatira tot. Per sort o desgràcia altra cosa no tindré, però si una curiositat ingent i uns centenars de llibres llegits a les meues esquenes, també de teologia, filosofia i d'història de les religions. Què llàstima per a ell, que a més no puga callar-me, ja que em va surtir la vena i vaig començar a llençar-li vàrios dardos per a que m'explicara les incongruències de la seua esglèsia.

Durant 45 minuts, aproximadament passarem pel Concili de Nicea, pel sincretisme de les religions (que el tio em negava, brutal), per diferents religions politeístes que ell directament despreciava tals com l'hinduisme, l'animisme o el candomblé. Parlarem així també de gent com "Manolo" Kant, Marx o Mahatma Gandhi.

No vaig voler comentar les últimes implicacions amb la pederastia, ni les ajudes directes de l'esglèsia a dictadors, ni el vot de pobressa de que deurien de tenir, etc: però si que li vaig enfocar allò de que cada religió no predica en l'exemple amb allò que diu. La seua resposta fou: la Biblia és verdadera i perfecta i tots els altres som pecadors i per això no arrivem a la perfecció i podem perdres pel camí, fins i tot els mateixos cures. La meua contestació, i si tots sou pecadors com és possible que no pugam estar segurs de que allò que llegiu i intepreteu no estiga per tant equivocat?

I el discurs linial del mateix repetia i reiterava que tot es fonamenta en la fé. Traduït: creu-me, fes-me cas i calla. I jo de nou li responia: la veritat universal no es basa en una única paraula, sino en l'estudi minuciós de cada fet que ens afecta i en una visió global dels resultats.

El pobre home cansat i amb l'excusa de que tenia que visitar més pacients es va voler despedir no sense deixar una nova perla. Que si, que deuriem de parlar més per tractar de "convencer-nos mutuament", però que hi ha una cosa que és una veritat que caldria respectar i és el dret de la vida; i que per tant l'avort i la eutanàsia són una violació de Deu. Quan li vaig dir que no compartia gens eixa afirmació, es despedí amb una sonrisa en la boca, i supose que pregaria per la meua ànima descarriada.

Per ells, una institució que va detindre la seua evolució fa segles, tenen la veritat universal i qui s'aparte d'ella està comdemnat.

Jo no us dic, perque no sóc ningú per dir res. Però us recomane que llegiu, que s'informeu, que confronteu afirmacions, que investigueu, que tingau curiositat, que debatiu, que tingau una visió global i que al final del camí definiu la vostra veritat; una que es fonamente en fer més ferma la societat en que us toque viure i estigui en equilibri amb tot allò que us envolte sempre pel bé dels nostres coetanis i dels nostres descendents.

Amb això no farà falta cap iglèsia, ni cap capellà per saber que heu anat pel bon camí.